El viatge, mite fundacional de la literatura

GironaEl viatge és un dels mites fundacionals de la història de la literatura. En sentit literal, representa l'aventura de marxar o tornar a casa i, en el pla metafòric, concentra tot el significat de qualsevol forma d’experiència interior que impliqui un trànsit o una evolució personal. De l'Odissea d’Homer fins a l'Ulisses de James Joyce. Del Quixot de Cervantes a les peripècies de Jules Verne. De les novel·les d'aprenentatge de Goethe als contes picarescos de Mark Twain. Del Moby Dick de Melville als paradisos d'Aurora Bertrana...

Sobre aquest amplíssim tema del viatge en la literatura gira la dotzena edició del festival de literatura MOT, que se celebrarà del 16 al 21 de març a Olot i del 23 al 28 de març, a Girona. Durant quinze dies, sota el lema Me'n vaig, el certamen, a més de xerrades, espectacles i recitals, organitza 14 taules de conversa amb una trentena d’autors i autores contemporanis hereus d'aquesta tradició. Noms de gran envergadura com Maria Stepànova, Jean Echenoz, Julio Llamazares o Gian Marco Griffi, juntament amb grans escriptors catalans com Lluís Calvo, Núria Perpinyà o Irene Pujadas, entre molts altres.

La periodista cultural Eva Vàzquez n'és la comissària, encarregada de configurar una programació apassionant que va molt més enllà del gènere concret dels llibres de viatges. "Tractarem el viatge tradicional que s’entén com a aventura, anar com més lluny millor, a l’Himàlaia, als antípodes... però també el viatge que, com diu Claudio Magris, és el simple fet de sortir de casa. Això ja és viatjar, perquè et passen coses mentre et desplaces i surts del teu lloc habitual, de l’espai on et sents segur. T’exposes al que és misteriós, inesperat, inquietant i meravellós", explica Vàzquez .

Hi haurà una taula per a cadascuna de les facetes del viatge: el viatge al passat, el viatge en el temps, el viatge de la imaginació o també el viatge polític o l'exili per qüestions de guerra o misèria: "Qualsevol viatge pressuposa travessar una frontera, propera o llunyana. Com a tal, la frontera representa que t’enfrontes a l’altre, i aquest altre et posa en una situació de perill. La trobada amb l’altre sempre et posa en risc", continua la comissària.

La lectura, l'escriptura i la traducció també són un viatge

De fet, dins de la polisèmia quasi infinita del terme, fins i tot la mateixa experiència de la lectura pot ser considerada un viatge per al lector. I també l'escriptura, que, en paraules de Vàzquez, és el pas de "convertir una idea abstracta en llenguatge". Igual que la traducció, que tindrà un pes especial en dues taules, en què els autors estaran moderats pels seus respectius traductors al català: "Jean Echenoz conversarà amb Anna Casassas i Gian Marco Griffi amb Pau Vidal, perquè ens interessa molt parlar del viatge de la traducció per veure com el pòsit cultural d'un autor es traspassa a una altra cultura", diu Vàzquez.

La programació certament és molt completa, però, com és lògic, també limitada, i molts noms que hi encaixarien a la perfecció n'han quedat fora. Com, per exemple, Theodor Kallifatides, que el passat mes de novembre va rebre el Premi Internacional de l'ARA, i tot i que estava molt disposat a participar en el festival, a causa de la seva avançada edat no ha pogut organitzar un segon viatge a Catalunya. Sobre la resta de convidats, la comissària comenta: "El primer nom que em va venir al cap va ser Jean Echenoz. De fet, el títol de l'edició està agafat de la seva novel·la, Me’n vaig, que va guanyar el premi Goncourt. L’altra gran aposta és l'escriptora russa Maria Stepànova, artista resident del CCCB, que ara viu exiliada a Berlín en desacord amb la política invasora de Putin, i que té un llibre fenomenal, titulat En memòria de la memòria, que narra un viatge per la història del segle XX través dels objectes trobats a casa seva".

Un altre nom destacat de la programació és l'italià Gian Marco Griffi, que darrerament s'ha fet cèlebre amb una novel·la impressionant, Ferrocarrils de Mèxic, traduïda al català per Segona Perifèria. "Tot i explicar coses molt terribles i sòrdides sobre l’ocupació nazi, ho fa en un estat de gràcia, amb una força i una alegria per la literatura extraordinàries", conclou Eva Vàzquez.