Els últims dies de Camil Companys, el germà petit del president català, que es va tirar d'un pont

BarcelonaCamil Companys i Jover era el més petit dels germans del president català. Advocat de professió, el 1939 es va exiliar a Montpeller. L'Associació Memòria i Història de Manresa publica avui divendres la documentació relacionada amb el tràgic final de Camil. El més petit dels Companys va marxar a França amb els seus germans Manuel i Josep quan els republicans van perdre la Guerra Civil. A Barcelona hi va deixar la seva esposa, Josefa Pascual, i el seu fill Ramon. Els tres germans es van instal·lar a Montpeller. La separació, el tracte que rebien els exiliats per part de la societat francesa, la desaparició del fill malalt del president català i la notícia de la captura de Lluís Companys per part de la Gestapo van afectar terriblement Camil. El 20 de setembre es va llançar des d'un pont del final del passeig de l'Esplanada de Montpeller a la via del tren. Va deixar dues cartes explicant-ho.

Multa a la vídua

Però el règim franquista no es va aturar. Malgrat que Camil Companys ja era mort, va ser depurat professionalment i van comunicar a la seva vídua el càstig de quinze anys sense poder fer d'advocat. A més a més, Josefa Pascual, va haver de pagar una multa.

Entre la documentació que avui divendres publica l'Associació Memòria i Història de Manresa, que ha fet pública molta documentació inèdita a l'entorn de Lluís Companys, hi ha les cartes que li va enviar la seva dona i les llistes de llibres que buscava i comprava. A Camil Companys li interessava sobretot la legislació francesa, les novetats que sortien sobre la guerra d'Espanya o els estudis a l'entorn de Hitler.

Els darrers dies de Camil

Artur Bladé, a 'Cicle de l'exili I. L'exiliada, dietari de l'exili 1939-1940', explica com van ser els darrers dies de Camil. El petit dels germans Companys ja s'havia intentat suïcidar uns dies abans, tallant-se les venes amb unes fulles d'afaitar. "Camil Companys havia deixat la capital de França quatre o cinc hores abans de ser ocupada pels alemanys. I arribà a Montpeller, després d'haver passat uns dies terribles a la carretera, a peu, sense menjar, amagant-se dels avions i de les tanquetes alemanyes. Els qui el van veure deien que semblava desmoralitzat i atuït", escriu Bladé. El que més preocupava Camil era la incertesa sobre seu germà Lluís i l'afectava molt tot el que sortia els diaris, sobretot les darrers notícies que va llegir al diari francès 'Éclair' contra els estrangers.