Espanya preveu que el turisme resistirà tot i la guerra a l'Iran, i avança una Setmana Santa amb rècord de despesa

MadridEl govern espanyol preveu una "resiliència" de l'activitat turística davant el conflicte a l'Orient Mitjà. I no només s'aferra a les estimacions per a aquesta Setmana Santa, que són "fantàstiques" en paraules del ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, sinó també a una "capacitat d'adaptació i resistència" d'un sector que els darrers anys ha superat crisis com la de la pandèmia de la covid-19. "La situació és completament diferent [a la del coronavirus]. No es pot comparar", ha dit Hereu en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres. El ministre, que ha comparegut precisament per explicar quin és el pols actual del turisme i quines són les previsions per a aquesta Setmana Santa, ha reconegut que existeix una preocupació per l'impacte del conflicte, però ho ha vinculat a "segones derivades" que dependran de quant s'allargui la guerra. "Estem analitzant amb el sector [la situació actual] i què pot passar si el conflicte no dura setmanes, sinó mesos", ha dit. Per exemple, si aquest escenari deriva en una crisi de preus encara més greu.

Amb tot, Hereu ha desgranat alguns dels efectes de la guerra sobre el turisme que des del ministeri ja preveuen. Ha dit que es pot produir un trasllat de la demanda turística que fins ara tenien els països del Mediterrani Oriental (per exemple, Turquia i Egipte) cap al Mediterrani Occidental (Espanya, Grècia o Itàlia). També un creixement de les reserves d'última hora, així com una "reconfiguració" del transport aeri. Aquest últim punt podria pressionar els aeroports europeus perquè suposa que alguns països, com per exemple la Xina, busquin incrementar les connexions directes per evitar fer escala en alguns dels grans aeroports dels països de l'Orient Mitjà.

Rècord per Setmana Santa

Tot i la inestabilitat internacional, el govern espanyol preveu que aquesta Setmana Santa es pugui assolir un nou rècord pel que fa a la despesa dels turistes internacionals que visiten l'Estat. La tendència els últims anys ha estat d'un creixement mitjà d'aquesta despesa molt per sobre del que ha crescut l'arribada de visitants estrangers. Això, però, s'ha produït en un context en què els preus també s'han encarit, sobretot des del 2021, quan la guerra a Ucraïna també va derivar en una crisi energètica sense precedents.

Entre el març i l'abril, període que comprèn la Setmana Santa, el ministeri de Turisme preveu que els diners que es deixen aquests turistes a l'Estat creixin un 3% en comparació amb el 2025 i se superin els 20.000 milions d'euros. En canvi, durant aquests dos mesos l'arribada de visitants internacionals creixeria només un tímid 0,2% (la previsió és que es mantingui entre els 14.000 i 16.000 turistes estrangers).

Finalment, Hereu ha destacat que els darrers anys s'ha palpat un creixement de la diversificació del turisme a l'Estat, que es tradueix també en una descentralització de l'activitat (ja no només el sol i la platja suposen un pol d'atracció per als visitants estrangers) i en una desestacionalització, és a dir, que la diferència entre la temporada alta i baixa no és tan pronunciada.