La reobertura de l’estret d’Ormuz desploma el preu del petroli

BarcelonaDesprés que l'Iran hagi anunciat la reobertura de l'estret d'Ormuz, el preu del petroli i del gas s'han enfonsat en els mercats. En concret, al vespre del divendres el preu del barril de petroli Brent –de referència a Europa– queia per sobre del 10% i se situava al voltant dels 89 dòlars. Els futurs del cru West Texas Intermediate (WTI) —de referència als Estats Units— se situava entorn dels 83 dòlars, quasi un 12% menys que dijous. En alguns moments del conflicte, el preu del barril de Brent ha acariciat els 120 dòlars. Tot i el descens d'aquest divendres, el preu del petroli continua per sobre dels 72 dòlars en que situava just abans de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran.

Per la seva banda, els futurs del gas natural al mercat TTF, de referència a Europa, queia per sobre del 7% i se situava al voltant dels 39 euros el megawatt, també cau un 8,26%, fins als 38,92 euros. El seu màxim durant el conflicte es va assolir el 19 de març, quan el preu es va situar en 61,8 euros.

Pel que fa als mercats, després que els parquets haguessin obert el dia amb lleugeres caigudes, després de l'anunci de l'Iran de reobrir l'estret d'Ormuz, van girar als números verds, amb pujades del voltant del 2%. En concret, l'Íbex-35 ha tancat fregant els seus màxims històrics. L'indicador de la borsa espanyola ha pujat aquest divendres un 2,18%. El selectiu espanyol ha tancat la jornada als 18.484,5 punts, després de sumar 395 punts. Des de començament d'any, i tot i l'impacte de la guerra, l'índex es revalora un 6,8%.

Aquest mateix optimisme s'ha replicat a la resta de places europees, encapçalades pel DAX alemany, que ha pujat un 2,27%, i acompanyada de París (1,97%), Milà (1,75%) i Londres (0,73%). Les 50 empreses europees més importants (Euro Stoxx50) han pujat en conjunt un 2,1%.

En el mercat de divises, l'euro s'ha reforçat un 0,21% i es manté per sobre dels 1,18 dòlars, en 1,1805, després de pujar al llarg del matí fins als 1,1849 dòlars. A l'altra banda de l'Atlàntic, a Wall Street, el seu principal índex, el Dow Jones, pujava un 1,96% al tancament dels mercats europeus, seguit del Nasdaq (1,59%) i de l'S&P500 (1,21%).

L'eufòria als mercats de matèries primeres i de borsa s'ha desfermat quan el ministre d'Exteriors iranià, Abbàs Araqchí, ha anunciat que l'estret d'Ormuz es mantindrà "totalment obert" fins a la fi de l'alto el foc amb els Estats Units, dimecres que ve, com a resultat del començament de la treva al Líban. Tot i aquest anunci, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que el seu país mantindrà el bloqueig naval sobre l'Iran fins que hi hagi un acord.

Malgrat que el petroli no ha tornat als nivells prebèl·lic, si ho ha fet l'euro. La moneda única ha recuperat els nivells previs a l'inici de la guerra amb una revalorització del 0,27% en un dia. Així, la cotització recobrava el llindar dels 1,18 dòlars, xifra que no aconseguia des del 27 de febrer, jornada anterior al començament de la guerra. Des de l'inici de la guerra al Pròxim Orient, la divisa nord-americana s'havia apreciat amb força, fins a situar el canvi en 1,1411 dòlars per euro el 13 de març, fet que suposa un ajust proper al 3,3% en dues setmanes de conflicte.

Durant el conflicte, el dòlar s'ha comportat com a principal actiu refugi, cosa que n'ha impulsat l'apreciació davant l'euro en augmentar la demanda a escala global. Aquest moviment contrasta amb el registrat per altres actius tradicionalment considerats refugi, com l'or, que, després de repuntar els primers dies de la guerra, va corregir posteriorment al voltant d'un 20%, en passar dels 5.170 dòlars per unça a la jornada prèvia al començament de l'enfrontament als 4.100 dòlars que va marcar com a sòl el 23 de març.

Segons han explicat de manera recurrent analistes especialitzats, aquesta caiguda respon en gran manera a l'estreta vinculació de l'or amb el dòlar: quan la divisa nord-americana s'aprecia, el metall preciós s'encareix en termes relatius per als inversors que operen en altres monedes, cosa que en redueix la demanda internacional i pressiona el preu a la baixa. D'aquesta manera, la divisa nord-americana ha concentrat bona part dels fluxos d'inversió en un context d'elevada incertesa geopolítica, i tal com confirma l'assessor econòmic d'Ossiam –filial de Natixis Investment Managers–, Patrick Artus, "només el dòlar està actuant –i ha actuat– com a actiu refugi".

De fet, després d'anunciar-se que s'aixecaria el bloqueig d'Ormuz, la cotització de l'or i la plata han représ el camí alcista i recuperaven els nivells de fa un mes. El preu de l'unça d'or repuntava un 1,71%, fins a 4,888 dòlars, poc després de conèixer-se la notícia, mentre que la plata superava els 82,11 dòlars en avançar un 4,37%. Cal destacar que tots dos metalls preciosos van perdre un 6,75% i un 11,75% del seu valor, respectivament, des de l'inici del conflicte al Pròxim Orient. Malgrat tot, acumulen una alça interanual del 46% i del 149%. En el cas de l'or, el seu màxim es va situar en els 5.626,80 dòlars registrat el 29 de gener de 2026 passat, mentre que el punt més alt de la plata van ser els 121,78 dòlars aconseguits durant la mateixa jornada borsària.

L'FMI recomana ajudes als vulnerables

Tot i la baixada del preu del petroli d'aquest divendres, el preu continua alt i tardarà temps, si es confirma l'obertura de l'estret d'Ormuz, en notar-se a la butxaca dels ciutadans. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha indicat que els paquets d'ajudes per compensar els sobrecostos de les famílies a causa dels alts preus de l'energia tindrien un impacte menor en l'estabilitat financera dels països de ser dirigides a aquelles persones amb rendes més baixes, evitant així posar en risc les finances nacionals.

Alfred Kammer, director per al Vell Continent de l'FMI, ha recomanat que les mesures tinguin "suport específic i terminis definits" ja que la "temptació" de frenar la pujada de preus amb mesures com rebaixes d'impostos, ajudes universals o límits de preus suposen accions "poc encertades".

"Durant la crisi del 2022, els governs europeus van gastar una mitjana del 2,5% del PIB en paquets de suport energètic –més de dos terços– sense un objectiu específic. Una anàlisi de l'FMI mostra que compensar completament el 40% de les llars amb menors ingressos per l'augment total dels costos de l'energia només hauria requerit el 0,9% del PIB”, ha defensat Kammer.