Òscar Ordeig: "És una vergonya que Brussel·les hagi presentat una proposta que retalla el 60% dels fons europeus per a pesca"

BarcelonaÒscar Ordeig, conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, anirà a Brussel·les a mitjans de mes amb el president del Govern, Salvador Illa, per intentar defensar el sector pesquer català davant les amenaces de noves retallades dels dies autoritzats de pesca. El departament que dirigeix té un pressupost de 23 milions per al sector i aquest any ha destinat 2,3 milions a subvencionar els canvis de xarxes i portes de la flota catalana, que així ha pogut evitar la retallada que amenaçava amb deixar-la amb només 27 dies de pesca a l'any.

Com es troben les negociacions per acordar una nova política europea de pesca?

— Només d'arribar a la conselleria ens van arribar decisions des de Brussel·les molt prejudicials i injustes per al sector. Vam tenir molt clar que havíem d'anar a influenciar i a explicar-nos a Brussel·les, que és on es prenen les decisions de la política pesquera, i a Madrid. Catalunya és un dels pocs llocs on tenim una taula de cogestió del sector amb científics, pescadors i l'administració per fer una pesca el màxim de sostenible i viable.

Davant les negociacions del desembre, què ha fet la Generalitat?

— Ens vam trobar la proposta de retallada del 80% dels dies de pesca, que al final es va salvar a última hora aplicant mesures selectives: portes voladores o canvi a les malles. Hem finançat el 100% de les portes i de les malles i, per tant, ens hem quedat amb els mateixos dies.

L'acord ha funcionat?

— Tot i que l'any passat es van donar uns dies extres, a part dels 130, aquest any no s'han donat perquè hi havia aquesta limitació. I en el cas de la gamba s'ha fet una doble restricció de 130 dies i un màxim de quilos. Això no s'havia fet mai. De manera que arribem a la contradicció que, com que hi ha molta gamba, d'aquí a pocs dies s'acaba la quota i, per tant, no s'esgoten els dies. Les properes setmanes tindrem molts problemes si això no es resol. El ministeri s'ha compromès perquè hi ha una petita bossa de dies que pot fer una redistribució per donar una mica de marge. Però ens podríem trobar que arribéssim al desembre, que és quan la gamba va a un preu més alt, i no poguéssim pescar.

Quina és l'arrel del problema amb la UE?

— La Comissió no té definit un model de pesca al Mediterrani. El que hem fet a Catalunya és liderar un model de pesca sostenible i viable per al Mediterrani. L'hem consensuat i l'hem presentat a la resta de comunitats autònomes, França i Itàlia. Tots l'han firmat i l'hem anat a defensar a Brussel·les, on tot està molt condicionat per la pesca a l'Atlàntic, que és de molts dies i industrial, quan la nostra és una pesca costanera, de peix fresc, de confraria, de dieta mediterrània.

Brussel·les no escolta els pescadors mediterranis?

— Brussel·les ho podria fer millor. Nosaltres som aquí i no pararem fins que no ens en sortim, perquè tenim raó i ens hi va el nostre litoral. No perdrem les llotges, les confraries ni els pescadors. Dit això: missatge d'optimisme. Això té futur. El 14 d'octubre anem a Brussel·les amb el president Illa a reunir-nos amb el comissari de Pesca, Costas Kadis.

El ministeri us fa prou costat?

— Tenim clar el que volem. Hem anat al ministeri, li hem explicat i hi està d'acord. També la resta de comunitats. Ara el que hem de fer és coordinar-nos. La pilota està a la teulada del comissari.

Com ha de ser aquest model propi de pesca mediterrània?

— Necessitem un model de cogovernança, flexible. Si no es pot pescar en una zona, mirem de vigilar i que puguem pescar a l'altra. Ara hi ha una doble segmentació, que també és absurda, entre pesca costanera i de profunditat. Però si és la mateixa, aquí! A Catalunya no pesquem a més de 900 metres. Això no és l'Atlàntic.

La UE exigeix massa als pescadors?

— Hi ha una desproporció entre el que li demanem a un pescador i el poc que demanem a altres sectors que impacten directament en la biodiversitat. Diguem-li transport marítim, turisme, contaminació, augment de la temperatura global. Cal un estudi científic per avaluar quin percentatge de la baixada dels estocs pesquers té relació directa amb el pescador i no amb tota la resta d'activitats.

Creu, doncs, que el sector a Catalunya és prou sostenible?

— Som pioners a haver fet vedats i parades. Ara hem fet el mapa dels fons marítims. Fem la pesca neta. Fem un programa per recollir plàstics. Ajudem a posar les boies per analitzar la biodiversitat. Els pescadors de Catalunya són un exemple de corresponsabilitat ambiental, no al Mediterrani, sinó al món, i els ha costat el seu esforç. Amb el que s'està fent aquí, no calen més mesures per mantenir la sostenibilitat del nostre Mediterrani. Ja hem fet suficient.

Quin pes té la pesca?

— Tenim 600 barques, i entre pescadors, mariners i armadors, unes 5.000 persones. És un sector petit, però que té un gran impacte social, territorial, d'història i de cultura. Sense pesca no hi ha cuina catalana. S'hauria de fer un monument al sector pesquer de casa nostra, per la capacitat de resiliència i de treball. Quina és l'activitat que està present els dotze mesos de l'any al litoral? El turisme està molt bé, però dura uns mesos.

Els pescadors estan poc reconeguts?

— Estan poc reconeguts amb el valor que li donem al peix, amb el valor de la seva feina i amb les modes que estem imposant. Si Brussel·les i l'administració no generen un camí d'oportunitats perquè la gent es guanyi la vida, la sensació és que et conviden a plegar. Paguem per desballestar o per invertir? Cal general un cert orgull i projecte de futur. Quan un jove a l'institut es pregunta què vol fer quan acabi d'estudiar, cal que una activitat tingui un cert atractiu. Això vol dir que la gent conegui els ports, les llotges, les barques i la cultura del peix.

Falta inversió al sector?

— Sí. No tant en modernitzar les barques, que també, però sobretot per anar més enllà i donar més valor afegit. Si no ens preocupem de tota la cadena de valor del peix, no ens en sortirem. S'ha d'invertir més en formació, en els ports, en les llotges i en crear marca. És una vergonya que la Comissió hagi presentat una proposta que retalla el 60% dels fons europeus. És intolerable perdre fons i un insult a tota la gent que estimem la pesca. S'ha de definir un model a deu anys vista per garantir el relleu generacional, la inversió i el valor afegit, amb processos de transformació i organitzacions de productors. Com a l'agricultura, cal sortir de la lògica de només del pescador i fer tot el procés de transformació, generar valor i guanyar més diners. Això crea il·lusió, ganes i preu.

Per què costa que Brussel·les escolti els pescadors del sud del continent?

— On hi ha interès per la pesca mediterrània? A Espanya i Itàlia. França té poques barques i la resta d'estats s'han dedicat al turisme. O han perdut la pesca o només n'han conservat la més artesanal.

I Catalunya?

— Crec que som els que tenim el projecte de futur més afinat i consensuat de cap on hem d'anar. El pescador s'ha de guanyar la vida, però hi ha d'haver una sostenibilitat ambiental perquè hi hagi peixos al mar.