2026: consolidar el creixement, transformar el model
BarcelonaEl 2026 s'obre per a l'economia catalana i el conjunt de l'economia espanyola en un context de transició i incertesa, però també d'oportunitats. Després d'uns anys de creixement sostingut, superior al de la zona euro, entrem en una fase en què els vents de cua es moderen i el repte principal ja no és créixer, sinó com ho fem i amb quines bases.
Les previsions apunten que Catalunya continuarà creixent per sobre de la mitjana europea i, previsiblement, també per sobre del conjunt de l'Estat, tot i que a un ritme més contingut. Aquesta evolució positiva confirma la solidesa del nostre teixit econòmic, però alhora posa de manifest una realitat incòmoda: el creixement, per si sol, no garanteix progrés. Si no es tradueix en millores estructurals, en productivitat i en cohesió social, corre el risc d'esgotar-se.
Els reptes estructurals d'un nou cicle
En aquest nou escenari, la prioritat ha de ser clara: consolidar un model econòmic més robust, més competitiu i més inclusiu. I això exigeix afrontar, sense dilacions, alguns reptes estructurals que arrosseguem des de fa massa temps.
Cal fer una aposta decidida per la productivitat. Tot i alguns avenços recents, Catalunya continua mostrant un diferencial inversor rellevant respecte a les economies capdavanteres de la zona euro. No podem confiar el futur ni a la inèrcia ni a polítiques basades exclusivament en subvencions. El que ens ha de garantir competitivitat és la capacitat d'invertir en innovació, digitalització, indústria avançada i capital humà. Només així podrem créixer pel valor que generem, i no pel cost o per l'expansió d'una ocupació de baix valor afegit.
El creixement econòmic ha de ser territorialment equilibrat. Catalunya no es pot permetre un model excessivament concentrat a l'àrea metropolitana de Barcelona. La fortalesa de la capital ha de ser una palanca al servei de tot el país, no un pol que absorbeixi recursos i talent. El territori disposa d'actius econòmics clau: la indústria química, logística i energètica de Tarragona; el sector agroalimentari i exportador de Lleida; el turisme sostenible i de qualitat de les Terres de l'Ebre, l'Empordà o el Pirineu, i els ecosistemes de recerca i formació presents en ciutats com Girona, Manresa o Reus. Activar aquesta Catalunya polièdrica és una necessitat econòmica, no només territorial.
Sense una xarxa eficient que connecti territori, empreses i talent, qualsevol estratègia de reequilibri queda limitada. Cal una planificació rigorosa que prioritzi una xarxa ferroviària moderna, un transport públic interurbà competitiu, una logística més verda i eficient, i una digitalització real que eviti noves bretxes territorials. El dèficit històric d'inversió en infraestructures a Catalunya continua sent un llast per al nostre potencial econòmic.
El bon funcionament de l'economia requereix un sector públic modern i eficaç. La reforma de l'administració no és un debat ideològic, sinó una condició per a la competitivitat. Necessitem una administració més professionalitzada, digital, orientada a resultats i amb capacitat d'executar projectes estratègics. Cal reforçar la gestió, l'avaluació de polítiques públiques, la captació i execució de fons europeus i la retenció de talent. Sense institucions sòlides, el creixement es debilita.
A tot això s'hi afegeix una qüestió central: el sistema de finançament. Catalunya necessita un model més just, transparent i adequat a la seva realitat econòmica. L'actual sistema de règim comú està caducat i genera desequilibris que afecten directament la qualitat dels serveis públics i la capacitat d'inversió. No és només una reivindicació política; és una qüestió d'eficiència econòmica i d'equitat interterritorial. Sense un finançament adequat, la competitivitat i la cohesió social es veuen compromeses.
De la resiliència a la transformació
Catalunya ha demostrat una gran capacitat de resiliència, però el 2026 ha de ser l'any de la transformació del creixement en progrés estructural. Això exigeix lideratge compartit, consens institucional i una visió de país que vagi més enllà del curt termini. Iniciatives com el Pla Catalunya Lidera o l'Agenda Social Catalana són passos en la bona direcció, però cal dotar-les de continuïtat, coherència i capacitat d'execució.
En un context de transicions econòmiques, tecnològiques i socials, la política econòmica no pot limitar-se a gestionar el present. Ha d'anticipar, construir capacitats i generar confiança. Com adverteixen els savis, el més difícil no és crear idees noves, sinó abandonar les antigues. Catalunya té l'oportunitat –i la responsabilitat– de fer-ho.
El repte és clar: consolidar Catalunya com un motor econòmic competitiu, amb institucions sòlides, cohesió social i equilibri territorial. Fer-ho realitat depèn, en última instància, de la determinació col·lectiva de transformar el creixement en benestar compartit.