Els Trau debuten a cavall del pop psicodèlic

BarcelonaUn any després de guanyar el concurs Sona9 2014, els Trau debuten amb un disc que recorre els camins del pop psicodèlic. Déu vos guard (Discmedi, 2015) estira un fil que va des de glòries dels anys 60 com els Kinks i els Beach Boys fins al brogit dels Surfing Sirles, passant per la lisèrgia matinera de Pau Riba i la màgia melòdica d’El Petit de Cal Eril. “Vulguis o no, quan fas un disc treus les influències que tens a dins. Sí, estem influïts pels anys 60, però no volem ser un grup retro. Volem sonar clàssics i atemporals”, diu Xavi Artigas, teclista del grup, que completen el bateria Pau Torrens, la baixista Núria Botia i el guitarrista Jordi Bastida. “Hi ha referències dels clàssics, però vivim al 2015”, precisa Bastida.

Com Le Petit Ramon, Copa Lotus o Xarim Aresté, els Trau insereixen una poètica pròpia en un context musical sixties per donar forma a una mena de costumisme psicodèlic ben evident tan aviat com comença el disc amb la cançó Borinot de bardissa, però també en peces com Remei. “Parlem dels temes clàssics de la història del rock, però donant-li una imatge distorsionada. També fem servir paraules i expressions que no se senten habitualment però que hem sentit a l’àvia. Això també és una forma d’identitat”, diu Artigas, que anys enrere havia compartit el grup Les Philippes amb Torrens, i la banda Mel també amb Botia. Tots tres són de Sant Boi de Llobregat, i van començar a treballar plegats en un projecte que es convertiria en Trau amb l’entrada del sabadellenc Bastida, que coneixia la baixista del seu pas per l’Esmuc.

El que els fa bullir la sang

Quan Artigas parla dels temes clàssics del rock, inclou també la indignació. No és un aspecte estructural, però sí que té una presència explícita en cançons com Cant de quan la sang ens bull. “Aquí parlem dels polítics, de tot el que ens intenten vendre. És mentida que la justícia sigui igual per a tothom. Només cal mirar el telenotícies perquè ens comenci a bullir la sang”, assegura Artigas.

Els Trau són un bon exemple de com està canviant la configuració de les bandes. Dos dels seus membres, Bastida i Botia, s’han format a l’Esmuc i allà han teixit complicitats amb altres músics, alguns dels quals col·laboren en el disc, com ara Genís Bou i Pau Vidal (de The Gramophone Allstars). “No hi ha cap mal a tenir una formació acadèmica, tot el contrari”, diu Bastida, que aquest any també ha tocat la guitarra en la gira d’Els Pets. “A vegades l’Esmuc és com una bombolla lluny del que passa al carrer amb l’escena de bandes. Però també passa al revés. Crec que hem d’aconseguir ajuntar-nos els que hem estudiat a l’Esmuc i els que no, i construir coses plegats”, afegeix el guitarrista.

L’objectiu immediat dels Trau és tocar tant com puguin i “entrar als màxims festivals possibles, perquè si no toques en un festival sembla que no ets ningú”, diu Artigas amb resignació. Tanmateix, no és l’única sortida. Aquest diumenge protagonitzen Vine a cantar... The Beatles amb Trau!, una de les activitats participatives de L’Auditori.