Habitatge
Economia26/05/2023

Xavier Vilajoana: "En habitatge, els polítics pensen en les eleccions i no en les properes generacions"

President del saló Construmat i de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE)

BarcelonaXavier Vilajoana rep l'ARA al vestíbul del recinte Gran Via de Fira de Barcelona, on s'ha celebrat durant tres dies el Construmat. El saló ha tancat aquesta edició amb més de 15.000 visitants, lluny de les grans xifres d'abans de la crisi.

Com arriba el sector de la construcció a aquesta cita?

— El sector es troba en un bon moment, acumula un creixement sostingut els últims anys, durant la pandèmia no va ser el sector més afectat. Amb la crisi energètica i de les matèries primeres semblava que la cosa es podia complicar, però realment un cop més ha demostrat que és un sector molt resilient que s'adapta molt bé a cada circumstància.

Cargando
No hay anuncios

L’últim informe Euroconstruct dibuixava un any d’estancament, però la construcció va créixer un 4,5% al primer trimestre a Catalunya, el doble que a Espanya.

— Crec que serà un any de creixement suau, però és veritat que ens trobem en una situació econòmica de certa incertesa, és veritat que els tipus d'interès i la inflació no hi ajuden, però també és veritat que estem en màxims d'ocupació i el creixement ha augmentat a Catalunya i Espanya. Jo crec que no es produirà una aturada. Si a més hi sumes que d'habitatges se'n fan 10.000 menys dels que caldria cada any, que fa que tot el que es posa en marxa vagi sortint... Òbviament amb prudència. El 2023 serà un any d'evolució positiva suau.

Cargando
No hay anuncios

Primer l'augment del preu de matèries primeres i ara dels tipus d’interès. Quin subsector de la construcció se’n veurà més afectat?

— L'obra pública he d'entendre que no se'n veurà afectada. És veritat que s'està discutint l'actualització dels preus, si l'administració ha de treure un decret per corregir aquest augment de les matèries primeres i els costos. El sector oficines potser sí, però també perquè veníem de dos anys extremadament bons en el sector terciari. I en el sector promotor residencial crec que se seguirà venent i produint a un ritme bastant sostingut. La gent necessita habitatges on anar a viure i se'n fan molt pocs, i mentre això segueixi així es fa difícil pensar que pugui haver-hi una aturada.

Cargando
No hay anuncios

El saló arrenca posant el focus en la sostenibilitat, i aquesta passa per unes matèries primeres més sostenibles, com la fusta, la palla o el suro. ¿Està preparat el sector per a aquesta transformació?

— El sector està avançant molt ràpidament, no saps si és primer l'ou o la gallina. És veritat que aquí les administracions tenen molt a dir a l'hora de facilitar la implantació d'aquest tipus d'indústries. L'administració de Catalunya precisament no és de les que més ajuda en aquest sentit, i això és un problema. Mentre no es posin facilitats per implementar aquest tipus d'indústries, costarà més, però el sector està mentalitzat, cada vegada se'n fa més. Un altre tema és anar a l'arrel: hauríem de tenir un urbanisme més adaptat a les necessitats actuals.

Cargando
No hay anuncios

Un dels elements determinants per portar-la a terme són els fons Next Generation, però sembla que la implementació va més lenta del previst.

— Depèn de la pota que tractem. Els Next Generation es basen sobretot en rehabilitació d'edificis existents, regeneració urbana, que depèn de les administracions, i la promoció d'habitatge assequible de lloguer en sòl públic. D'aquestes tres, la que costa més de vehicular és la primera, perquè depèn de les comunitats de propietaris, que avancen una quantitat i després se'ls diu si rebran la subvenció o no. En la tercera pota, la de protecció oficial en sòl públic, hi ha hagut el doble de sol·licituds respecte als fons que hi ha, és a dir, per una banda, és una notícia positiva, però per l'altra: ¿on eren tots aquests sòls que ara han aflorat per fer habitatge de lloguer públic? Ara que hi ha la cirereta d'uns fons Next Generation, apareixen com bolets un munt de sòls que podrien haver estat desenvolupats anys enrere.

Cargando
No hay anuncios

En poques setmanes, el govern espanyol ha fet quatre anuncis en matèria d'habitatge i la Generalitat ha promès 10.000 nous pisos de lloguer social. Com valora aquests moviments?

— Són uns moviments que s'entenen perfectament per al moment. De fet, de la llei d'habitatge que s'ha aprovat feia sis mesos que se n'estava parlant, i de sobte amb dos mesos s'ha publicat. Crec que és un error, perquè segueixen corroborant que els polítics només pensen en les eleccions vinents quan haurien de pensar en les pròximes generacions, i si vols pensar en les pròximes generacions s'ha de fer un pla d'habitatge pensat i consensuat per totes les parts. No pot ser que al sector productiu de l'habitatge en aquest país no se'l consulti.

Cargando
No hay anuncios

Sempre parlen de seguretat jurídica. Per a vostè aquesta llei hi contribueix?

— En absolut, no hi contribueix. Fixa't que la mateixa llei té previst que certs articles seus entrin en vigor després de la seva publicació, però, en canvi, d'altres no perquè estan pendents d'un índex que s'haurà de fer. Després cada comunitat haurà de decidir si ho aplica o no ho aplica. Ens obliguen gairebé a estudiar la carrera de dret per poder fer qualsevol activitat en el nostre sector, i això em sembla un error. En el sector de l'habitatge, com en el món del futbol, tothom es pensa que en sap moltíssim i al final els que en saben són els professionals, els que fa molts anys que fan habitatge tant protegit com lliure. Ningú ens pot ensenyar a fer habitatge protegit.

Cargando
No hay anuncios

El sector també adverteix d'efectes no desitjats.

— Fa la sensació que no es coneix gens el mercat que es vol legislar: el mercat de lloguer, en la seva major part, està format per petits propietaris, gent que té un o tres pisos, però aquí en aquesta llei estem comparant algú que té cinc pisos, que els pot tenir hipotecats o no, amb un fons que en té 200. Això conceptualment és una animalada. Però els petits propietaris sempre han vist el fet de tenir pisos de lloguer com un estalvi per a la seva jubilació i aquests petits propietaris no han apujat els preus un 15% ni un 20%. Ells prefereixen reduir una mica el lloguer que no pas tenir una rotació darrera l'altra, el que volen és tranquil·litat, que el seu lloguer els pagui la quota de la hipoteca que tenen per quan arribi la jubilació tenir un complement, i això és no entendre com funciona el mercat de lloguer.