José Alberto Carbonell: "Els creueristes representen només el 5% del turisme de Barcelona"

BarcelonaJosé Alberto Carbonell coneix el Port de Barcelona com ningú. Hi treballa des de fa més de 30 anys, els últims 16 com a director general. Va ser elegit com a president l'octubre del 2024, i va deixar enrere els nomenaments més polítics que s'havien fet en els últims mandats. Passada la ressaca per la Copa Amèrica, Carbonell ha tancat en les últimes setmanes carpetes com l'acord amb l'Ajuntament per reduir el nombre de terminals de creuers i ha concretat un dels grans projectes de futur per al front marítim com la segona seu del Liceu.

En els últims anys, el Port Vell ha anat obrint espais a la ciutadania. Què queda pendent?

— Hem obert el moll de Barcelona, però encara l'hem d'urbanitzar. És un projecte que necessitarà temps. Volem que el World Trade Center miri cap al mar. També donarem continuïtat a la Rambla des del moll de Drassanes fins al moll de Barcelona. Ho farem amb una passarel·la fixa que enllaci millor amb el WTC, més petita que la del Maremàgnum.

El Portal de la Pau continua en obres. Quan estarà enllestit?

— L'obertura serà el 2026, excepte la planta baixa, on hi haurà el Port Center, que s'acabarà cap al 2027. Serà una eina per explicar-nos davant de tota la ciutadania. Si no, tal com ha passat amb el debat dels creuers, se'ns acaba identificant com un port de creuers i som justament el contrari. Som un port fonamentalment comercial, el passatge té un pes significatiu, però és una part; el nostre pla estratègic està molt més pensat en les mercaderies. Volem que la ciutadania conegui el Port. No s'estima algú que no es coneix.

Quin pes tenen els creuers en el compte de resultats del Port?

— En termes d'ingressos, un 8%, mentre que els contenidors freguen el 50%. Som un port diversificat. El Port Vell genera ingressos pel lloguer dels espais, després hi ha la zona d'activitats logístiques (ZAL), gestionada per Cilsa, que genera més ingressos al Port que tota l'activitat de creuers.

El 2024 es van superar els 3,6 milions de creueristes, segon any consecutiu de rècord. Es batrà un nou rècord aquest 2025?

— Sí, és molt probable. Però crec que no ha de generar una preocupació important que hi hagi una xifra superior a la de l'any passat. Els creueristes representen només el 5% del turisme de la ciutat. Si representen el 5%, han de ser responsables també del 5% de les solucions. Els turistes que venen del litoral a visitar la ciutat són tres vegades més.

S'ha arribat a un acord amb l'Ajuntament per passar de set terminals a cinc, amb una capacitat d'uns 31.000 creueristes diaris. Això implica disminuir els actuals?

— Potser la reducció de les terminals no es traslladarà de forma automàtica. Avui tenim atracats quatre creuers i hi ha espai per a un altre. Des d'un punt de vista de capacitat, podries créixer molt, però una altra cosa és si això té sentit comercialment. Cada any diem que no a moltes escales de creuers perquè no hi caben. De vegades canvien de dia i altres vegades opten per Tarragona.

L'acord també planteja la construcció d'una nova terminal. Com serà?

— Serà una terminal pública que podrà atendre vaixells de qualsevol companyia i començarà a funcionar a partir de l'any 2030. A les terminals que tenen MSC, Carnival o Royal Caribbean només poden atracar vaixells del seu grup. En la futura terminal C, l'Autoritat Portuària de Barcelona ha de decidir a qui prioritzem. La màxima serà el límit de 7.000 creueristes. No anem a volum. També voldrem prioritzar les companyies que no tenen una terminal i els vaixells petits, amb menys de 1.000 passatgers, i els que siguin creuers de port base (fan a Barcelona l'inici i el final del trajecte).

Un dels altres projectes en marxa serà la segona seu del Liceu.

— El moll d'Espanya és l'únic moll on no hem tocat els espais públics. El Liceu Mar serà la gran excusa per fer un projecte de transformació molt intens per poder-hi passejar i gaudir de la zona. Preveiem invertir uns 25 milions d'euros només en la urbanització.

Molt a prop hi ha l'antic IMAX. Quin futur té?

— Hem assolit un compromís amb l'Ajuntament de Barcelona que no hi haurà dues volumetries alhora. El Liceu necessitarà una alçada molt important i no hi haurà dos edificis simultanis al moll d'Espanya amb la mateixa mida. Per tant, caldrà rebaixar l'IMAX. És ben conegut que anàvem a enderrocar-lo abans de la Copa Amèrica, quan es va crear un centre d'interpretació de la competició. L'edifici és propietat del Port i el contracte de lloguer finalitza aquest mes. Però, en aquest moment, no m'atreveixo a dir que l'enderrocarem, però sí que s'haurà d'enderrocar la part més alta, on hi ha la pantalla esfèrica i el pati de butaques. L'espai, amb 2.000 metres quadrats, pot desenvolupar una altra activitat, però sense la volumetria que té ara.

L'única pastilla que queda per omplir és el solar on s'anava a construir el Museu de l'Hermitage.

— D'idees no en manquen. Converses amb l'Ajuntament, tampoc. Projectes per explicar en aquest moment, no n'hi ha. El pla especial ens permetria demà fer un concurs per un edifici d'oficines i uns baixos comercials. Estic segur que hi hauria cua: per la seva ubicació i la mida, amb 14.000 metres quadrats construïts amb una petjada de 3.000 metres quadrats. L'ocupació d'aquest espai és senzilla. Però no, no ho volem. Crèiem que és un espai massa emblemàtic per fer més coses, un projecte una mica més singular i amb caire públic. L'Hermitage era un edifici obert, amb molts metres quadrats públics. Conceptes d'aquest estil són els que ens agradarien. De moment, continuarem fent activitats com la de la setmana passada, quan es va fer la final nacional del Red Bull Batalla [una competició de rap improvisat], on no es molesta a ningú i podem atreure gent al port. No és un solar de l'Eixample tancat i barrat. És un espai obert i gran que vam pavimentar amb la Copa Amèrica on podem desenvolupar activitats com aquesta.

Li sap greu no tenir una segona edició de la Copa Amèrica?

— Des d'un punt de vista del Port de Barcelona, no des del punt de vista de la ciutat, el balanç ha estat molt positiu. Ens ha catalitzat un conjunt de projectes que encara no estarien fets. Aquests esdeveniments, que tenen una data fixa, ajuden a sumar esforços per part de tots.