L’habitatge en propietat continua descendint a l’Estat
El Banc d'Espanya alerta que l'habitatge suposa una "font de vulnerabilitat econòmica"
MadridEspanya és cada vegada més un país de llogaters i no un país de propietaris. La proporció de llars que tenen l'habitatge principal en règim de propietat va continuar descendint el 2023 i el 2024. En concret, si el 2022 la residència habitual en propietat suposava un 72,1% del total de les llars, fa dos anys la xifra queia al 70,6%, tal com es desprèn de la nova Enquesta Financera de les Famílies (EFF) corresponent a l’any 2024 i que el Banc d’Espanya elabora cada dos anys. De fet, en l’informe d’enguany, publicat aquest dijous, l’organisme supervisor destaca que un dels "problemes persistents" de l’economia espanyola des del 2022, quan es va publicar l’última enquesta, continua sent la dificultat per accedir a un habitatge. "Condiciona de forma important la situació econòmica i financera de les famílies", fins al punt que s’ha convertit en una "tensió persistent", es desprèn de l'informe.
Ni tan sols la relaxació de la política monetària per part del Banc Central Europeu amb una baixada dels tipus d'interès va fer canviar la tendència. Si bé va "afavorir" una millora de l'entorn creditici, "no va eliminar les tensions acumulades en matèria d'accessibilitat residencial". Per a determinades llars (especialment per als més joves, per als que tenen nivells de renda més baixos i per a una part important de la població estrangera), l'accés a l'habitatge "va continuar constituint una font destacada de vulnerabilitat econòmica durant tot el període", indica el Banc d'Espanya. Això es dona després d'un període de temps (2022-2024) marcat per la invasió Rússia d'Ucraïna i el consegüent impacte sobre els preus, cosa que va suposar un sotrac per a la recuperació postpandèmia, però també per a la capacitat de "resistència" de l'economia espanyola, que va saber esquivar la crisi inflacionista fins a consolidar una "fase de creixement relativament robusta" el 2024 amb un descens de la inflació i una relaxació de les condicions financeres.
La caiguda de l'habitatge habitual en propietat és generalitzada, tot i que es va notar més entre els percentils 80 i 90 en termes de distribució de renda (és a dir, entre el 10% i el 20% amb més ingressos). Una dinàmica, però, que coincideix amb el fet que entre les llars amb més riquesa guanyen pes altres propietats immobiliàries i la participació en negocis. També en les llars en què el cap de família té entre 35 i 44 anys i en les més pobres. En canvi, es detecta un repunt entre les llars més joves, cosa que trenca amb la tendència decreixent que es registrava des del 2011.
Altres propietats
La possessió d'actius immobiliaris diferents de l'habitatge principal per part de les famílies continua sent també generalitzada i afecta el 45,3%. En concret, un 33,7% de les llars comptaven amb un habitatge que no era el seu immoble principal, mentre que un 13,6% disposaven de solars i finques. De l'enquesta també es desprèn que la proporció de llars amb altres actius immobiliaris augmenta amb la renda i amb la riquesa neta i aconsegueix els seus valors més elevats en les llars en què el cap de família té entre 65 i 74 anys, en aquelles llars amb un cap de família jubilat o en què és treballador per compte propi, és a dir, autònom.