Els aranzels de Trump faran més pobre el món (i també els EUA)

Fa més de 90 anys, Franklin Delano Roosevelt va estudiar la Gran Depressió i va assenyalar una de les seves causes: els altíssims aranzels havien posat els Estats Units en el "camí cap a la ruïna". Va ser una lliçó dolorosa i van caldre dècades d'esforç global sostingut per reduir les taxes i que el comerç prosperés. En ple 2025, els perills del proteccionisme haurien de ser molt clars. Tràgicament, però, si Donald Trump se surt amb la seva, els EUA repetiran els errors del passat.

Hi ha incertesa sobre fins on arribarà realment Trump en el seu segon mandat. Tant inversors com diplomàtics es van sentir alleujats quan es va abstenir d'aplicar els aranzels universals a totes les importacions en el seu primer dia de tornada al càrrec. Però no ens equivoquem: l'home que va declarar que aranzel era la paraula més bonica del diccionari està decidit a augmentar el proteccionisme. Veu les taxes com una eina senzilla per assolir múltiples objectius: reduir el dèficit comercial dels Estats Units, reconstruir el seu poder de manufactura i generar una gran quantitat d'ingressos per al govern. En tots els sentits s'equivoca.

L'ús dels aranzels per part de Trump en el seu primer mandat demostra que no van contribuir a reduir el dèficit comercial dels Estats Units. Una de les raons és que el dòlar tendeix a enfortir-se quan s'apliquen els aranzels. El seu efecte és reduir la demanda nord-americana de béns importats, cosa que dona lloc a una demanda de divises estrangeres més baixa. Però quan es venen menys dòlars, el valor del bitllet verd augmenta, cosa que al seu torn deprimeix la demanda global d'exportacions nord-americanes. El resultat és que encara que els nord-americans comprin menys a la resta del món, també hi venen menys.

Per reduir realment el seu dèficit comercial, els EUA haurien de sotmetre's a canvis econòmics fonamentals, amb un augment de la seva taxa d'estalvi o una disminució de la seva inversió. I no està clar que cap dels dos canvis sigui desitjable: una inversió elevada és vital si els Estats Units volen mantenir-se en les noves tecnologies, inclosa la intel·ligència artificial. Un enfocament monomaníac en la balança comercial no té cap relació amb les fortaleses reals de l'economia. Només cal mirar Alemanya i la Xina avui, amb superàvits comercials gegants i tots dos amb un escàs creixement.

El resultat dels aranzels recents demostra que no creen per art de màgia nous llocs de treball a la indústria nord-americana. El pes del sector manufacturer en el mercat laboral als EUA ha caigut des que van entrar en vigor els primers aranzels de Trump. Les empreses de les indústries directament protegides pels aranzels durant la primera administració de Trump, sobretot les de l'acer i l'alumini, sí que van augmentar els seus ingressos. Però aquest guany es va produir a costa dels milers d'empreses que van patir uns costos més elevats. Dit d'una altra manera, els Estats Units van protegir les parts de la seva economia que estaven lluitant al mercat global imposant càrregues a les seves indústries més competitives.

Trump ha arribat a plantejar substituir completament l'impost sobre la renda per aranzels. És una visió seductora: eliminar els impostos als treballadors nord-americans i obligar els estrangers a pagar les factures del govern. Tanmateix, les dades del primer mandat de Trump demostren que el cost real dels aranzels és assumit, en gran manera, pels consumidors nord-americans a través d'uns preus d'importació més alts. A més, la realitat és que els aranzels amb prou feines canviaran la situació dels comptes públics. Fins i tot si els nivells d'importació es mantinguessin constants, un aranzel universal del 10% finançaria poc més d'una vintena part del pressupost federal. En realitat, a més, les importacions no es mantindrien constants, sinó que disminuirien a mesura que els aranzels més elevats augmentessin el preu.

La hipòtesi més optimista sobre l'amor declarat del senyor Trump pels aranzels és que vol desplegar-los per negociarl'endeutament. És cert que els EUA, com a mercat més gran del món, tenen molt de pes. Però és probable que els aranzels acabin lligant els Estats Units de mans i peus. Un cop implementats són difícils de retirar, i la seva potència disminueix a mesura que se'n repeteix l'ús. Si, Trump, per exemple, duplica els aranzels contra la Xina perquè bloqueja la venda de TikTok, els triplicarà per les exportacions de precursors de fentanil i els quadruplicarà per contrarestar la seva influència al canal de Panamà?

Trump i molts dels seus seguidors s'han acostumat a valorar el final del segle XIX com l'edat daurada de l'economia nord-americana, un període en què els aranzels eren alts i el creixement era fort. És una lectura distorsionada del que va passar realment. Els estudiosos han descobert que els aranzels protegien les empreses menys productives i augmentaven el cost de la vida, i que eren altres factors, com ara una població creixent, l'aprofundiment de l'estat de dret i l'èxit dels béns no comercialitzats els que van impulsar el creixement dels Estats Units. Tot això pot semblar tècnic i acadèmic. Per desgràcia, és el senyor Trump qui, en la seva manipulació de la història i l'economia, està guiant els EUA i el món cap a un carreró sense sortida.