“Som els miners del segle XXI, però la nostra mina és el públic”. Així és com Xavier Cunill defineix el negoci de Bonhill, l’empresa que va fundar fa dos anys i que es dedica a comprar joies de segona mà a Barcelona per vendre-les després als Estats Units. Fa pocs mesos que han obert al passeig de Gràcia la seva primera oficina, per tenir un contacte directe amb compradors i trobar millors peces per cobrir la demanda que els arriba de les 180 botigues que Bonhill té al mercat nord-americà. Són establiments de joies i rellotges de segona mà, un negoci molt més estès allà que no pas a Europa, on la venda de joies de segona mà no és tan habitual ni té tanta acceptació, sosté Cunill.
En el mercat nord-americà, en canvi, les joies europees vintage i les peces modernes, però que ja han tingut algun ús, tenen molt més públic. “Per cada peça nova que es ven, se’n venen deu de segona mà”, explica l’empresari, que va obrir la primera botiga als EUA a finals dels anys 80.
Ara Bonhill aposta per la compra directa i no a través de distribuïdors per mirar de respondre millor a la demanda de les botigues. La compra a clients particulars es fa directament a l’oficina de Barcelona, però també té acords amb 30 joieries de tot l’Estat perquè li facin arribar peces. El 100% de la matèria vola cap al mercat nord-americà.
L’empresa ja té en marxa un pla per obrir oficines de compra de joies a Egipte, Turquia i els Emirats Àrabs al llarg de l’any que ve. “Hi anirem de bracet amb socis locals, amb qui ja hem començat a treballar”, afegeix Cunill.
L’efecte del “Compro or”
Bonhill confia a facturar 15 milions a Espanya aquest any i arribar als 50 en cinc anys només amb la compra de joies. El mercat interior, però, no està preparat per a una botiga de revenda local d’aquestes peces. “El sector està molt estigmatitzat i vendre’s una joia aquí encara té moltes connotacions negatives associades a situacions de crisi, que no es corresponen amb la realitat”, lamenta. Reconeix que, en part, la mala imatge que té aquesta activitat respon a la falta de transparència històrica amb el client, tant del que ven com del que compra. “Els establiments de «Compro or » han contribuït molt a encasellar el sector com una activitat d’alt risc”, lamenta.