"El sistema ens diu que, si ens esforcem, podrem aconseguir el que voldrem, i realment no és així"

BarcelonaEl dramaturg i director Miquel Mas Fiol (Sa Casa Blanca, Mallorca, 1996) no pot mirar-se el món sense passar-lo pel sedàs de la seva generació, la mil·lennial. Inevitablement, aquesta mirada penetra en totes les seves obres, i no se n'amaga. Trilogia de la condició mil·lennial, que arriba a l'Espai Lliure el 5 de novembre, engloba tres versions lliures de tres clàssics de la literatura (Càndid, Werther i Els miserables) viscuts a través d'un grup de personatges que viuen al segle XXI i ara tenen entre 30 i 40 anys. "És una denúncia a la condició mil·lennial, que ens obliga constantment a vendre'ns per ser productes de mercat. La nostra personalitat s'ha vist abduïda per aquesta economia", explica Mas Fiol. Les peces es representaran en funcions alternes entre setmana i en format de marató el cap de setmana, amb una durada total aproximada de sis hores.

A Càndid o l'optimisme, el primer espectacle, Mas Fiol volia posar de manifest "la tirania de la felicitat passada per la crítica irreverent". El dramaturg el va concebre com un monòleg (interpretat per Lluís Oliver) quan encara estudiava a l'Institut del Teatre. "El vam estrenar en pandèmia, van venir alguns programadors i vam tenir la sort de passar a la Badabadoc i, després, a la Sala Atrium", recorda Mas Fiol. Ell mateix defineix la trajectòria d'aquests muntatges com "un viatge d'esglaons", perquè una fita ha portat a l'altra.

Al veure que Càndid anava fent camí, Mas Fiol va proposar-se "explorar la tirania de la tristesa, la buidor existencial i romàntica de no saber quin destí triar i el fet de vendre les nostres misèries". Ho va fer a través de Les penes del jove Werther, en un altre monòleg interpretat per Mel Salvatierra que es va estrenar al Tantarantana. Aquest teatre va apostar per ell i el va convertir en el primer director resident, en un projecte de la sala per donar espai i suport als directors. El resultat d'aquella aposta va ser la tercera pota de la Trilogia de la condició mil·lennial: una relectura d'Els miserables que crida a fer la revolució i té Salvatierra, Oliver i Gerard Franch al repartiment.

Frens en l'impuls de batalla

El Teatre Lliure volia ser un esglaó més del viatge d'aquesta trilogia i, per això, ara la programa sencera a l'Espai Lliure. "Els protagonistes són joves que volen fer la revolució però es troben amb frens en el seu impuls de batalla, especialment per part del sistema capitalista. Els espectacles mostren les tensions dels personatges entre els ideals i el que realment són, reflecteix aquests espais de contradicció amb humor, intel·ligència i enginy", resumeix el director del Teatre Lliure, Julio Manrique.

Tots aquests elements també ressonen a Burpees, l'obra més recent de Mas Fiol, que la casualitat ha fet que gairebé coincideixi a la cartellera amb la Trilogia de la condició mil·lennial.Burpees s'estrenarà el 15 de novembre al Teatre Akadèmia després d'haver passat per Temporada Alta, i gira al voltant d'un influencer que viu de difondre consells als homes sobre com fer-se milionaris i guanyar valor en la societat actual. "Parla d'aquests homes que ensenyen a altres homes a ser homes de valor al segle XXI. Està lligat a la lògica productivista, els joves que miren aquests continguts troben referents molt tòxics", assenyala Mas Fiol, que afegeix: "Tots quatre espectacles parlen de com el sistema ens diu que, si ens esforcem, podrem aconseguir el que voldrem, i realment no és així".