Rutte fa equilibris per defensar Espanya davant de Trump: "Va acceptar els objectius militars"
Brussel·les avisa el president dels Estats Units que protegirà Espanya d'un atac comercial
Brussel·les / WashingtonL'OTAN i la Comissió Europea surten a defensar Espanya. Després de les amenaces de Donald Trump de castigar Espanya amb aranzels o expulsar-la de l'Aliança Atlàntica per no voler-se gastar el 5% del PIB en defensa, una condició que ell mateix va imposar, tant Brussel·les com l'organisme militar –tot i que amb la boca més petita– han fet costat al govern espanyol. Així, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha recordat aquest dimecres que el govern espanyol va "acceptar completament els objectius de capacitats militars" acordats per "unanimitat" pels aliats en la cimera de la Haia del juny passat. "Crec que és important tenir-ho en compte", ha dit en roda de premsa el líder de l'OTAN.
Ara bé, abans de recordar els compromisos assolits per Sánchez, Rutte s'ha desfet en elogis durant una bona estona cap al president dels Estats Units. Com és habitual, el dirigent de l'OTAN, que està controlada de facto pel Pentàgon, ha agraït la pressió que ha imposat el magnat novaiorquès a la resta d'aliats per obligar-los a assolir el 5% del PIB en despesa militar i ha obviat totes les amenaces que ha proferit contra Espanya. "Hem d'agrair-l'hi", ha repetit Rutte.
Al seu torn, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha volgut treure ferro a les amenaces constants de Trump i ha assegurat que "estan tretes de context". La dirigent socialista fins i tot ha culpat la premsa per preguntar al president dels Estats Units sobre la seva relació amb Espanya i el fet que sigui l'únic aliat de l'OTAN que es nega a assolir el 5% del PIB en despesa militar.
De fet, Espanya assegura que podrà aconseguir els mateixos objectius de capacitats militars que la resta d'aliats sense arribar al 5% i que amb el 2,1% en tindrà prou. Tot i això, l'OTAN no s'ho creu i està convençuda que s'haurà d'acabar gastant el mateix que la resta de països. En aquest sentit, Robles ha mantingut que a hores d'ara Espanya es mantindrà en el 2% de despesa militar, si bé ha constatat que "absolutament ningú pot saber què passarà" a llarg termini, el 2030 o el 2035.
Brussel·les tanca files amb Espanya
El portaveu de la Comissió Europea, Olof Gill, ha recordat als Estats Units que les competències en comerç dels estats membres són de Brussel·les i ha advertit que "respondrà de manera apropiada" davant d'un potencial càstig de la Casa Blanca contra l'Estat per no voler gastar el 5% del seu producte interior brut (PIB) en defensa, tal com ha amenaçat el president estatunidenc. "Com sempre, respondrem a qualsevol mesura contra un o més dels nostres estats membres", ha afegit Gill aquest dimecres en roda de premsa.
El portaveu comunitari també ha recordat que la Unió Europea i els Estats Units van firmar un acord comercial aquest estiu que teòricament va posar fi a l'escalada aranzelària que va iniciar Trump. De fet, en cas que Washington volgués imposar nous gravàmens d'importació a Espanya, els hauria d'aplicar al global dels estats membres de la Unió Europea i, per tant, trencar amb el pacte comercial i reobrir el conflicte aranzelari entre les dues potències.
Tot i això, el portaveu de la Comissió Europea ha volgut refredar les amenaces de Trump contra Espanya per no assolir la despesa en defensa que els EUA va imposar al global de l'OTAN, i ha assegurat que es tracta d'un "escenari hipotètic". Així, Gill descarta a hores d'ara que Brussel·les o la UE hagin d'actuar contra un nou atac comercial per part de l'administració estatunidenca.
Cal recordar que Trump ja va amenaçar Espanya amb castigar-la amb aranzels en la cimera de l'OTAN de la Haia del juny passat, si bé finalment no va prendre cap mesura contra l'Estat i al cap de poques setmanes va tancar l'acord comercial amb la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen. De fet, seria molt complicat que els Estats Units poguessin castigar a hores d'ara l'economia espanyola com a represàlia.
En primer lloc, tal com ha recordat aquest dimarts el portaveu comunitari, Trump hauria de trencar l'acord comercial i reobrir el conflicte aranzelari amb la Unió Europea. I, després, només podria aplicar aranzels al global dels estats membres, no de manera separada o individualment. Ara bé, els Estats Units podrien posar en la diana alguns dels productes que sobretot exporta Espanya, com ara l'oli d'oliva, el vi, les olives, aparells electrònics o olis de petroli i minerals.
Cal recordar que no seria la primera vegada que els EUA o la UE ataquen específicament productes d'un país o d'una zona en concret. Trump, per exemple, té una fixació amb el xampany i el vi francès, i Brussel·les l'havia amenaçat amb carregar contra productes icònics dels Estats Units que es fabriquen en estats on el magnat novaiorquès ha obtingut grans resultats electorals. Alguns d'aquests articles són els texans Levi's, les motos Harley Davidson o el whisky bourbon, que es produeix sobretot a Kentucky.
Malgrat les exportacions d'alguns productes d'arreu de l'Estat als EUA, Espanya és un dels estats membres menys exposats als EUA. La Comissió Europea sempre ha apuntat en els seus informes que, si Espanya acaba sortint malparada de la guerra comercial de Trump, seria de manera indirecta, per una frenada en l'activitat econòmica d'altres països veïns, com Alemanya, Itàlia o els Països Baixos, que són grans exportadors als EUA.
"Tranquil·litat" d'Espanya davant les amenaces
El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha enviat un missatge de "tranquil·litat" davant les amenaces de Trump. "Tranquil·litat absoluta. Espanya continuarà sent un soci fiable dins del marc de l'OTAN perquè tenim un compromís clar amb l'augment de la inversió en matèria de seguretat i defensa", ha exposat Cuerpo, que assegura que de moment el govern no ha plantejat cap resposta davant uns possibles aranzels únics als productes espanyols: "No estem anticipant escenaris hipotètics".
Cuerpo, que aquesta setmana és a Washington en el marc de la reunió de tardor del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, ha explicat que no ha tingut "l'oportunitat" de reunir-se amb el secretari del Tresor Scott Bessent, però que espera poder trobar-s'hi en els pròxims dies per abordar la qüestió.
Malgrat les amenaces, el discurs del ministre s'ha cenyit a insistir que Espanya continuarà negociant amb els EUA per reforçar llaços comercials i ho farà en el marc de l'acord aranzelari pactat per la Unió Europea. Així mateix, creu que davant les amenaces de Trump la seva tasca ara és "explicar bé quina és ara mateix l'aposta d'Espanya per reforçar la inversió i la despesa en defensa" i com s'està "fent un pas endavant en aquest àmbit".