La reconfiguració del tràfic mundial impacta en el Port de Barcelona

BarcelonaEn un món cada cop més volàtil, el comerç internacional busca noves estratègies per garantir les rutes. Les navilieres han firmat nous acords comercials per establir escales òptimes, coincidint amb la paralització que ha provocat la guerra a Gaza en el canal de Suez, la principal porta d’entrada al Mediterrani per als vaixells provinents d’Àsia. Tota aquesta reconfiguració del tràfic mundial ha impactat en l'activitat del Port de Barcelona en el primer semestre d'aquest 2025.

Fa un any, el Port va veure com els contenidors, la seva àrea de negoci més grossa, creixien un 18,5% pel bloqueig a Suez i l'establiment d'una ruta alternativa que passava per Gibraltar i descarregava mercaderies en els enclavaments més propers. Per a un vaixell que vingués de la ciutat des de Shanghai, es van arribar a sumar més de 10 dies a la ruta. En els últims mesos s'ha acabat de tancar un nou tauler d'equilibris entre companyies com MSC, Maersk i Hapag-Lloyd per donar una millor resposta a disrupcions en la cadena cada cop més freqüents, tenint en compte com poden acabar impactant els aranzels dels Estats Units. "Després de 10 anys de certa estabilitat en les aliances marítimes, s'han reconfigurat totes i s'han produït canvis en les escales. Ha estat difícil de gestionar a tots els ports del món, però des del maig la situació s'ha estabilitzat", resumeix el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell.

El Port de Barcelona calcula que tots aquests ajustos van impactar en uns 200.000 contenidors que es descarregaven en el port per després sortir cap a altres destins. Això ha fet que el tràfic de contenidors entre gener i juny disminuís un 7%, fins als 1,85 milions de TEU –unitat de mesura dels contenidors que equival a 20 peus–, fet que va provocar que el tràfic total se situés en els 34,68 milions de tones, un 3% menys en comparació amb fa un any. Des de la infraestructura, han detectat un canvi de tendència en el transbordament de contenidors d'aquest mes de juliol i esperen que l'exercici s'acabi tancant bé.

Mentre queia la quantitat dels contenidors en trànsit, en creixia una altra amb molt més impacte per al teixit local. Les importacions de contenidors van créixer un 12%, fins a arribar als prop de 357.000 TEU, principalment d'Àsia, i les exportacions van augmentar un 8%, amb més de 365.000 TEU. "L'extraordinari creixement del comerç exterior demostra la resiliència de l'economia del port", remarca el director general, Àlex Garcia. Aquest bon comportament ha fet que la xifra de negoci hagi crescut un 4% respecte al mateix període de l'any anterior, fins als 101 milions d'euros, sense oblidar que l'exercici 2024 va aconseguir uns ingressos rècord de 200 milions d'euros.

Cauen els vehicles

La crisi que viu el sector de l'automoció també es nota al Port de Barcelona, amb un cotxe elèctric que no acaba d'arrencar i l'arribada de marques asiàtiques molt més barates. La capital catalana és la porta de sortida per als cotxes que es fabriquen en plantes com la de Martorell de la Seat i la de Pamplona de Volkswagen, amb caigudes en la producció, però també és la porta d'entrada del 80% dels vehicles xinesos que arriben a Espanya.

Amb 363.000 vehicles moguts des del gener fins al juny, un 6,5% interanual menys, les exportacions han caigut un 14%, i han replicat la caiguda del 12% de la fabricació que s'ha produït a Espanya, però les importacions han crescut un 7%, amb la Xina, Turquia i el Japó com els principals mercats. Malgrat aquest refredament de la indústria, un dels principals projectes que han tirat endavant aquest primer semestre al port ha estat l'adjudicació d'una nova terminal de vehicles a la japonesa NYK, que suposarà una inversió de 75 milions d'euros. Amb capacitat per a 8.000 cotxes, serà la primera sitja automàtica d'aquestes dimensions que hi haurà a Europa.

Licitacions per sobre dels 330 M€

Des de principis dels 2000, el Port de Barcelona no posava en marxa un cicle inversor com el que ha arrencat aquest 2025. La infraestructura preveu desemborsar més de 330 milions d'euros al llarg d'aquest exercici, dels quals un 95% ja s'han licitat. Entre els projectes en marxa, hi ha la primera fase de construcció del futur Moll de Catalunya o els nous punts d'atracada al Moll de l'Energia per a líquids a granel, un dels tràfics que s'han comportat millor aquest primer semestre, després que l'apagada hagi fet que pugi la importació de gas natural. Amb l'acord acabat de tancar amb l'Ajuntament de Barcelona per reduir el nombre de terminals de creuers, comença a caminar la construcció d'una nova terminal, que estarà dissenyada pel despatx arquitectònic b720 Fermín Vázquez Arquitectos.