La llum enfronta govern i empreses

BarcelonaLes grans elèctriques espanyoles han deixat passar uns dies abans de valorar la reforma del sistema per fixar el preu de la llum, que ha dissenyat el ministeri d’Indústria i que implica la fi de les subhastes trimestrals, però finalment han reaccionat amb contundència contra els plans del govern. Ho han fet mitjançant dues vies: a través de la patronal Unesa, que agrupa les cinc grans companyies del sector (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, E.ON i EDP), i dels directius d’algunes d’aquestes multinacionals, que estan aprofitant les presentacions dels resultats del 2013 per mostrar-se escèptics sobre el funcionament del nou sistema, que vincula la factura elèctrica de les llars al preu del mercat majorista, el pool, que canvia cada hora.

Si dimarts el conseller delegat de Gas Natural, Rafael Villaseca, va dubtar que el sistema estigui a punt per a l’1 d’abril, ahir el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va coincidir amb Villaseca, però el seu to va ser més dur, bel·ligerant: “Fer un sistema de tarificació en temps real és magnífic. Pel que fa a la teoria, no hi tinc res a dir. Però primer cal tenir comptadors digitals. A Espanya no n’hi ha, només a petita escala, i tenim fins al 2018 per anar-los instal·lant. Pel que he vist i he llegit, sense conèixer-ne els detalls, com a enginyer em sembla impossible”. Així de clar es va mostrar el màxim responsable d’Iberdrola, que va recordar, com dimarts Villaseca, que molts dels comptadors ja instal·lats no estan emetent dades, sinó que “estan connectats per a altres coses”. A més, va afegir que les companyies necessiten grans ordinadors per rebre i processar les dades de consum de cada hora i que, actualment, no en tenen.

Les valoracions de les elèctriques han anat acompanyades de les al·legacions d’Unesa a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), en què adverteix que “el mètode proposat destruirà l’escassa confiança dels clients en el mercat elèctric”, perquè tindrà “un impacte imprevisible en els clients” a causa de la volatilitat dels preus. També criticava que “els consumidors no coneixeran amb antelació el preu” al qual pagaran la llum, cosa que per l’associació de consumidors Facua és “il·legal i absurda”.

Aquesta ofensiva arriba després que les elèctriques hagin patit pèrdues per les reformes en el sector fetes des de l’arribada del PP al govern espanyol. Gas Natural va xifrar en 455 milions les pèrdues pel nou impost a la generació, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2013, i la reforma elèctrica del juliol, que redueix les retribucions d’algunes fonts d’energia, com les renovables. Iberdrola també les va xifrar en 800 milions d’euros i van llastar el resultat de l’exercici del 2013, quan va guanyar 2.572 milions, un 7% menys.

En aquest entorn regulador, la companyia que presideix Sánchez Galán reduirà les inversions a Espanya un 24%, fins als 1.500 milions entre el 2014 i el 2016. De fet, Espanya passa a ser el quart mercat en inversions de l’elèctrica, per darrere del Regne Unit, l’Amèrica Llatina i els Estats Units. “En aquests moments som més britànics, nord-americans i mexicans que espanyols”, va dir Sánchez Galán.

El ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va comparèixer ahir al Congrés per explicar la nova tarificació de la llum -o amb un preu diferent cada hora o amb un fix durant tot l’any- i va negar “opacitat” en el nou sistema. “Em sembla un sistema molt més transparent” que les subhastes, va defensar, i va afegir que els consumidors poden triar entre pagar “estrictament” el preu del mercat, si tenen comptadors intel·ligents, o arribar a acords “bilaterals” amb les elèctriques si no volen estar pendents dels alts i baixos del mercat diari. També va defensar la liberalització del preu de la llum José María Marín Quemada, president de la CNMC, que va dir que el mix elèctric espanyol “és car” a causa de la incorporació, els últims anys, de “tecnologies cares”.