Més enllà dels EUA: els nous mercats per al sector agroalimentari a l'Estat

MadridEls nous aranzels de Donald Trump a la Unió Europea han empès les empreses a començar a mirar cap a altres mercats. L'impuls a la diversificació, de fet, és un dels elements que centra el pla de xoc dels governs espanyol i català per afrontar la nova política aranzelària dels Estats Units, tot i que és un mercat que no es vol abandonar, tal com evidencien les trobades entre el govern de Pedro Sánchez i l'administració de Trump.

Entre les companyies afectades hi ha les que es dediquen a l'agroalimentació, sobretot aquelles que es dediquen a la producció i comercialització d'oli o vi. El sector agroalimentari, però, pot trobar en altres països una demanda similar a la dels Estats Units i, per tant, obrir-se noves rutes pel que fa a l'exportació dels productes. El centre d'estudis de CaixaBank acaba de detallar una llista d'aquests mercats similars i destaquen Àustria, Finlàndia, Austràlia, el Regne Unit i Suïssa.

"En línia amb la necessitat de diversificar destins per mitigar l'impacte de xocs comercials com l'aranzelari, convé identificar mercats amb patrons de demanda similars al nord-americà. Països com Àustria, Finlàndia, Austràlia, el Regne Unit i Suïssa són els que més s'assemblen a aquest mercat, per la qual cosa destaquen com a [països] potencialment atractius per a la reorientació d'exportacions espanyoles", es desprèn de l'Informe Sectorial Agroalimentari 2025 que CaixaBank Research ha publicat aquest dimarts al matí.

D'aquests destins, el Regne Unit ja és un mercat consolidat i amb poc marge de creixement de cara als exportadors espanyols del sector agroalimentari –del total de les exportacions del sector agroalimentari l'any 2024, un 6,8% tenien com a destí aquest país–. En canvi, el pes de la resta de països és "bastant reduït", conclouen els autors de l'estudi. "Això suposa un ampli marge de millora en termes de penetració comercial, sobretot en determinats productes", afegeixen. Per exemple, Finlàndia o Àustria només van suposar el 0,4% i 0,7% respectivament sobre el total de les exportacions del sector l'any 2024.

Altres obstacles

Fer-se un lloc, però, en nous mercats també planteja reptes. Més enllà de la similitud pel que fa als patrons de demanda, l'estudi puntualitza que cal tenir en compte altres factors com ara la competència de les empreses que ja estan establertes al país, però també aquelles que com les espanyoles busquen nous llocs on vendre, a més del volum del mercat de destí o grau d'accessibilitat comercial. Així, per exemple, Suïssa també té aranzels del 18% per als productes agroalimentaris, cosa que suposa un obstacle.

Trump ha plantejat uns aranzels fixos del 15% per als productes europeus, tot i que l'acord final obre la porta a possibles excepcions estratègiques. Pel que fa al sector agroalimentari, les exportacions espanyoles als EUA van créixer un 8,8% els últims sis mesos del 2024, en comparació amb el mateix període del 2023 (any marcat per la forta sequera a l'Estat). De fet, les empreses van registrar un increment de les vendes, i per tant de la demanda, fruit de la incertesa provocada per la guerra comercial. "Pot reflectir una provisió de la demanda per part dels importadors davant l'amenaça aranzelària", es destaca a l'informe. Ara bé, els sis primers mesos d'aquest 2025 el ritme de creixement de les exportacions s'ha moderat en un 5,1% interanual.

En tot cas, l'informe constata un "to expansiu" del sector agroalimentari el 2025 i la senda de creixement iniciada el 2023, després de la crisi per la sequera, continua. A banda de la meteorologia, la contenció dels costos o el repunt de la demanda expliquen el comportament favorable de les exportacions, que ja se situen en nivells prepandèmia.