El Banc Sabadell tornarà la seu social a Catalunya set anys després

BarcelonaEl 21 de gener del 2025 ja és una data històrica per a la banca i l'empresa catalana. El Banc Sabadell ha decidit tornar la seva seu social a Catalunya. Set anys després del traumàtic trasllat a Alacant, que es va fer en plena efervescència del Procés i només quatre dies després de la votació de l'1-O, l'entitat que presideix Josep Oliu ha decidit tornar la seu social al Principat. Així ho avança el diari ABC aquest vespre, en una informació confirmada per l'ARA.

La decisió, que s'ha de confirmar en dates pròximes en una sessió del consell d'administració del banc, arribarà en un context delicat, enmig de l'opa hostil que ha presentat el BBVA i que podria desembocar en la desaparició de l'històric banc català.

El retorn de la seu social del Sabadell a Catalunya és un moviment d'una enorme repercussió. En primer lloc, perquè l'entitat d'origen vallesà va ser, el 5 d'octubre del 2017, el primer gran gegant cotitzat que abandonava Catalunya. En segon lloc, perquè és la més important de les empreses que han tornat: altres companyies que ja havien fet aquest pas són Laboratorios Ordesa, Red Points i, més recentment, la cimentera Molins.

Un altre fet que dona rellevància al retorn de la seu social del Sabadell a Catalunya és que segella, empresarialment, la fi del Procés. Tant CaixaBank com el Banc Sabadell van situar la seva seu social fora de Catalunya per garantir, van dir, que quedarien sota el paraigua del Banc Central Europeu (BCE) en cas que Catalunya s'independitzés. De fet, durant els últims set anys empresaris i directius afirmaven que si una sortida va tenir sentit, va ser justament la de les dues entitats financeres. Per la mateixa raó, es veia molt difícil que fessin el moviment de tornada. Però amb la Generalitat en mans del socialista Salvador Illa i un nou clima polític a Catalunya, on el sobiranisme ha perdut la majoria al Parlament, el que semblava impossible s'ha produït.

Les fonts consultades descarten que la decisió hagi estat presa per pressions polítiques, en un clima en què els governs socialistes espanyol i català depenen de Junts i Esquerra.

En gairebé totes les rodes de premsa que ha donat el Banc Sabadell en els últims anys els seus directius han hagut de respondre a la pregunta de si es plantejaven tornar la seu. La fórmula que ha fet fortuna –com en el cas de CaixaBank– era que la qüestió no estava "sobre la taula" i que el seu canvi de seu tenia "vocació de permanència". Val a dir, però, que ara fa un any el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, va admetre en públic que "hi havia hagut moltes converses" per abordar l'adeu a Alacant i el retorn a Catalunya. Aleshores, però, González-Bueno va acabar matisant les seves paraules.

La decisió del banc presidit per Josep Oliu de tornar la seu a Catalunya arriba en un moment clau. Des del mes de maig passat, el Banc Sabadell s'enfronta al risc de desaparèixer per l'opa hostil llançada pel BBVA, que s'haurà de votar durant la primavera si les autoritats de Competència li donen llum verda. De la mà d'aquesta amenaça existencial, l'entitat catalana ha viscut mesos d'escalf públic, que li ha arribat des de tots els sectors de la societat catalana (patronals, sindicats, partits polítics i particulars). Aquest és un fenomen que era impensable ara fa quinze anys, quan la Gran Recessió va situar la banca en el punt de mira dels ciutadans.

Una missió que semblava impossible

Des del 2018 poques entitats i institucions han fet bandera de tenir com a prioritat el retorn de les seus. Ho ha reivindicat Foment del Treball, sota la presidència de Josep Sánchez Llibre; també la Cambra de Comerç i els successius governs de la Generalitat, amb el paper destacat dels consellers d'Empresa Àngels Chacón (Junts) i Roger Torrent (Esquerra).

En el cas de la banca hi havia una última qüestió que feia molt difícil d'imaginar un pas com el que hem conegut aquest dimarts. Els experts apunten que el sector és molt sensible a moviments com les retirades de fons dels clients, en una situació que ja es va donar després de l'1-O i que va forçar el canvi de seu. En aquell moment, com va explicar l'ARA, l'Estat va empènyer aquest moviment amb retirades milionàries de fons tant d'administracions governades pel PP, com de grans empreses públiques i gegants de l'Íbex-35 privats amb els quals tenia una relació estreta. Aquestes retirades de fons poden desequilibrar el balanç d'un banc, i fins i tot forçar-ne la fallida, com li va passar al Banco Popular el juny del 2017.

Amb l'anunci del retorn de la seu, el Sabadell s'exposa a patir una situació com aquella. I cal recordar que el banc d'origen vallesà fundat el 1881 té aproximadament dos de cada tres clients fora de Catalunya.