“Vinyoli era i va voler ser els seus poemes”
L’autor de ‘Passeig d’aniversari’ i ‘Ara que és tard’entra per fi als instituts catalans
BarcelonaJoan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) va convertir la poesia en el motor de la seva vida: “Es va lliurar totalment a la seva obra”, deia ahir el seu amic i també poeta Àlex Susanna. “Era i va voler ser els seus poemes”. Ahir la seva experiència vital, la que va transmetre amb els seus versos -com si estigués fent una confidència a cau d’orella-, i la que van explicar els que el van conèixer, es va sentir a l’Arts Santa Mònica.
La música, el testimoni d’amics i admiradors, la dansa i sobretot les paraules van conjugar-se en l’acte central de l’Any Vinyoli. Un acte que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va aprofitar per anunciar que el poeta serà lectura obligatòria als instituts fins al 2020. Mascarell va reivindicar Vinyoli per la seva excel·lència ètica i formal.
En la celebració del centenari del naixement del poeta català, van ser molts els que van dir que Vinyoli ho va sacrificar tot per la poesia: “¿Calia immolar-se?”, es va preguntar Susanna. “Crec que Vinyoli, en la seva vida, no va ser feliç. Va ser una persona plena de conflictes i d’inquietuds, però això li dóna una intensitat i una diafanitat en la seva manera d’expressar-se que pocs poetes del segle XX tenen”, explicava el poeta i també amic de Vinyoli Feliu Formosa. “Quan coneixes la poesia de Vinyoli ja mai més en pots prescindir”, assegurava ahir el comissari de l’Any Vinyoli, l’escriptor Jordi Llavina. “Ens acompanya sempre”, va afegir. I va destacar la paraula que més li agradava del poeta: “Anostrar”. Ahir tothom es va fer una mica còmplice del poeta. L’home que, segons l’escriptor Miquel Martín i Serra, és la veu del mar: “Fonda, rica, eterna”.
El sentit de la poesia
El poeta Carles Duarte en destacava la humanitat, la fragilitat. Una vulnerabilitat que el fa pròxim i que el seu fill, Albert Vinyoli, va fer palesa descrivint una escena a l’hospital, quan la mort ja s’acostava: “El meu pare sempre indagava, buscava respostes, però no va trobar una certesa total. Quan érem a l’habitació em va dir: «Em sembla que totes les coses que he escrit no tenen sentit». Va entrar una infermera amb un llibre, perquè l’hi firmés per al seu nòvio. «Aquest és el sentit de la teva poesia. Hi ha molta gent a qui li agrada», li vaig dir”.
A l’escenari de l’Arts Santa Mònica hi van pujar artistes com Bikimel, Sílvia Comes i Sílvia Bel Fransi, Xavi Múrcia, Núria Candel i els estudiants de dansa de l’Institut del Teatre amb l’espectacle Tot és ara i res: ballen les paraules.