Drets laborals

Espanya, a la cua d'Europa en la representació dels treballadors dins l'empresa

Un comitè d'experts del ministeri de Treball proposa blindar per llei que els empleats formin part dels consells d'administració

MadridDemocratitzar la governança –presa de decisions– de les empreses. És la bandera que fa gairebé un any va alçar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb la creació d'un grup d'experts perquè posessin negre sobre blanc de quina manera es podia millorar la representació i participació dels treballadors en els òrgans de poder de les companyies, començant pels consells d'administració. El mandat era plantejar les línies mestres d'una reforma que garanteixi l'accés dels empleats a aquests espais i, fins i tot, a la propietat de l'empresa.

Inscriu-te a la newsletter EconomiaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Després de mesos d'investigació, el comitè no només ha dibuixat les bases d'aquesta futura llei, sinó que també ha constatat que Espanya està a la cua de la Unió Europea pel que fa al reconeixement dels treballadors en termes de representació, participació i accés a la propietat a les companyies. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe de gairebé 500 pàgines que el comitè ha elaborat i presentat aquest dilluns, de bracet amb la ministra de Treball. "A Espanya continuem ancorats a un model on la representació [dels treballadors a les empreses] és dèbil", ha afirmat Díaz, que ha defensat fer "un pas endavant" en la democratització de les empreses. "Una democràcia que s'atura a les portes dels centres de treball és una democràcia incompleta", ha reiterat.

Cargando
No hay anuncios

Per afirmar que l'Estat es troba a la cua d'Europa, el grup d'investigadors ha comparat la legislació espanyola amb la de la resta de països europeus. En la majoria, a més del dret a la informació i a la consulta dels empleats, es reconeix legalment "el dret de les persones treballadores a estar representats en els consells d'administració de les empreses i a participar en les decisions estratègiques a escala de govern corporatiu, una pràctica coneguda com a cogestió", destaquen els experts. "En 13 dels 27 països europeus, aquests drets s'estenen tant a les empreses privades com a les públiques. Espanya se situa en un grup minoritari de 6 països on aquests drets només es reconeixen, i de forma dèbil, en les empreses públiques", es conclou a l'informe.

Els experts recomanen al govern espanyol que adopti el model de cogestió i proposen que en empreses d'entre 50 i 1.000 treballadors un terç de les cadires del consell d'administració les ocupin empleats. En empreses més grans haurien d'ocupar la meitat dels llocs d'aquest òrgan de direcció.

Cargando
No hay anuncios

Propietat en mans de qui?

Però els investigadors no només han posat el focus en els espais de poder, sinó també en l'accés a la propietat de l'empresa. En aquest sentit, plantegen un pla perquè els empleats controlin una part de les accions de les empreses: com a mínim un 2% de les accions en les companyies que tinguin a partir de 25 treballadors. "Amb un terç dels propietaris empresarials [de pimes espanyoles] a punt de jubilar-se, Espanya necessita un pla per garantir els actius productius", ha afirmat la sociòloga i coordinadora del comitè d'experts, Isabelle Ferreras, que aquesta setmana presentarà l'informe a la Universitat Harvard.

Cargando
No hay anuncios

Després de la presentació d'aquest dilluns, és el torn del diàleg social. Díaz vol crear una taula de negociació amb les patronals i els sindicats majoritaris per abordar aquesta reforma, que forma part de l'acord de govern de coalició entre PSOE i Sumar. De fet, la ministra va justificar el canvi legislatiu en la governança de les empreses perquè la Constitució ho recull en l'article 129.2, tot i que no està desenvolupat, assenyalen des del ministeri. Amb tot, Díaz no s'ha mullat amb un calendari i ha assegurat que vol que sigui en un "període breu de temps". També ha recordat que algunes companyies ja operen sota un model de cogestió –és el cas, per exemple, de moltes cooperatives o fins i tot de l'empresa pública Navantia–. "No s'ha trencat res", ha defensat.