Cultura
Cultura12/03/2022

La triaca, la medicina que tot ho guareix, protagonitza la nova novel·la de Coia Valls

'L’alquímia de la vida' explica les ànsies de canvi al segle XV

BarcelonaLa triaca és una poció que durant segles va servir de panacea universal. Va començar a utilitzar-se el segle II aC i va persistir fins als anys cinquanta del segle XX, com consta en diferents manuscrits farmacològics. La van prendre des de Neró fins a Darwin, passant per Copèrnic i Newton. "Al segle XV, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, es feia una cerimònia d'elaboració de la triaca, hi havia els bisbes, els apotecaris, el Consell de Cent... i hi havia un control de qualitat de la fórmula de la triaca", diu l'escriptora Coia Valls (Reus, 1960). Aquesta medicina, que podia contenir més de 70 elements d'origen vegetal, mineral i animal (com la carn de les femelles vibres o la sang de dragó), és objecte de desig però també un símbol de les ànsies de canvi a la darrera novel·la de Valls: L’alquímia de la vida (Columna/Destino).

Coia Valls situa la seva novel·la en un moment, el segle XV, en què moltes coses començaven a canviar, i agafa diferents episodis històrics que deixen constància de la resistència i de les ànsies per tirar endavant. "Els hospitals deixen de ser un espai on anar a morir-se per convertir-se en un lloc on guarir-se", explica Valls. A la novel·la hi ha tres escenaris. Barcelona, sobretot l'Hospital de Santa Creu, el Raval i els seus prostíbuls; el monestir de Vallbona de les Monges i Llívia.

Cargando
No hay anuncios

La resistència de Llívia

El monestir de Vallbona es va fundar el 1153 i va resistir tota mena d’entrebancs. Al segle XVI, quan el Concili de Trento va prohibir que les comunitats religioses femenines estiguessin ubicades en llocs solitaris, les monges de Vallbona, lluny de resignar-se a perdre el seu monestir, van convidar els veïns del poble de Montesquiu a fundar un nou poble al voltant del convent. Avui conserva la farmàcia i la col·lecció d’atuells. Llívia, d'altra banda, també presumeix de tenir la farmàcia més antiga de Catalunya. El 1462 aquest poble dels Pirineus va patir un setge de 14 mesos per part de les tropes franceses. "Tot el poble es va refugiar al castell, van desaparèixer les petites misèries i es van unir tots per fer front als francesos, i quan es va destruir el castell van aprofitar-ne les pedres per fer la farmàcia; van fer de les desgràcies oportunitats", diu Valls. La solidaritat entre els habitants d'aquest municipi català també va atreure l'escriptora. "No podem ser feliços si vivim aïllats i sense preocupar-nos els uns dels altres", assegura.

Cargando
No hay anuncios

Una de les protagonistes de la novel·la és la Beatriu, amb coneixements de medicina heretats de la mare i que marxa de Vallbona de les Monges perquè busca ser lliure en un moment en què les dones ho tenien molt difícil. A Llívia hi viu el Magí Surroca, el Bruixot, un alquimista que treballa amb el metge del poble. A Barcelona hi ha la Morlana, propietària d'un bordell i amb molts contactes, i el Francesc Borrell, un notari que vol la triaca per enriquir-se. "Volia parlar d'aquelles persones que s'atreveixen a sortir de l'immobilisme, a anar contra corrent encara que després els assenyalin i els titllin de bruixots", diu Valls, a qui fascina aquest moment històric: "És un moment de canvi en què el teocentrisme comença a deixar pas a la ciència, en què es comença a creure que les malalties no són un càstig diví".

Cargando
No hay anuncios

La pols de mòmia, un malentès lingüístic

L'escriptora, que ha estat tres anys treballant en aquesta novel·la, s'ha documentat a fons. Va investigar sobre la triaca arran d'una visita al Centre d'Estudis de Reus. "En algunes fórmules hi posaven pols de mòmia i vaig descobrir que la utilitzaven per una relliscada en una traducció", explica Valls. Antigament els perses comerciaven amb betum i li atribuïen qualitats terapèutiques. Aquest líquid negre i viscós l'anomenaven mumia (mumiya, mum...). Quan els mercaders europeus van començar a comerciar amb Egipte i van veure per primera vegada una mòmia, van creure que estaven cobertes amb el líquid del qual parlaven els perses i van començar a vendre les resines i les sals que impregnaven les mòmies.

Cargando
No hay anuncios

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir L'alquímia de la vida a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.