Ester Quintana: "Cal un rectificació i que algú em digui què no es va fer bé"

Al final han imputat dos mossos -el subinspector a càrrec de la furgoneta Dragó 40, la més pròxima on eres tu, i l'escopeter-. Què els demanes que facin quan declarin?

Que diguin la veritat, que siguin sincers i si van fer ús de les armes que ho diguin. Que pensin en la seva família. Podria haver estat un fill seu o un nebot o qualsevol altra persona. M'ha tocat a mi, però li podria haver tocat a qualsevol altre. Espero que s'aclareixi la veritat i que el jutge pugui resoldre al meu favor. Vull que es vegi que sí que es van disparar pilotes de goma.

L'informe forense determina que la lesió va ser causada per l'impacte d'un objecte contundent que no té res a veure amb pedres ni vidres, tal com també va confirmar l'infermer de l'Hospital de Sant Pau. Qui ha d'assumir responsabilitats?

La responsabilitat l'ha de determinar el jutge. Jo penso que l'ha d'assumir el cos dels Mossos i la conselleria d'Interior, que són els responsables de la seguretat ciutadana en tot moment. I en moments en què hi ha manifestacions o alteracions en l'ordre públic són els que han de garantir aquesta seguretat. En aquest cas no va ser així.

La renúncia del cap dels antiavalots Sergi Pla va ser un pas. ¿És suficient?

A ell l'han fet dimitir o ha dimitit, però li han donat un altre càrrec. Que aquesta persona o altres persones perdin la seva feina, tal com està tot, no em recompensa. Crec que cap solució em recompensarà, la veritat.

Segur que no, però sí que s'aclareixin els fets. Que se sàpiga què va passar i si es van fer servir pilotes de goma o no...

Les proves, segons el jutge, de moment indiquen que sí que se'n van disparar. Si no, no hauria imputat aquestes persones. Jo vaig presentar la querella, l'he ratificada i he anat a declarar davant del jutge. Suposo que hauré de tornar-hi per aclarir en primera persona qualsevol dubte que tingui o contradiccions que es puguin haver derivat de les testificacions d'altres persones.

En el moment de l'impacte, ¿vas tenir la certesa que havia estat una pilota de goma?

No sé quin tipus de projectil em van disparar. Ha estat la metge forense qui n'ha determinat el tipus, per la magnitud de la lesió i les característiques. Ella és la que hi entén més que jo. Jo no havia vist mai ni una pilota de goma ni un projectil de llançadora. No sé de quin tipus era però estic segura que era un projectil, perquè no hi havia cap aldarull ni tampoc persones entre els mossos i jo. N'estic molt convençuda.

Quan decideixes que has de lluitar fins al final per demostrar-ho?

Ho vaig decidir el dia 15 de novembre, quan em vaig despertar a l'hospital després de l'operació d'urgència de la nit. No sabia ni quines declaracions s'havien fet, però sabia que no podia deixar-ho estar, que si m'havia passat a mi li podia passar a qualsevol altra persona. I això és el que jo no vull, que li torni a passar a una altra persona i que hagi de viure l'angoixa que la meva família i jo estem vivint des del 14 de novembre. Tinc unes persones al voltant que m'estan donant molt suport i molta força per tirar endavant. Des del primer moment vaig pensar: "Estic viva. Ara busquem la causa del problema i arreglem-ho". No ho vaig veure d'una altra manera.

¿L'exconseller d'Interior Felip Puig en el seu moment o ara l'actual conseller, Ramon Espadaler, t'han trucat per saber com estàs?

Pocs dies després de la lesió em va trucar el responsable de premsa de Puig per interessar-se per com estava de salut i veure què és el que havia passat. Va ser una trucada molt protocol·lària. Jo estava en un moment molt delicat, molt trasbalsada perquè feia deu o quinze dies que havia sortit de l'hospital i no vaig saber com reaccionar a la trucada.

¿Després hi has tingut més contacte? S'han interessat per com estàs?

M'han tornat a trucar, però no he tingut ocasió de parlar amb ells. Ara ha passat Setmana Santa i no els he trucat. No em trobo amb ànims per parlar-hi.

¿Creus que ha faltat humanitat en la manera com se t'ha tractat durant aquest procés?

Sí, sobretot al principi, quan jo estava molt més feble. Ara no és que estigui molt més forta, però vas analitzant la situació i penses que has de seguir endavant com sigui. El tracte -que es pugui pensar que he dit una mentida- no m'ha agradat gens. No sóc mentidera i crec que a ningú li agrada que el tractin de mentider quan el que està dient és una veritat. I per mi és una veritat absoluta i en tinc la prova.

Si del judici en surt que la teva lesió va ser causada per una pilota de goma, ¿et compensaria sentir que et demanen excuses per haver-ho negat? ¿Ho esperes, dels responsables polítics?

Penso que és necessària una rectificació i que algú em digui que, en algun punt, no s'ha fet bé. Sempre és bo demanar disculpes i que no torni a passar, que és el més important.

El conseller Espadaler diu que es plantejaran si es retiren les pilotes de goma, i se substitueixen per altres metodologies, com es fa en altres països. Si el teu cas serveix perquè hi hagi un debat i al final es prengui la decisió de retirar les pilotes de goma, ¿et compensarà moralment haver contribuït en aquesta lluita?

Sí. La meva causa en aquest moment és que aquests projectils siguin retirats de les maniobres de la policia antiavalots i de la dissolució de manifestacions. No només que no s'utilitzin, sinó que no es canviïn per algun altre sistema que sigui igual o pitjor i que pugui suposar lesions als ciutadans, i que es revisin els protocols d'actuació i tot el que hi ha al voltant de les bales de goma. Hem fet un espot, a la web Nolosrompas.org, en què es manifesta aquesta situació. Està rodat per afectats d'aquí Catalunya i fet amb la intenció que es prohibeixin aquest tipus de projectils.

Ets una de les moltíssimes persones d'aquest país que no té feina, no per la lesió, sinó per la situació econòmica...

De moment no tinc cap tipus d'ajuda econòmica. Des del mes abans de la lesió que visc amb els meus pares perquè no podia mantenir el meu pis, però abans tenia la previsió de marxar-ne aviat. Ara no tinc ni tan sols la possibilitat de trobar una feina perquè estic de baixa, encara enmig del procés mèdic i de rehabilitació. Són pujades i baixades: m'han operat dues vegades, i encara me'n queden dues o tres més. No veig el final. No sé quan podré tornar a refer la vida que jo tenia el 14 de novembre.

En aquest sentit, t'aniria bé que el judici vagi tan de pressa com sigui possible i que, com a mínim, puguis tancar l'episodi judicial.

M'agradaria que ja hagués passat tot i que estigués solucionat, per mi, per la meva família, pel meu entorn i per la societat en general. Però tot comporta un temps i uns passos que no són gaire ràpids!

¿Ets capaç de separar el que t'ha passat a tu de la resta de mossos?

Intento separar el que m'ha passat, però sí que és veritat que abans no parava gens d'atenció a una patrulla i ara els veig a tots.

¿Has agafat por d'anar a manifestacions o actes públics?

Em fan respecte, però por no. Tornaré a anar a les manifestacions a exercir el meu dret com a ciutadana, per poder dir-hi la meva, igual que qualsevol altra persona. I espero no ser reconeguda, que pugui passar desapercebuda i no em reconeguin pel que em va passar el 14-N.