L’Estat inverteix a Catalunya només un de cada dos euros pressupostats en ferrocarril
Entre Renfe i Adif han deixat d'executar més de 5.000 M€ d'inversió des del 2010
BarcelonaLa manca d'inversió a Rodalies és una de les causes que s'argumenten habitualment per justificar-ne el mal funcionament. I hi ha dades certes que ho corroboren. Segons les últimes xifres oficials, entre el 2010 i el 2023 –última dada disponible– només es va invertir tant en la infraestructura com en els trens un de cada dos euros pressupostats.
Són dades de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat publicades el mes de desembre passat. Aquestes xifres corroboren la manca d'execució pressupostària de l'Estat en matèria de ferrocarril, un patró que es repeteix tant quan ha governat a l'Estat el PSOE com el PP, ja que el període analitzat comprèn el final del govern de Rodríguez Zapatero, els governs de Mariano Rajoy i els primers anys de Pedro Sánchez.
Les dades mostren que el grau d'execució pressupostària d'Adif a Catalunya va ser en el període analitzat del 48,6%. És a dir, dels 9.864 milions d'euros pressupostats entre el 2010 i el 2023, la companyia estatal que és propietària de la infraestructura i el seu manteniment –vies, catenàries, estacions, sistemes de seguretat i altres– havia d'invertir 9.864 milions d'euros, però només en va executar 4.792 milions. És a dir, es van deixar d'invertir més de 5.000 milions d'euros del total que s'havia pressupostat.
Una cosa similar passa amb la inversió de Renfe Operadora, la companyia també estatal de la qual depenen els trens. El grau d'execució va ser una mica més alt, del 62,2%. Però en xifres absolutes, la manca d'inversió és inferior a la d'Adif. Renfe Operadora entre el 2010 i el 2023 havia previst invertir 1.421 milions d'euros a Catalunya, però només en va executar 883 milions. És a dir, va deixar d'invertir 538 milions d'euros del total previst.
Sumant les dues companyies que depenen del ministeri de Foment, la inversió prevista a Catalunya en matèria de ferrocarril entre el 2010 i el 2023 era d'11.285 milions d'euros, però el grau d'execució en aquest període es va quedar a poc més de la meitat, el 50,3%. És a dir, dels més d'11.000 milions pressupostats, se'n van invertir 5.676 i se'n van deixar d'executar 5.609.
Les dades mostren que el millor any en execució pressupostària per part d'Adif i Renfe a Catalunya va ser el 2012, amb un 108,2%, és a dir, es van executar inversions per sobre del pressupostat. Però el pitjor any, el 2021, el grau d'execució va ser de només el 19,3%, és a dir, només es va invertir un de cada cinc euros que s'havien pressupostat.
Una manca d'inversió que coincideix en el temps amb dos fenòmens que encara tensen més el transport públic i, especialment, Rodalies. Per una banda, l'augment de la població. Catalunya ha guanyat més de 700.000 habitants en una dècada i 2 milions en els últims 30 anys; per tant, la necessitat de transport augmenta. L'altre fenomen que tensa el transport públic, i que en part va lligat al creixement demogràfic, és la crisi de l'habitatge. Els alts preus dels pisos han dut molta gent a viure fora de la ciutat i haver-se de desplaçar per anar a treballar o per estudis. Un element s'afegeix a aquest problema: l'augment de l'ocupació i el descens de l'atur. Quan hi ha més gent treballant les necessitats de mobilitat augmenten.
Augment de la demanda
De fet, de dilluns a divendres a l'àrea de Barcelona es registren prop de 3,6 milions de desplaçaments diaris en transport públic. Es tracta d'una xifra rècord en l'ús del transport col·lectiu i d'un increment del 8,6% respecte al 2023, segons recull l'Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) publicada el juliol passat. És una enquesta que s'elabora fa més de dues dècades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l'Institut Metròpoli. L'informe destaca que el transport públic ja ha recuperat, i fins i tot superat, els nivells prepandèmics, especialment durant les hores punta del matí.
Aquesta enquesta demostra que des del 2010 la demanda de viatges en ferrocarril a Catalunya s'ha incrementat el 22%, malgrat que també es veu que el transport en vehicle privat continua sent el més utilitzat en els desplaçaments diaris que es fan a la província de Barcelona.