Wes Anderson obre Berlín amb un homenatge a Stefan Zweig

Enviat Especial A BerlínA Wes Anderson no se'l pot acusar de falta de personalitat. Composicions barroques, famílies disfuncionals, personatges tragicòmics i històries tenyides de nostàlgia i ironia resumeixen un dels segells més característics del cinema modern. Però l'energia creativa d'Anderson necessita un punt de suport: a Els Tenenbaum era J.D. Salinger, a Life aquatic Jacques Cousteau, a Viatge a Darjeeling el cinema de Satyajit Ray... I a The Grand Budapest Hotel, la nova pel·lícula del nord-americà que ahir va inaugurar la Berlinale, Anderson s'injecta en vena l'univers literari de Stefan Zweig. "La pel·lícula no està basada en una història concreta de Zweig, però intenta capturar l'atmosfera i l'estil dels seus llibres. Ara bé, és la meva versió del que entenc per un relat de Stefan Zweig", va confessar ahir Anderson.

I ja ho pot ben dir. Les pàgines de l'autor de Carta d'una desconeguda poden ser l'espurna inicial, però The Grand Budapest Hotel és pur Anderson: una comèdia de ritme frenètic i atenció obsessiva pel detall, divertida, excèntrica i atapeïda d'idees visuals. L'escenari és Zubrowka -una república inventada de l'Europa d'entreguerres- i el protagonista és un llegendari conserge d'un refinat hotel de muntanya, que crearà un fort vincle amb un grum nouvingut.

La història inclou la mort d'una rica aristòcrata, el robatori d'un quadre, la fugida d'una presó i una persecució en trineu, però tan important com les aventures dels personatges és per a Anderson l'ambientació en aquesta Europa kitsch i allunyada de la realitat, construïda a partir de referents literaris i cinematogràfics. "La nostra pel·lícula filtra una visió d'Europa que prové de pel·lícules antigues -reconeix Anderson-. I abans de començar a filmar vam estudiar films com ara El basar de les sorpreses, Ser o no ser i Una noia angelical ".

Un càsting espaterrant

Per al film, Wes Anderson convoca la seva troupe en ple: Bill Murray, Owen Wilson, Adrien Brody, Jeff Goldblum, Jason Schwartzman, Tilda Swinton, Edward Norton... I la llista continua amb noms menys coneguts però tant o més importants en la filmografia del director i nous fitxatges com Saoirse Ronan, Mathieu Amalric, Léa Seydoux i el flamant protagonista, un entregat Ralph Fiennes. Bill Murray va revelar ahir el secret d'Anderson per reunir un repartiment tan extraordinari: "La promesa de llargues hores de feina i sous baixos. Al final, fins i tot perds diners. Jo em gasto més en propines del que guanyo. Però fent pel·lícules amb el Wes veus món i t'ho passes molt bé".

L'èxit i el prestigi han convertit Anderson en un autor atrinxerat en un estil, enrocat en el seu cinema. "És un director que pot fer tot el que vol perquè la pel·lícula sigui com ell vol", deia Fiennes ahir. A The Grand Budapest Hotel això es tradueix en el fet que, per moments, el decorat pren més importància que els personatges i el formalisme ofega l'emoció. És un risc amb què Anderson sempre ha jugat, però hauria de controlar el seu manierisme per no perdre la partida.

Un jurat a la recerca de territori inexplorat

"Volem trobar el cinema més nou, el més dinàmic, el que no està present en els circuits més habituals", assegura el president del jurat, James Schamus, productor habitual d'Ang Lee. Amb ell, el típicament heterogeni jurat internacional de la Berlinale: Barbara Broccoli (la productora de la saga Bond), el director Michel Gondry, la pintora Mitra Farahani i els actors Christoph Waltz, Tony Leung, Trine Dyrholm i Greta Gerwig. Waltz, que ja va ser jurat de Canes, va afirmar ahir que la Berlinale "s'endinsa més que Canes en territori inexplorat". "Però a Canes es menja millor", va rematar.