Clam per l'habitatge: "Com surto d'aquí? M'he de quedar a casa els meus pares fins als 40 anys?"

Barcelona / PalmaDe la lletra A d'Alacant, Albacete i Almeria fins a la Vde Valladolid i la X de Xixón. Els milers de persones que aquest dissabte han desbordat l'avinguda Maria Cristina de Barcelona han celebrat amb una exclamació de victòria el nom de cada ciutat que s'ha sumat a la primera gran mobilització estatal en defensa del dret a l'habitatge. Més de 40 poblacions espanyoles han reclamat de manera coordinada més solucions a l'emergència habitacional al govern espanyol —i als executius autonòmics—, a qui retreuen haver centrat les seves mesures en les ajudes fiscals als propietaris. "Avui hem tornat a fer història", ha reivindicat en declaracions als mitjans abans de la concentració la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo.

Sota el lema "Acabem amb el negoci de l'habitatge", 100.000 persones segons els organitzadors i 12.000 segons la Guàrdia Urbana han omplert l'esplanada que s'estén des de la plaça Espanya, amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) com a teló de fons. Per l'escenari de l'acte central hi han passat els protagonistes d'algunes de les lluites que intenten evitar l'expulsió de veïns de blocs sencers o resistir vagues de lloguers en pisos propietat de grans entitats financeres. Aquest és el cas de persones coml'Águeda Amestoy, portaveu dels residents de Sentmenat, Banyoles, Vilanova i la Geltrú i Sitges que han decidit deixar de pagar les seves mensualitats a la immobiliària InmoCriteria, de La Caixa. Aquests immobles formen part de les promocions d'habitatges públics que estan perdent la qualificació de protecció oficial i que el Sindicat demana a l'Incasòl que recuperi. "Els drets es guanyen desobeint", ha defensat Amestoy.

La multitud concentrada a Barcelona ha aplaudit amb força el discurs de Mouad Kassoubi en nom del bloc Dar Zwina, un edifici de Premià de Mar (Maresme) propietat del fons d'inversió Blackstone i ara ocupat pel moviment de l'habitatge per evitar el desnonament dels veïns per fer-hi lloguers de temporada o pisos turístics. "Sembla que això només és un problema quan afecta el centre de la ciutat i les famílies de classe mitjana amb noms fàcils de pronunciar", ha lamentat i ha alertat de les "conseqüències terribles" d'aquesta crisi per als "barris obrers on la crisi del 2008 no s'ha acabat mai del tot". L'acte també ha donat veu als assentaments de barraques que estan sota amenaça de desallotjament en llocs com el barri de Vallcarca, on viu Florina Drosu: "Som ciutadans de segona. Quan ens facin fora, on anirem?".

Després que la manifestació del 23 de novembre a Barcelona ja fos un crit d'alerta, els organitzadors encara han fet més explícit que les respostes de la classe política els semblen insuficients. El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha acusat els governs de "trilerisme" i de "prendre'ns el pèl" fent veure que canviaven el seu discurs, mentre han beneficiat els propietaris amb rebaixes en l'IRPF. "Però nosaltres no hem parat, ni ens aturarem ara", ha avisat. Al llarg de l'acte s'ha fet una crida a la ciutadania a organitzar-se als barris i pobles a través dels sindicats d'habitatge i posar en marxa noves vagues de lloguers: "Han vingut per quedar-se. Si deixem de pagar, els cau el negoci", ha dit Aragonès.

Alguns ja s'han acostat a l'organització per intentar millorar la seva situació, com és el cas de la Mireia, de 27 anys. Comparteix pis de lloguer a la Sagrada Família en una finca del 1930 en males condicions i han demanat ajuda al Sindicat per aconseguir que com a mínim els aïllin les finestres: "És una zona turística on amb prou feines es pot dormir". "Hem de deixar de banda els governs i començar a ajudar-nos entre llogateres. Ja fa molts anys que intentem que defensin una cosa que està a la Constitució", critica. L'Elisabet, de 24 anys, es vol independitzar per primera vegada amb la seva parella i li agradaria continuar vivint a Nou Barris, però de moment s'ha trobat que és impossible: "Al meu barri els lloguers són de 1.000 o 1.200 euros i quan just comences a treballar cobres massa poc per poder pagar això. Com surto d'aquí? M'he de quedar a casa els pares fins als 40 anys?".

El preu del lloguer a Catalunya ha crescut un 29% en l'última dècada, mentre que els salaris han pujat un 0,39%. La Paula, de 29 anys, creu que té una situació "prou excepcional" perquè els propietaris del pis que comparteix a Barcelona no li han apujat gaire el preu des que hi viu. De totes maneres, amb el seu sou de 1.400 euros arriba justa per cobrir les despeses de cada mes: "Tot ha pujat". El Javi, de 32 anys, paga 500 euros per una habitació a la capital catalana, però ara conviu amb la incertesa d'haver de renegociar any a any si podrà quedar-s'hi o haurà de tornar a fer les maletes. "La situació és desesperançadora, és impossible. L'única opció que veig si se m'acaba el contracte és tornar a casa els meus pares i estalviar, perquè ara els preus ja són de 700 o 800 euros per una habitació", diu.

Manifestacions a Madrid i Palma

A Madrid, la manifestació pel dret a l'habitatge digne ha arrencat al migdia des de l'estació d'Atocha fins a la plaça Espanya, i ha concentrat milers de persones que han cridat proclames com "propietaris lladres", "cal una vaga de lloguers ja, cal una vaga general ja", "Madrid serà la tomba del rendisme"; "rendistes culpables, govern responsable" i "als rendistes us volem preguntar quant de temps podeu aguantar si totes us deixem de pagar?".

Mentre Espanya s'omplia de protestes contra l'especulació, la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha assegurat en un missatge a X que comparteix les reclamacions: "Els habitatges han de ser per viure-hi i no per especular. Només ho aconseguirem si totes les administracions (ajuntaments, comunitats autònomes i l'Estat) ens comprometem de la mateixa manera". En un fil, ha recollit les mesures impulsades pel govern espanyol en aquest àmbit.

A Palma, també al matí, han sortit 10.000 persones al carrer, segons els organitzadors —3.500 segons la Policia Nacional—, per manifestar-se contra l'augment dels preus de l'habitatge a les Illes Balears. Aquesta és una de les preocupacions més importants de la ciutadania, segons el CIS, i les Balears són un dels territoris en què el mercat està més tensionat. En un ambient tranquil i reivindicatiu, els manifestants han cridat que volen poder "viure a Mallorca". Durant la protesta, s'han sentit crits especialment contra els pisos de temporada: "Lloguer turístic, fora de Mallorca". També s'han fet crides a la mobilització —"Desperta, veí, desnonen a ca teva"— i consignes com "Pagar el lloguer és una estafa" i "Fora rendistes dels nostres carrers".