BarcelonaAvui que mig Catalunya assetjarà Barcelona per ocupar els carrers de la ciutat, hi haurà un traidor -estil Martí Zuviría- que en fugirà per cames. És Albert Sánchez Piñol, autor de la novel·la de l'any: Victus . "Sóc partidari de Sant Jordi. En tinc bon record... fins al primer any que vaig publicar un llibre, llavors es va convertir en terrorífic", afirmava ahir en el Pregó de la Lectura que organitza l'Ajuntament de Barcelona. El va marcar la imatge d'un savi insigne de les lletres catalanes sense feina i, just al costat, una cuassa per obtenir la signatura d'un actor porno. "Jo ja faig Sant Jordi 364 dies l'any", justifica. Tolera signar llibres després d'un club de lectura, però no per hobby .
"El Woody Allen de les lletres catalanes", com el va anomenar el seu entrevistador, el periodista i comissari dels actes del tricentenari del 1714, Toni Soler, va defensar la literatura popular: "Escriure un llibre que no agradarà a ningú és el més fàcil del món. Jo confio i crec en la literatura popular i alhora de qualitat", diu Piñol. I ell mateix es posa en la trampa de preguntar-se i respondre's el Mystère : "Per què serveixen els llibres? Si els grans clàssics són un grapat d'atrocitats, de pederastes i violència, ¿per què els hem d'ensenyar als nostres fills? La metamorfosi de Kafka, quina moralitat té? I La vaca cega ? Doncs per una cosa molt important: perquè no és que la narrativa ens faci millors persones, és que ens fa persones", afirma amb el títol d'antropòleg sota el braç. La narrativa construeix la civilització. També per això ha escrit Victus , perquè arribi la nostra història fins a Rússia i Corea -llengües a les quals ja s'està traduint la novel·la-, tot i que l'hagi escrit sobretot "per a nosaltres": "No és que els coreans no sàpiguen la nostra història, és que no la saben al Guinardó", afirma. Malgrat això, promet enviar un exemplar de Victus a Kim Jong-un. "Regala-li també Pallassos i monstres ", li proposa Soler.
Sánchez Piñol destaca la "capacitat de perseverança, persistència i patiment dels catalans" -a Barcelona van aguantar 25.725 bombes per 50.000 habitants- i quan Toni Soler li fa comparar aquell país amb l'actual, respon: "No hi havia aquest rotllo del fet nacional i el fet social. Eren el mateix. Ni els botiflers imaginaven que Felip V, que era un boig que dormia en taüts, faria desaparèixer les institucions catalanes!" Soler li recorda el paper galdós dels dirigents, els felpudos rojos , i arrenca un aplaudiment del Saló de Cent quan diu: "Ara tenen l'oportunitat d'arreglar-ho".