Els ministres de Finances de l'eurozona es reuneixen a Polònia sota una pressió enorme
L'eurozona mira de desbloquejar el segon rescat de Grècia. El secretari del Tresor nord-americà assisteix a la trobada per buscar una sortida a la crisi del deute
Europa farà aquest divendres i dissabte un nou intent per aturar la crisi del deute i evitar la fallida de Grècia, una tasca cada vegada més dramàtica davant la desacceleració brusca de l'economia de la UE i l'eurozona i la necessitat d'injectar liquiditat a la banca.
Els ministres de Finances de l'eurozona i de la UE es reuneixen de manera informal sota l'enorme pressió d'haver de resoldre aviat i de forma unida i definitiva el vendaval econòmic que tenalla els mercats.
Les últimes dades alarmants es van conèixer un dia abans de la reunió de l'Eurogrup i de l'Ecofin.
La Comissió Europea (CE) va confirmar que el creixement econòmic en els països de l'euro i la UE s'alentirà durant la segona meitat de l'any, encara que, això sí, va descartar una nova recessió.
La CE anticipa que el creixement serà menor del que s'esperava en el tercer i quart trimestres de l'any, quan el PIB de l'àrea de l'euro s'expandirà només un 0,2 i un 0,1 per cent, respectivament.
Per al conjunt de l'any, Brussel·les manté la previsió de creixement dels socis de l'euro en l'1,6% i va rebaixar la dels Vint en només una dècima, fins a l'1,7%, a causa dels bons resultats del primer trimestre.
I, just el dia en què es compleixen tres anys de la fallida de Lehman Brothers, els bancs centrals –el Banc Central Europeu (BCE), la Reserva Federal dels EUA, el Banc d'Anglaterra, el Banc del Japó i el Banc Nacional Suís- s'han coordinat per injectar liquiditat a la banca europea.
El BCE va anunciar tres operacions addicionals d'injecció de liquiditat en dòlars, amb venciment de tres mesos fins a finals d'any, fet que indica que els bancs comercials europeus tenen dificultats per finançar-se en dòlars.
És en aquest escenari en què els ministres de Finances de l'eurozona i de la UE, els responsables d'institucions financeres europees i internacionals i el secretari del Tresor dels EUA, Timothy Geithner, analitzaran aquest divendres i dissabte l'estabilitat financera a la UE i el món, la crisi del deute i el perill de contagi a altres països, com Espanya i Itàlia, així com el seu impacte en la banca i les mesures a prendre per evitar un altre caos financer, punt de partida per a un possible reforçament de recursos.
No obstant això, l'origen del problema segueix sent que els 17 governs de l'eurozona no hagin superat encara els obstacles pendents per aprovar el segon rescat a Grècia i la flexibilització del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF).
Han passat gairebé dos mesos des d'aquests acords del 21 de juliol, i la gran majoria de països -excepte França i Bèlgica- encara no els han ratificat, ni s'ha tancat tots els detalls de la participació privada i del rescat davant les exigències de Finlàndia d'aconseguir garanties bilaterals de Grècia.
Atenes necessita en qüestió de setmanes la propera injecció de 8.000 milions d'euros del sisè tram del primer pla d'ajuda, però de moment tota l'ajuda està en l'aire pels dubtes sobre la seva capacitat d'aplicar les reformes i retallades acordades.
En un intent de donar un cop de timó, el govern hel·lè ha anunciat en els últims dies noves mesures i insisteix que el país no caurà, un temor que ha estat encoratjat pel ministre alemany d'Economia, Philipp Rosler, que insisteix que no ha d'haver-hi "tabús" en el debat sobre el futur de Grècia.
En un intent de tancar aquest debat, el president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, es van mostrar ahir "convençuts" que el futur de Grècia és a la zona euro.