Això és tot el que pujarà de preu el 2026
L'habitatge serà el gran maldecap de la ciutadania, sobretot per l'evolució dels lloguers
Barcelona / MadridTot i que l'escenari no és el del 2022 i tampoc el del 2023, en plena crisi inflacionista, el cost de vida continua sent alt, sobretot pels preus d’alguns béns de primera necessitat, com ara l’habitatge, avui un dels grans problemes a Espanya i Catalunya. De fet, el 2025 tanca amb senyals d’alerta sobre el cost dels immobles, siguin de lloguer o compra, però també sobre el cost d’altres béns com els aliments. Què podem esperar dels preus aquest 2026?
Aliments
Aquest 2025 els preus dels aliments han tornat a ser sensibles al clima, cada cop més advers, però també als aranzels, així com als virus que han afectat el sector primari: la grip aviària, la dermatosi nodular o la pesta porcina africana. Tot i que al llarg de l'any s’havien estabilitzat, aquest novembre van repuntar un 2,5% en comparació amb un any enrere, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El creixement respecte al mes d’octubre va ser d’un 0,5%.
No hi ha un pronòstic clar sobre què pot passar amb els preus de la cistella de la compra el 2026. Ara bé, sí que s’ha constatat que el 2025 ha tancat amb una "acceleració" del cost d'anar al supermercat, tal com indica el Banc d’Espanya en les projeccions macroeconòmiques del mes de desembre. De fet, l’organisme supervisor ha revisat a l’alça la previsió d’inflació mitjana per al 2026 (2,1%). L’ens destaca "avenços significatius" en el preu de la carn de vaca, dels ous i la fruita seca. S’hi sumen el cafè i la xocolata. Per contra, han descendit els preus de les hortalisses i de l’oli d’oliva. Des del servei d’estudis de Funcas han advertit que la recent evolució dels preus dels aliments és "preocupant", sobretot perquè "no ofereixen senyals de moderació".
Habitatge: lloguers i hipoteques
El consens és que el preu de l’habitatge continuarà pujant el 2026. De fet, tampoc hi ha canvis normatius damunt la taula que indiquin el contrari –en aquest cas, a Catalunya es manté l’aplicació de zones tensionades–.
Pel que fa a l’índex de referència de l’INE per a l’actualització dels lloguers –substitueix l’IPC des de l’entrada en vigor de la llei estatal d’habitatge–, el novembre va incrementar un 2,9% (última dada disponible), i es preveu que continuï a l’alça en paral·lel a la inflació. Alhora, 632.369 contractes, segons dades del ministeri de Drets Socials i Consum, finalitzen aquest any, de manera que la renda es pot incrementar lliurement a preus de mercat actual –si no estan dins d’una zona tensionada–. El problema és que els preus actuals són superiors als preus fixats fa cinc anys, quan es van firmar aquests contractes.
Pel que fa a l’Euríbor, l’indicador de referència per calcular les hipoteques a tipus variable, tanca el mes de desembre amb una nova pujada i se situa en el 2,27%, la taxa més alta des del mes de març passat.
Electricitat i gas
A partir de l’1 de gener pugen els peatges i càrrecs del rebut de la llum aprovats per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). En concret, els peatges d’accés a la xarxa elèctrica augmenten un 0,5% de mitjana –varia molt en funció de la tarifa–, mentre que els càrrecs, al voltant d’un 11%. Ara bé, des del govern espanyol preveuen que, tot i que totes dues coses recauen en el consumidor final, es vegin compensades per un descens del preu de l’electricitat per la penetració de més renovables.
Pel que fa al gas, no es preveu que l'any 2026 el preu d'aquest combustible fòssil pateixi variacions excessives, tot i que dependrà de l’escenari internacional, la demanda aquest hivern o l’entrada en vigor de normatives que afectin l’emissió de CO₂. La tarifa d’últim recurs (TUR) (o regulada) es revisa cada trimestre i pot patir canvis, mentre que en la tarifa del mercat lliure s'estableix un preu determinat que normalment es manté invariable.
Aigua i residus
Mentre que a Barcelona l’IBI es manté igual, la tarifa de l'aigua potable augmenta el 2026 un 2,9% (uns 0,40 euros/mes) als 23 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) proveïts per l'empresa mixta metropolitana Aigües de Barcelona i entre un 2,9% i un 5,8% als sis municipis on el subministrament el fan altres operadors. La resta de condicions de les tarifes, com els blocs de consum i la tarifa social, es mantenen amb les mateixes condicions que el 2025.
Una altra taxa que puja és la del tractament de residus metropolitans. L’AMB ha aprovat un augment del 3%, l'equivalent a l’IPC. A banda, 240.000 llars hauran de començar a pagar el tribut metropolità, que consisteix en un recàrrec de l'IBI d'uns 17 euros anuals a pagar en dues quotes semestrals. Amb la recaptació d'aquesta taxa, l'ens metropolità finança aspectes com ara el manteniment d’espais naturals com la Serra de Collserola, els rius Besòs i Llobregat, les platges i els parcs metropolitans. També es destina a la conservació de les rondes de Barcelona i les inversions en transport públic.
Transport públic
També s’actualitzen els preus que es paguen en el transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, tot i que es mantenen les rebaixes que s'apliquen des de 2022 a la T-Usual i la T-Jove, que continuen sortint a meitat de preu. La T-Usual –el títol més utilitzat, que permet fer viatges il·limitats durant un mes– passa dels 22 als 22,80 euros. L’augment aquest any es farà seguint un equilibri territorial, la qual cosa suposa que en alguns llocs pujaran més i en d'altres menys. En el cas de la T-Usual, el preu augmenta per a totes les corones al voltant d'un euro.
La T-Casual –que és la targeta per als viatgers menys recurrents i que va prendre el relleu a la T-10– s'encarirà dels 12,55 als 13 euros rodons a la zona 1 i també augmenta en funció de les diferents zones. La T-Jove, el passi trimestral per als menors de 30 anys, passa dels 44 als 45,50 euros, però es manté igual per a totes les corones. L'increment més destacat és el del bitllet senzill, que augmenta més d'un 9% i passa dels 2,65 als 2,90 euros.
A banda, els usuaris de Rodalies mantenen la tarifa plana de 20 euros que permet moure's durant un mes per les 6 zones ferroviàries. A partir de l’1 de gener, entra en funcionament un abonament jove mensual de 10 euros per a aquells que tinguin entre 15 i 26 anys, així com un abonament infantil amb viatges il·limitats durant tot l’any, totalment gratuït.
Els taxis de Barcelona també s’encareixen. L'abaixament de bandera passa dels 2,75 euros als 2,80, tant per a la tarifa 1, per a dies laborables i diürna com per a la 2, la nocturna i festius. El preu per quilòmetre recorregut serà d'1,35 euros els dies laborables i 1,66 els festius. Els suplements també s’actualitzen. Per exemple, el recàrrec per anar o tornar de l'aeroport de Barcelona o del Moll Adossat passa dels 4,50 als 4,60 euros (amb un preu mínim de 21 euros). El canvi més important és el del suplement de la Fira Gran Via, que passa dels 2,50 als 3,30 euros. També s'ha fixat una tarifa tancada de 46 euros per recórrer el tram moll-aeroport, pensada principalment per als creueristes.
Transport privat
Els quatre peatges de les autopistes de la Generalitat s’encareixen al voltant d'un 3% el 2026. En concret, els túnels de Vallvidrera incrementen la tarifa un 2,99%, fins als 5,28 euros per turisme en hora punta. Així mateix, el de la C-16 al tram entre Sant Cugat i Manresa s’apuja un 2,96% i les tarifes del túnel cel Garraf s’eleven un 2,84%. El tram entre Castelldefels i Sitges passa a costar ara 4,21 euros per als vehicles de mobilitat obligada entre setmana i 8,42 euros per a la resta. Alhora, el peatge del túnel del Cadi s’incrementa un 2,82%.
Pel que fa als carburants, el preu del petroli de Brent ha registrat un petit repunt l'última setmana de l'any. El seu trasllat als sortidors de les gasolineres, però, no és immediat. Els nivells actuals tant del preu de la gasolina com del dièsel són més baixos que el mes de novembre passat. Amb tot, Espanya ha d'encarar l'equiparació de tots dos combustibles pel que fa als impostos, tal com s'ha compromès amb Brussel·les, de manera que es preveu un repunt del dièsel.
Telefonia
Les tres grans operadores a l'Estat (Telefónica, MasOrange i Vodafone) han anunciat increments dels preus de les seves tarifes. De mitjana, els incrementaran entre un 3% i un 4%, segons l'OCU. L'operadora low cost Digi és l'única que, per ara, ha anticipat que no tocarà les seves tarifes.
Prestacions socials i sous públics
Les pensions contributives pugen un 2,7% a partir de l’1 de gener. De mitjana, suposa un increment d’uns 500 euros l’any. En el cas concret de les pensions per jubilació, 570 euros més l’any. Les pensions mínimes augmenten un 7% i les pensions no contributives, un 11,4%. També l’ingrés mínim vital (IMV) puja un 11,4%. En el cas de Catalunya, des que la mesura es va posar en marxa s’han reconegut 108.200 prestacions.
Així mateix, el Govern ha aprovat un increment del 3% en l'indicador de suficiència (IRSC) per situar-lo en 801,85 euros mensuals. A partir de l’IRSC, es fixen les quantitats de diverses prestacions que configuren el sistema de protecció social de Catalunya, principalment la renda garantida de ciutadania i els complements per als perceptors de les pensions no contributives.
Els treballadors públics de l’Estat han rebut un increment salarial corresponent al 2025 de forma retroactiva d’un 2,5% i que s’ha abonat aquest desembre. La pujada del 2026 és d’un 1,5% amb la possibilitat d’un increment addicional d’un 0,5% en funció de la inflació mitjana de l’any que ve. Els treballadors públics de Catalunya replicaran la pujada.