El president de Sidenor es defensa per la venda d'acer a Israel: "No hem comès cap irregularitat"
José Antonio Jainaga i dos directius més han declarat davant l'Audiència Nacional aquest dimecres
MadridEl president de la metal·lúrgica basca Sidenor, José Antonio Jainaga, i dos directius més han declarat aquest dimecres al migdia davant l'Audiència Nacional per un presumpte delicte de contraban i participació per complicitat en un delicte de lesa humanitat o de genocidi per la venda d'acer a l'empresa israeliana Israel Military Industries (IMSI), una filial l'Elbit Systems, principal proveïdor d'armes a l'exèrcit israelià. Es tracta de la primera investigació que s'obre en aquest sentit des que va començar la massacre d'Israel a Gaza.
Després d'una declaració a porta tancada i que ha durat poc més d'una hora, Jainaga ha defensat que Sidenor no ha comès "cap irregularitat". El president de la metal·lúrgica ha acreditat davant el magistrat de l'Audiència Nacional que l'acer fabricat per Sidenor i exportat a Israel "no figura entre els productes sotmesos per part de l'administració a un control especial". Sidenor defensa que en el moment en què es va produir la venda "no hi havia cap restricció pel que fa a les relacions comercials" amb Israel i que, en tot cas, des del mes de juliol "es van interrompre les vendes". Finalment, l'empresa basca ha argumentat que "no havia rebut cap limitació per part de les administracions espanyoles ni europees" per a la venda d'acer al país de Benjamin Netanyahu. És a dir, que la venda sobre la qual es posa el focus no seria una venda d'acer inclosa en la llista de vendes de doble ús. "L'actuació sempre ha estat subjecta a la més estricta legalitat", ha reiterat Jainaga.
Què s'investiga?
El magistrat assenyala que la venda d'acer sobre la qual ha obert la investigació, i que es va produir des del port de Barcelona, s'hauria fet tenint "ple coneixement" que la companyia IMSI és un fabricant d'armes, tant pesants com lleugeres, i que el material subministrat podia ser utilitzat per a la fabricació d'armament en un context en què el que està passant a Gaza "és de domini públic".
De fet, és l'element central dels denunciants: "No és només una qüestió purament administrativa, si tenien autorització [per a la venda] o a qui l'havien de sol·licitar, sinó si hi ha complicitat d'una empresa espanyola amb la producció final del genocidi a Gaza o delictes de lesa humanitat", perquè l'acer va a parar a una empresa israeliana que fabrica material militar. "Creiem que [la investigació] és una fita clau perquè envia un missatge molt contundent a les empreses i és que ja n'hi ha prou d'enriquir-se amb el genocidi a Gaza", ha dit l'advocat David Aranda, que representa l'Associació Comunitat Palestina de Catalunya - Terra Santa, l'entitat que va interposar una denúncia al mes de juliol. Des de l'entitat preveuen presentar diligències d'instrucció. Per la seva banda, el jutge podria arxivar la causa o continuar amb la investigació.
El cas no posa el focus en el recent embargament d'armes que ha aprovat el govern espanyol, sinó que és anterior i està vinculat a dues normes diferents: la llei orgànica de repressió del contraban i els articles 29 i 607 del Codi Penal. El magistrat de l'Audiència Nacional posa en el focus el procediment que la companyia hauria seguit a l'hora de fer aquesta venda d'acer.
Poc mediàtic i afí al PNB
A Jainaga la investigació de l'Audiència Nacional l'ha agafat en un moment clau: el tancament de l'operació per la compra d'un 30% del capital social del fabricant de trens basc Talgo. També suposa una escletxa en el perfil baix i poc mediàtic que el caracteritza.
El moviment a Talgo compta amb el suport del govern basc, però també de la SEPI, el braç inversor del govern espanyol. Jainaga és un dels empresaris més ben valorats al País Basc, sobretot per haver mantingut i fet créixer l'activitat metal·lúrgica al territori, segons indiquen fonts empresarials. Per això, destaquen les mateixes fonts, amb els anys s'ha convertit en un baluard per al PNB.
La seva irrupció en la compra de Talgo va ser un baló d'oxigen per al govern del lehendakari Imanol Pradales perquè suposa mantenir en mans basques una part del gruix accionarial del fabricant de trens. També per al govern espanyol, que va arribar a vetar que el fabricant de trens acabés en mans hongareses. La investigació oberta per l'Audiència Nacional va aixecar el temor que l'operació fracassés, però els darrers dies s'ha "pressionat", indiquen fonts empresarials, perquè s'encarrili.