Irlanda del Nord paga millor a les dones
La província és una excepció al Regne Unit, que té una bretxa salarial a favor dels homes del 9,1%
LondresIrlanda del Nord continua sent un territori d’excepció al Regne Unit. Una ciutat com Belfast, per exemple, és plena de murs de diferent altura i extensió: les anomenades línies de pau, que eren i són de separació entre catòlics i protestants.
Aquesta és la cara més dramàtica d’un conflicte de segles, gairebé interminable, si més no fins a la signatura dels Acords de Pau de Divendres Sant (1998). Una de les moltes conseqüències del turbulent passat de la província és la dependència del sector públic: quasi el 30% de la població treballa a l’administració. La mitjana a Anglaterra i Gal·les és del 19%; a Escòcia, del 24%.
Aquesta característica té algun aspecte positiu, però. Des del 2010, la bretxa salarial per sexes és favorable a les dones en 3,4 punts. Una empleada a temps complet, doncs, guanya 0,47 euros més per hora que no pas un home. Amb tot, a la resta del Regne Unit la diferència és molt més àmplia a favor dels homes: 9,1 punts, que equival a 1,48 euros l’hora. Les dades empitjoren quan s’hi inclouen les treballadores a temps parcial. En aquest cas, la bretxa augmenta als 2,82 euros l’hora, el 14%.
La informació l’ha feta pública l’Oficina d’Estadístiques Nacionals (ONS) del Regne Unit, i l’ha recollida en l’informe anual sobre diferències salarials per sexes el World Economic Forum (WEF), la institució econòmica i filantròpica que es reuneix a Davos, i que del 23 al 26 de gener farà el quaranta-vuitè congrés anual.
Molt de pes del sector públic
L’índex que elabora el WEF sobre la disparitat d’ingressos home-dona situa el Regne Unit en el número 15 d’un total de 144 països. La diferència de sous més gran té lloc a Londres: un 14,6%, 5,5 punts per sobre de la mitjana del país.
L’ONS suggereix que el cas d’excepció d’Irlanda del Nord està directament relacionat amb l’existència d’una més gran proporció de llocs de treball del sector públic que a la resta del Regne Unit. I des de fa vint anys hi ha més dones ocupades en aquest sector que no pas homes. A més, aquests llocs de treball estan més ben pagats que no pas els del sector privat i la indústria, tradicionalment ocupada per homes.
La incorporació de la dona a la població treballadora d’Irlanda del Nord ha experimentat un veritable salt des dels esmentats Acords de Divendres Sant. Tot i així, l’octubre de l’any passat el nombre de dones amb feina en relació amb el d’homes era encara inferior: 415.000 per 383.000, xifres que afegeixen més valor a l’estadística oficial de diferència salarial a favor de les dones.
La dada relativa a Irlanda del Nord és una de les poques bones notícies que destaca l’informe del WEF sobre la bretxa salarial de gènere. Perquè l’estudi conclou que per primer cop des del 2006, la disparitat entre el que cobren homes i dones per una mateixa feina no s’ha reduït, sinó que ha augmentat.
De fet, en relació amb Irlanda del Nord mateix, altres estudis del 2017 indiquen que la informació que maneja l’ONS no és gaire exacta. L’anàlisi Women in work, de la consultora PriceWaterhouseCoopers, sosté que tot i que la regió té la diferència salarial de gènere més baixa del Regne Unit, encara afavoreix els homes.
Així, l’estudi sosté que les treballadores nord-irlandeses necessitarien un increment del 6% de mitjana, al voltant de 2.130 euros, per aconseguir la paritat amb l’home. A la mateixa conclusió s’hi arriba si es consulten les dades, del novembre del 2017, de la companyia de treball temporal d’Irlanda del Nord Adzuna. Molt simptomàtic és el cas de Belfast, on Adzuna assegura que els homes guanyen un 19% més que les dones.
Per eliminar les diferències, també quant a les dades estadístiques, una de les recomanacions del WEF és la transparència sobre els salaris d’homes i dones. En aquest sentit destaca la nova iniciativa legal d’Islàndia, el primer país de l’índex de paritat salarial. L’1 de gener va entrar en vigor una llei amb l’objectiu d’evitar la discriminació salarial per sexes. Les empreses amb més de 25 empleats hauran d’obtenir una certificació del govern que ho acrediti. Així, les sol·licitants d’una feina podran comprovar si una empresa té aquesta garantia o no.
Al Regne Unit, les companyies amb més de 250 treballadors també hauran de publicar els salaris des de l’1 d’abril. Avançant-s’hi, el 5 de gener ja els havien difós 527. La mitjana indica que la diferència de la remuneració per hora que rep l’home és un 15% més que el de la dona.
A Catalunya, la bretxa a favor dels homes supera el 20%, però amb pics del 42% per als ingressos més baixos, segons dades del 2017 de la Generalitat.