Les elèctriques demanen oficialment que es prorrogui el tancament de la central nuclear d'Almaraz

MadridIberdrola, Endesa i Naturgy, les tres empreses propietàries de la central nuclear d'Almaraz, a Càceres, s'han posat d'acord per demanar formalment al govern espanyol que es prorrogui la vida útil de la central fins a l'any 2030. Després d'una reunió celebrada aquest dijous, la junta de propietaris de la central nuclear ha acordat sol·licitar l’extensió d’Almaraz, segons ha pogut saber l'ARA de fonts coneixedores de la reunió i han confirmat posteriorment les mateixes elèctriques. La petició ja l'ha rebut el govern espanyol, segons han confirmat fonts del ministeri per a la Transició Ecològica. Aquest ministeri, han indicat les mateixes fonts, traslladarà la petició al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) perquè, com a organisme regulador, emeti el seu informe, que és preceptiu.

El novembre del 2027 el reactor nuclear de la central d'Almaraz I s'hauria d'apagar, i el d'Almaraz II s'hauria d'apagar uns mesos després, l'octubre del 2028, segons el calendari previst que es va pactar el 2019. Aquestes dates, però, es podrien veure modificades si l'executiu de Pedro Sánchez acaba acceptant la proposta d'Iberdrola, Endesa i Naturgy.

Des de fa setmanes, les tres empreses han defensat la pròrroga de la vida útil de la central i, de fet, divendres de la setmana passada van enviar una carta al ministeri per a la Transició Ecològica en què mostraven la seva "disposició" a fer la petició formal, que finalment ha arribat aquest dijous. En tot cas, entre elles hi havia discrepàncies sobre la petició de pròrroga, sobretot pel que fa al cost fiscal. En aquest sentit, la presidenta extremenya, María Guardiola (PP), s'havia obert a "ajustar la fiscalitat" per facilitar la vida útil de la central.

Cal tenir en compte que allargar la vida d'una central nuclear comporta una inversió, tant de manteniment com de compra d'urani, per exemple, mentre que apagar-la i preparar-la per al desmantellament requereix un altre tipus d'inversió.

Les "línies vermelles" del govern espanyol

El govern espanyol, però, no ha canviat la seva posició sobre el tancament de la central extremenya. Des del ministeri per a la Transició Ecològica han defensat que per estudiar qualsevol ampliació de la vida útil de la central "la proposta ha de complir tres línies vermelles". Aquestes línies vermelles són: que es garanteixi la seguretat dels ciutadans des d'una perspectiva radiològica; que no suposi un cost per als ciutadans i els contribuents, i que, finalment, s'argumenti que sigui convenient per garantir la seguretat de subministrament.

A més, dins l'executiu de Pedro Sánchez, el soci minoritari, Sumar, s'ha mostrat en reiterades ocasions contrari a fer qualsevol pas que vagi en direcció contrària a un tancament de la central. "Almaraz ha de tancar el 2027, perquè el tancament de les centrals forma part de l'acord de govern i ha de complir-se", advertia aquesta setmana Verónica Martínez Barbero, portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats.

La decisió de les elèctriques ha estat ben rebuda al territori, on els últims mesos cada cop s'han aixecat més veus a favor de mantenir oberta la central nuclear, pel seu impacte econòmic positiu. El president de la Plataforma Sí a Almaraz, Sí al Futur, Fernando Sánchez, ha demanat a l'executiu espanyol que aposti per la continuïtat de la central nuclear. Sánchez ha considerat que la sol·licitud d'una pròrroga de tres anys per a la central per part de les empreses propietàries és "un pas endavant" per aconseguir el manteniment de la seva activitat.

"Quan parlem de continuïtat, parlem d'esperança per a les nostres famílies, parlem d'un suport per a l'economia i la indústria de la zona, de futur per als estudiants i per als proveïdors, i parlem de feina de qualitat, així que parlem de coses positives per a tothom. Que no ens tanquin és un pas cap al futur, perquè la vida de la central ens dona vida als veïns", ha assenyalat.