Els accionistes aporten 800 milions a Celsa per refinançar el seu deute
Del total, 200 milions són a través d'una injecció de capital i els 600 milions restants, un préstec subordinat
BarcelonaEls accionistes de Celsa, que són els fons creditors que se'n van quedar la propietat, aportaran 800 milions per refinançar el deute de la siderúrgica. El consell d'administració ha aprovat una operació en dos trams: un de 200 milions que injectaran els socis, i un altre de 600 milions com a préstec subordinat (són aquells que en cas de concurs de creditors queden en últim lloc per cobrar).
Al mateix temps s'ha convocat una junta extraordinària d'accionistes per al 4 de desembre. Amb els moviments financers acordats acabarà el procés de reorganització financera de la companyia. Tot plegat va començar amb la capitalització derivada de la sentència judicial del setembre del 2023, que va dictaminar cedir la propietat de la família Rubiralta als fons creditors. També es va dur a terme un sanejament complementari dels comptes al tancament d'aquell exercici, així com la reducció del deute amb la venda d'actius dels països nòrdics i el Regne Unit.
A mitjan any passat, Celsa va posar en marxa un pla industrial nou. Inicialment, comptava amb el braç inversor de La Caixa, Criteria, com a accionista, però finalment ho va rebutjar, la qual cosa ha comportat l'esforç financer dels accionistes. La companyia, després de la retirada de La Caixa, va renunciar a buscar altres socis. El pla es va finançar amb una ampliació de capital de 166 milions d'euros per part dels accionistes.
Entorn favorable
Aquest full de ruta s'ha complert en un 60%, i ha permès "notables augments" del resultat d'explotació (ebitda), segons la companyia. Celsa espera un entorn més favorable per al sector de l'acer l'any que ve, amb un increment de la demanda de la construcció i la implementació de les mesures de salvaguarda i tarifes anunciades per la Unió Europea (UE) per a la indústria de l'acer que ajuden a millorar el cicle econòmic de la indústria.
La siderúrgica catalana, que té Rafael Villaseca com a president i Jordi Cazorla com a conseller delegat, va tancar el 2024 –el primer exercici complert amb els fons creditors com a accionistes– amb unes pèrdues de 281 milions d'euros. De totes maneres, també va reduir el seu deute un 48%, fins als 1.793 milions d'euros, empès a la baixa gràcies a la venda de les seves filials britàniques i escandinaves, i també amb l'ajuda d'una ampliació de capital.