Quanta energia renovable haurà d'aportar cada comarca?

BarcelonaRepartir la generació d'energia renovable al territori per complir els objectius de zero emissions el 2050. Aquest és l'objectiu del Pla Territorial d'Implantació de les Energies Renovables (Plater), que detalla quanta fotovoltaica haurà d'aportar cada municipi i quanta eòlica haurà de generar cada comarca. Un pla que s'acaba d'aprovar de forma preliminar i per al qual aviat s'obrirà un període d'al·legacions de tres mesos perquè els ajuntaments, els consells comarcals i qualsevol altra entitat o persona interessada pugui fer les seves aportacions, amb la idea que es pugui aprovar definitivament a començaments de l'any que ve.

L'objectiu és clar: Catalunya, amb un gran retard en la implantació de les renovables respecte a altres territoris de l'Estat, vol arribar al 2050 eliminant totalment les energies fòssils i nuclears i tenint la suficient capacitat de generació renovable per autoabastir-se d'energia. El pla, davant l'oposició que ha anat sorgint al territori per la implantació de renovables, vol definir les zones on s'han de fer les instal·lacions, fixar objectius a escala municipal i comarcal i reservar passadissos per poder bolcar a la xarxa elèctrica la producció.

La base de partida són els 5.018 MW de potència renovable instal·lats actualment. També té en compte els objectius de la prospectiva energètica de Catalunya (Proencat), que preveu que el consum final total d'energia el 2050 s'haurà de reduir un 30% respecte al 2017, però multiplicant per 2,3 la demanda d'energia elèctrica i arribant als 61.861 MW de renovables instal·lats.

El Plater no inclou l'eòlica marina, que és competència de l'Estat, però sí que estableix la fotovoltaica que s'haurà d'instal·lar municipi a municipi i l'eòlica comarca a comarca. A més, dins la fotovoltaica s'estableix la que ha d'estar sobre teulada, la que ha d'estar en sòls artificialitzats (com poden ser embassaments, depuradores, marges de carreteres i altres construccions) i la que ha d'estar en sòls no artificialitzats.

Un cop fets els càlculs, el Plater estableix que el sòl no urbanitzat que han d'ocupar les renovables a Catalunya per complir l'objectiu és un 1,2% de la superfície total, un 1% (314 km²) per a fotovoltaica i un 0,2% (69 km²) per a eòlica.

A partir d'aquests càlculs i tenint en compte el recurs disponible –sol per a la fotovoltaica i vent per l'eòlica–, a més d'altres paràmetres com paisatges protegits o zones que per altres motius no admeten la instal·lació, s'ha fet el mapa, partint de la base que 14.000 MW es poden aconseguir en instal·lacions en edificis i zones artificialitzades però 48.000 MW hauran d'anar en el territori.

Per saber quanta renovable toca a cada municipi i comarca, el departament de Territori i l'Institut Cartogràfic de Catalunya posaran en marxa un visor que permetrà preparar a totes les persones interessades les al·legacions al pla.

Segons el Plater preliminar, les comarques que hauran d'aportar més fotovoltaica són la Noguera (2.042,5 MW), el Solsonès (1.753,2 MW), el Bages (1.684 MW), l'Anoia (1.658 MW), l'Alt Empordà (1.526,4 MW) i el Segrià (1.415,9 MW). Les comarques que hauran d'aportar menys fotovoltaica són l'Alta Ribagorça (29 MW), la Vall d'Aran (32,4 MW) i el Pallars Sobirà (65,1 MW).

Pel que fa a l'eòlica, les comarques que n'han de tenir més són el Segrià (2.373,2 MW), les Garrigues (2.213,7 MW), la Terra Alta (1.792,6 MW), l'Anoia (1.681,5 MW) i l'Alt Empordà (1.400 MW). A la banda contrària, les comarques amb menys potència instal·lada seran el Lluçanès (0,1 MW), el Barcelonès (0,5 MW), la Vall d'Aran (0,8 MW) i la Cerdanya (1,5 MW).

Seguiment del pla

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha recordat que aquest pla és un instrument que marca objectius detallats per municipis i comarques fins a l'any 2050, i ha afegit que el Govern "vetllarà perquè aquesta implantació de forma progressiva s'aconsegueixi". En aquesta línia, el Govern preveu fer seguiment de l'avanç de la implantació de l'eòlica terrestre i de la fotovoltaica per municipis i comarques tant el 2030 com el 2040.

Paneque ha admès el dèficit històric que arrossega Catalunya en renovables, especialment en la fotovoltaica i en l'eòlica terrestre, i ha alertat de l'impacte econòmic que pot tenir sobre Catalunya el fet de no desplegar aquest tipus de renovables. "Aquest camí exigeix simplificar la tramitació, això és evident", ha afegit la consellera, que ha destacat que aquest pla, el Plater, és una eina de planificació territorial que marca quines són les zones òptimes per al desplegament de l'eòlica i de la fotovoltaica.