Només el 25% dels diners recaptats en habitatge a Catalunya es destinen a polítiques residencials
Un estudi de les càtedres d'habitatge dels promotors i Tecnocasa amb la UPF analitza la reinversió de 14 tributs de diferents administracions
BarcelonaNomés el 25% dels recursos recaptats a través d'impostos relacionats amb l'habitatge a Catalunya van reinvertir-se en despesa residencial l'any 2023. Si bé l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments catalans –la mostra només inclou els de més de 25.000 habitants– van ingressar un total de 4.632 milions d'euros durant aquell exercici a través de 14 tributs diferents, únicament van reinvertir-ne 1.155 milions en polítiques d'habitatge.
Aquesta és la principal conclusió d'un informe que aquest dijous han presentat conjuntament les càtedres en matèria d'habitatge que tenen l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) i l'agència immobiliària Tecnocasa amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la participació dels seus directors, els experts en habitatge Josep Maria Raya i José García Montalvo, respectivament. L'informe recomana a les administracions revertir aquestes dades, és a dir, equilibrar la relació entre recaptació i inversió en matèria d'habitatge.
L'estudi només s'ha centrat en avaluar i recollir les dades de Catalunya, de manera que no es pot contextualitzar aquest percentatge en comparació amb altres comunitats autònomes, el conjunt de l'Estat o altres països de la Unió Europea (UE). Tanmateix, els autors han defensat que es pot pressuposar que aquest percentatge és superior en altres indrets tenint en compte dues premisses: que la inversió d'Espanya en habitatge equival a un terç de la mitjana europea i que, alhora, és un dels països "amb major tributació efectiva" sobre l'habitatge en propietat, amb un tipus efectiu del 30,3% davant del 6,5% de mitjana de la UE, segons un estudi recent de l'Institut d'Estudis Econòmics sobre la fiscalitat de l'habitatge a Espanya.
Entre els tributs analitzats hi ha els municipals –com l'IBI, l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys i altres relacionats amb construcció i urbanisme–, els autonòmics –que inclouen l'impost de transmissions patrimonials (ITP), actes jurídics, patrimoni, habitatges buits i la meitat de l'IRPF– i els estatals –com l'IVA i l'altra meitat de l'IRPF–. El 25% total és el resultat de combinar les diferents proporcions: en el cas de la comunitat autònoma és del 13,3%, en el de la part municipal, del 22,2%, i en el de la part estatal es dispara un 168,1%, però els ponents han aclarit que en molts municipis la recaptació neta va ser negativa per efecte de deduccions fiscals, especialment en l'IRPF i pels fons Next Generation. Respecte a l'ITP, el president de l'APCE, Xavier Vilajoana, ha advertit que l'augment de la taxa impositiva per a diferents supòsits, com grans tenidors i segons el preu de l'habitatge, no solucionarà l'accessibilitat a l'habitatge perquè farà que n'augmenti el cost. "El 30% del cost d'un habitatge són impostos", ha dit.
"L'any 1994 la recaptació impositiva s'aproximava a l'1%, si es té en compte que la despesa fiscal podia arribar a l'1,96%, i ara Espanya està molt a la cua, en el 0,1% o 0,2% del PIB, situació clarament diferent de la resta de la UE", ha explicat Montalvo. L'informe assegura que si aquest 25% es tripliqués fins al 75% Espanya podria acabar amb el dèficit d'habitatge social, que actualment suposa l'1,13% del parc, molt per sota del 7,75% de la mitjana europea.
Desigualtat territorial
A escala municipal, les ciutats més grans, amb més població i demanda d'habitatge, reben la majoria dels recursos autonòmics i estatals destinats a aquest sector. De fet, Barcelona és la ciutat que va rebre més diners, i també la que en va gastar més en accés a l'habitatge i edificació en termes absoluts, amb 352 milions d'euros, seguida de Lleida, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat i Manresa, que se situen entre els 6,5 i els 9 milions d'euros. A la cua hi ha Sant Vicenç dels Horts, Premià de Mar, Tortosa, Blanes i Barberà del Vallès, amb xifres situades entre els 585.000 i els 842.000 euros.
Paral·lelament, municipis com Sant Cugat del Vallès o Sitges, tot i comptar amb una elevada recaptació per habitatge –superior als 2.500 euros per unitat residencial en alguns casos–, van destinar l'any 2023 menys del 15% d'aquests recursos a polítiques d'habitatge.