"No es pot tenir tot"

Brussel·les."No es pot tenir tot". Així, amb resignació i tranquil·litat, acollia el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que els líders europeus passessin la tisora amb més ganes en partides essencials per a Catalunya, com la de transport, i fossin més benèvols amb les que beneficien les zones rurals i amb més atur, és a dir, les comunitats del sud. El balanç que la Moncloa fa d'aquesta llarguíssima cimera és positiu perquè han aconseguit salvar els números globals i blindar fins al 2020 les principals bosses de diners. Una altra cosa és el debat sobre quin model econòmic dibuixen els pressupostos per a l'estat espanyol durant els pròxims anys.

Els comptes retallen fins a 23.174 milions la partida prevista per a transport, 4.000 milions menys que la proposta que s'havia posat sobre la taula al mes de novembre. És en aquest apartat on s'inclou el finançament comunitari per al corredor mediterrani. El president espanyol hi va treure importància i fins i tot es va permetre recomanar menys "pessimisme" a la periodista que li preguntava per aquesta qüestió. Segons va dir, provant de defugir en tot moment entrar en detall en aquest punt, els comptes aprovats "són bons per a Espanya" i va insistir en la idea que per al seu govern es tracta d'una "obra molt important, prioritària", en què Foment treballa amb "intensitat".

Però, potser per no tornar a agitar les comunitats governades pel PP del centre de l'Estat, va explicar que havia conversat amb el primer ministre de Portugal sobre un eventual eix per a mercaderies Lisboa-Madrid. Una manera de reanimar el polèmic eix central, que prova de fer ombra al que passa pel País Valencià i el Principat. En la breu nota de premsa de la delegació espanyola després de la cimera, cap referència.

Beneficiari net de la Unió

Espanya aconsegueix seguir sent beneficiari net de la Unió Europea. En el projecte de pressupostos que va naufragar mesos enrere passava a ser contribuent net, és a dir, havia d'aportar més recursos a les arques europees dels que després rebia. Finalment això no ha estat així, i tot i que el pressupost comunitari s'aprima de manera considerable, l'Estat millora els resultats respecte al període 2007-2013. En el pròxim tram de set anys, el saldo total serà de 14.000 milions, 4 més que fins ara. Es passa del 0,15% del PIB al 0,20%.

Pel govern espanyol és un reconeixement dels seus socis europeus als esforços de consolidació fiscal, al cinturó de l'austeritat que no s'ha parat d'estrènyer durant els últims mesos. De fet, la situació de la malmesa economia espanyola és un dels motius que explica que la balança acabi sent positiva per a Espanya, tot i que es tracta d'unes perspectives financeres molt restrictives. L'èxit (o no) de la negociació espanyola, per tant, té un inevitable regust agredolç.

Fons contra l'atur

Per l'executiu del PP, un dels puntals de l'acord que es va tancar ahir és el fons destinat a combatre l'atur juvenil, un calaix amb 6.000 milions d'euros. D'aquesta quantitat, va subratllar el president espanyol, la meitat són diners nous i el 30% del total serà per a l'Estat. Un altre premi difícil de pair perquè suposa confirmar a ulls de tot Europa el fracàs de les polítiques d'ocupació, amb una xifra d'aturats més joves de 25 anys que supera el 55%. La cancellera Angela Merkel ja hi va posar el focus durant el Fòrum Econòmic Mundial de Davos.

Encara en el terreny de l'atur, hi haurà una aportació de 1.100 euros per desocupat a l'any en les comunitats en transició, com Castella-la Manxa i Galícia. Són 930 milions més que en la proposta del novembre. De nou, però, els territoris més dinàmics en surten perjudicats. Rajoy va afegir-hi, a més, 1.824 milions per als fons de cohesió (l'anomenat sobre espanyol ). Tot plegat -sumant-hi algunes ajudes més per a Ceuta i Melilla- deixen la quantitat final en 3.724 milions, uns 1.000 més que els esborranys que es van rebutjar a finals d'any.

Suport als agricultors

L'altra paret mestra de les preocupacions de la Moncloa era la política agrària. Hi haurà 35.000 milions en ajudes directes i el pressupost de desenvolupament rural s'eleva un 3%, fins als 8.300 milions. "Es consolida el suport als agricultors espanyols", va sentenciar Rajoy, que té en el ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete -bon amic seu personal-, un dels principals homes de confiança del seu executiu i el responsable ministerial més ben valorat.

Tot i el cansament i la indignació per com havia funcionat la cimera -l'equip presidencial no amagava ahir el malestar amb Herman van Rompuy en aquest sentit-, Mariano Rajoy va subratllar diverses vegades que l'acord s'ha de llegir en clau europea: "És una bona notícia en si mateixa", va dir, passant de puntetes sobre l'evidència que una part d'Europa, la del nord, va aconseguir imposar les seves tesis. "És molt positiu per al procés d'integració", va sentenciar. Segons la seva tesi, la unitat europea és la clau per esvair les ombres que projecten els mercats financers en forma de rescat.