Per posar ordre i evitar les lluites intestines entre els grups de poder en els processos d'elecció dels dirigents de les corporacions institucionals, de les confraries i dels gremis, al segle XV el rei Alfons el Magnànim va importar d'Itàlia el sistema de la insaculació. Aquest mètode innovador consistia a posar el nom de totes les persones que podien optar a un càrrec determinat dins d'una bossa o sac. Per tenir dret a poder introduir el nom dins del sac (és a dir, a ser insaculat), els aspirants havien de complir una sèrie de condicions. Per exemple, no es podien tenir deutes pendents i, en general, hi havia una estricta limitació de mandats i calia esperar uns quants anys abans de poder tornar a ser insaculat. A més, era imprescindible el vistiplau reial a tots els noms que anaven al sac. Arribat el dia de l'elecció, un menor de 10 anys extreia públicament els noms necessaris de la bossa fins a completar el nombre de càrrecs vacants. Aquest mètode es va implementar de seguida al Regne de València, on Xàtiva va ser la primera vila a incorporar-lo per a l'elecció dels seus governants. Després es va difondre pel Principat i Mallorca. La consagració de la insaculació va arribar a finals del segle XV, quan va ser adoptada per escollir els membres de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona. Com la resta d'institucions catalanes i fórmules pròpies de govern, el mètode de la insaculació va ser suprimit de manera fulminant pel rei Felip V al final de la Guerra de Successió mitjançant el Decret de Nova Planta.