La Veronal porta la Compañía Nacional de Danza al Japó

BarcelonaLa companyia de dansa barcelonina La Veronal ens ha portat a passeig per Portland (2013), Siena (2013), Rússia (2012), Islàndia (2012), Moscow (2011) i Finlàndia (2010). L’últim viatge que han emprès els ha conduït al Japó de la Segona Guerra Mundial. I els acompanya un nombrós batalló de ballarins: els de la Compañía Nacional de Danza (CND), que s’han posat a les seves ordres per crear conjuntament Nippon-Koku. L’espectacle es podrà veure des d’avui fins diumenge al Mercat de les Flors.

Com passa amb tots els destins del seu catàleg de viatges, Nippon-Koku no és un experiment que vulgui documentar una època ni un país, sinó que el Japó és el pretext inspirador per parlar, en aquest cas, de la relació de la societat amb el poder i les jerarquies. La Veronal ha imprès en l’espectacle el seu imaginari i el seu segell expressiu, ple de connexions literàries, filosòfiques, musicals, cinematogràfiques o fotogràfiques que expressen a través de tots els llenguatges de les arts escèniques. L’obra és el primer programa exclusivament contemporani de la Compañía Nacional.

Tot i que aquest és l’espectacle de La Veronal que menys text utilitza, Nippon-Koku (que significa Estat de Japó ) comença amb la frase “L’autoritat és absolutament anàrquica”. Marcos Morau, coreògraf de la companyia, ha imaginat un grup d’alts càrrecs de l’exèrcit japonès aïllats en algun lloc, lluny de la línia d’acció i sense cap objectiu militar ni cap súbdit a qui manar. El director defensava ahir que l’escenari és un espai de reflexió i no de solució, de manera que és l’espectador qui haurà de connectar aquest paisatge imaginari amb la societat actual, encallada i alhora culpable d’aquesta apatia i inacció. La dramatúrgia “no és narrativa ni porta enlloc”, avisava el creador, sinó que juga amb imatges, composicions, símbols, associacions d’idees.

A l’escenari, en una terra de ningú, s’hi podran veure elements com una soga, cadires de rodes, sabres, un telèfon vermell al qual ningú respon, unes baquetes i un para-sol. Els onze ballarins de la CND, vestits amb uniformes militars de David Delfín, dansen al compàs d’una música en la qual el soroll de morters, les cornetes i les marxes militars es barregen amb adagios i himnes angelicals. Per primera vegada, la companyia ha comptat amb la col·laboració d’un compositor, Luis Miguel Cobos. L’obra “no parla de la bellesa, sinó de la merda que hi ha al darrere, encara que estigui molt envernissada”, va dir ahir Morau.

La companyia amb més projecció

La invitació de la Compañía Nacional de Danza a Marcos Morau és la demostració del pes que aquesta companyia catalana està agafant a nivell estatal i internacional. Tot just la van fundar el 2005 i el 2008 van fer la primera producció, però aquest 2013, i amb només 31 anys, Morau ja va guanyar el Premio Nacional de dansa. Nippon-Koku es va estrenar al febrer a Madrid i farà gira internacional. I no s’aturaran. La Veronal té el calendari farcit amb gires d’espectacles fins al 2015 i amb algunes estrenes: a Suècia treballaran en una obra sobre el pintor Edvard Munch i tenen al cap un espectacle familiar.