BarcelonaQuan el govern de Felipe González va expropiar Rumasa, dels 65.000 empleats del hòlding, aproximadament una quarta part eren en empreses catalanes. Ruiz-Mateos s’havia fet fort en el sector del cava -amb Segura Viudas, René Barbier i Castellblanch- i en el sector bancari -amb el Banco Condal i l’Atlántico-. A més, poc abans de l’expropiació va aconseguir el control del famós licor Calisay, d’Arenys de Mar.
Després, quan es van privatitzar les empreses expropiades, es va adjudicar els interessos en el món dels cellers de Rumasa per un preu simbòlic però fent-se càrrec d’un deute d’uns 3.500 milions de pessetes (21 milions d’euros). Això va permetre al grup de la família Ferrer escalar al primer lloc del rànquing cavista.
El Condal se’l van repartir diversos bancs, mentre que l’Atlántico va ser adjudicat a un grup encapçalat per l’Arab Banking Corp (ABC) i anys després acabaria sent propietat del Sabadell. Per la seva banda, Calisay va acabar altre cop en mans de Ruiz-Mateos, però ara a Andalusia.