Joan J. Rosés: “L’ascensor social és un error estadístic”

BarcelonaJoan J. Rosés és professor d’història econòmica a la London School of Economics i és un dels estudiosos que més ha analitzat la desigualtat a Espanya, sempre amb un vessant històric. Confirma que les diferències de rendes s’han agreujat en els últims anys i dubta que sigui un problema possible de resoldre.

19.000 persones tenen els mateixos recursos que més d’un milió de persones a Catalunya.

Espanya és dels països més desiguals entre els desenvolupats i sempre s’ha sabut que la diferència fiscal és inferior a la real, així que la desigualtat a Catalunya és superior al que diuen aquestes dades.

La desigualtat s’ha agreujat?

Aquest és un fenomen general en tots els països desenvolupats. En els últims 20 anys està creixent molt la desigualtat, però a Espanya és molt més exagerat, principalment després de la crisi del 2008.

Què marca la diferència a Espanya?

La meva impressió és que l’alt nivell d’atur, la temporalitat i els salaris molt baixos. El veritable problema està en la part baixa d’ingressos, que té molt pocs recursos.

Hi ha ineficiències fiscals que agreugin aquesta situació?

Hi ha moltes ineficiències. Primer, perquè es taxa més el treball que les rendes del capital. Els de dalt encara paguen menys impostos, perquè un salari mitjà-baix no té diners per finançar-se un entorn d’advocats per pagar menys impostos i les desgravacions fiscals acostumen a beneficiar a qui les pot fer servir. Tots sabem que una part del capital no paga res. Hisenda té problemes per controlar els ingressos de les grans empreses i els posseïdors de béns de capital. No es dedica de manera suficient a localitzar els ingressos alts i a controlar les rendes que no són del capital.

Hi ha interès en algun país per revertir aquesta decisió?

Hi ha països molt més igualitaris, com Suècia, on el salari mínim (no està regulat pel govern) és de més de 2.000 euros. És a dir, que els més pobres de Suècia són classe mitjana a Espanya. Els països nòrdics en general tenen menys desigualtat.

L’ascensor social funciona?

No. Hi ha molts estudis, però a mi em sembla que la conclusió és que l’ascensor social funciona poc. Tinc uns companys al departament que han publicat un estudi molt interessant. L’any 1066, Anglaterra va ser envaïda pels normands, que van matar la noblesa local i van prendre el poder. Els successors dels normands són molt fàcilment reconeixibles, perquè tenen cognoms diferents dels típics anglesos. És a dir, no es diuen Smith, sinó Darcy. L’estudi ha agafat aquests cognoms de passat normand i l’elit anglesa actual, de fet, els estudiants d’Oxford i Cambridge. I la probabilitat que el seu estatus es transmeti d’una generació a l’altra és d’aproximadament el 90%. Per tant, les mateixes famílies segueixen estant a l’elit mil anys després. L’ascensor social és més aviat un error estadístic, un mite.

Hi ha algun exemple de societat en què s’hagi pogut revertir la diferència de renda?

No. Es pot reduir, però no es pot revertir. Només durant les guerres i els grans conflictes es redueix el grup poderós i es canvia la desigualtat social.

I una crisi no s’hauria de fer servir per reduir diferències de rendes?

Per què? Aquesta és una idea política, i els partits que estan a favor no són majoria. A més, que tothom sigui igual no està demostrat que sigui el correcte o el més beneficiós per al creixement econòmic.

Però si als més pobres els dones els recursos justos, els dedicaran tots a consum bàsic i serà beneficiós per a l’economia.

¿Però les capes altes estan disposades a distribuir part dels seus recursos?