El gran problema del finançament de les pimes
Els experts situen el circulant com una qüestió clau entre les necessitats de les empreses per al seu creixement i obertura a l'exterior
BarcelonaEl circulant és el principal problema de finançament que tenen les empreses catalanes, sobretot les pimes, microempreses i autònoms. Aquesta és la principal conclusió del debat entre el director sectorial d'empreses de la territorial del Banc Sabadell a Catalunya, Aureli Vallès; el director del departament de consultoria estratègica i finançament de la patronal Pimec, Pere Cots; i el cap d'Economia del diari ARA, Albert Martín.
Amb l'objectiu d'analitzar les principals necessitats de finançament de les empreses, el debat l'ha organitzat el diari amb el patrocini de Banc Sabadell. "La gran necessitat de les pimes és el circulant -indica Pere Cots, que afegeix-: Ens agradaria més que fos la inversió, perquè podria indicar que l'empresa s'autofinança més per al seu dia a dia, però la realitat és que a escala de pimes, microempreses i autònoms, evidentment el circulant és la necessitat per excel·lència". En aquest sentit, Aureli Vallès indica que els bancs tenen, per al circulant, productes específics com el factoring i el confirming, a més de les pòlisses de crèdit. "Però per créixer, les empreses necessiten la inversió -destaca Vallès-. Tenim la inversió com el nostre gran objectiu per donar acompanyament i finançament a les empreses", rebla.
El directiu del Sabadell, en aquest sentit, considera clau no només el finançament, sinó també l'acompanyament a les empreses, sobretot les més petites. Dues de cada tres empreses són clientes del banc i, en aquest sentit, Vallès destaca que l'entitat ha desenvolupat molts productes, però també té en compte el risc de cada client, perquè "hi ha unes regles de joc que hem de tenir molt clares per a la supervivència tant del banc com dels nostres accionistes", a més que cal complir la normativa del Banc d'Espanya.
Però Catalunya, i també Espanya, és un país de petites i mitjanes empreses, i aquest teixit té alguns avantatges, alhora que inconvenients, explica Pere Cots. Tenir un teixit d'empreses mitjanes i petites dona flexibilitat i facilitats per trobar proveïdors. El volum, en canvi, "té una sinergia positiva" i facilita fer fronts per a projectes més grans, així com aconseguir "finançament", segons el representant de Pimec.
De fet, per facilitar el circulant, el Govern ha anunciat aquest mateix dimarts mesures com ara potenciar la divisió dels contractes en lots per afavorir la participació d’empreses més petites, agilitzar el pagament dels contractes menors i instaurar el pagament directe de la Generalitat als subcontractistes. "Seria la bomba -opina Pere Cots-. Esperem que sigui així, fa molts anys que Pimec ho lluita", indica. Per al representant de Pimec, això és important perquè, quan els grans contractistes es retarden en el pagament als seus proveïdors, que són més petits, els creen problemes financers. "De vegades ens trobem amb la contradicció que és el petit empresari qui finança el gran", diu. La conclusió dels participants és que, si les grans empreses paguessin a temps a les petites proveïdores, o ho fes directament l'administració en el cas de contractes públics, les pimes no patirien tant pel circulant i podrien destinar el finançament a la inversió.
Productes propis
Segons Aureli Vallès, la banca espanyola, per la tradició d'una economia poc oberta, ha creat productes molt interessants per al finançament de les pimes que no existeixen en altres països, com el confirming, un "producte molt potent" per al finançament dels proveïdors, o el factoring, "que no deixa de ser un finançament al client". A més, l'economia s'ha obert –en el cas de Catalunya més que en el conjunt de l'Estat– i no només per a grans empreses, sinó que cada cop més pimes surten a altres mercats i exporten productes i serveis. "No només fem l'acompanyament internacional a grans empreses", indica Aureli Vallès, que assenyala que cada cop més pimes salten als mercats de fora, cosa que requereix acompanyament perquè "apareixen nous problemes".
Del debat, destaquen també aspectes sobre la qualitat de les empreses. Malgrat la pujada de tipus de l'any passat, la morositat es manté en mínims. També és rellevant el paper de les entitats públiques, cas de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) o l'Institut Català de Finances (ICF), especialment en el primer cas per als crèdits lligats a la pandèmia, que han permès que la banca, amb aquest suport i acompanyament d'organismes públics, donés el crèdit necessari per a la supervivència de moltes empreses.