El Banc d'Espanya retalla tres dècimes la previsió de creixement per al 2025

MadridEl Banc d'Espanya ha retallat tres dècimes la previsió de creixement del producte interior brut (PIB) espanyol per al 2025, fins al 2,4%, alhora que ha rebaixat en una dècima la seva estimació del 2026, a l'1,8%, davant un context marcat pels aranzels i la incertesa geopolítica. Així ho ha avançat el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, durant la seva intervenció aquest dilluns al Congrés dels Diputats.

Tot i que està previst que l'organisme publiqui l'informe complet sobre les projeccions macroeconòmiques demà, 10 de juny, Escrivá ha volgut avançar les previsions per a l'economia espanyola, que actualment està marcada per una incertesa elevada i un entorn "extraordinàriament complex". L'exposició comercial directa d'Espanya als Estats Units és limitada i més baixa que la d'altres grans economies de la Unió Europea, encara que l'exposició indirecta és més gran en alguns sectors, com el químic, a causa de la integració de l'economia a les cadenes globals de valor.

Per això des del Banc d'Espanya s'adverteix que en un escenari més advers, amb una escalada aranzelària perllongada, es reduiria la taxa de creixement de l'economia espanyola en 0,4 punts percentuals el 2025 i en 0,7 punts percentuals el 2026 respecte a l'escenari base. El governador ha explicat que l'economia espanyola està experimentant una desacceleració del creixement des de taxes superiors al 3% a una taxa al voltant del 2,5% el primer semestre del 2025. El principal factor darrere de la desacceleració és la disminució de la contribució del sector exterior.

A més, segons l'enquesta del Banc d'Espanya, la incertesa és el principal factor que afecta les empreses. Un 30% de les empreses declaren que estan afectades pels aranzels i el 80% de les afectades asseguren que la incertesa és un factor rellevant.

Les noves previsions del Banc d'Espanya apunten a una taxa d'inflació general mitjana el 2025 del 2,4%, una dècima menys del que es va projectar al març. Pel que fa al mercat laboral, l'organisme ha mantingut en el 10,5% la previsió per a la taxa d'atur el 2025, tot i que ha elevat dues dècimes respecte a l'informe anterior la seva projecció per al 2026, fins al 10,2%. En el pla fiscal, la institució ha mantingut en el 2,8% i en el 2,6% les seves estimacions per al dèficit públic el 2025 i el 2026, respectivament.

Durant la seva intervenció al Congrés de Diputats, el governador del Banc d'Espanya ha desvinculat la renúncia del director d'economia de l'entitat, Ángel Gavilán, de la presentació de l'informe anual del banc, que no feia cap referència a la reforma de les pensions, que va liderar el mateix Escrivá quan era ministre. José Luis Escrivá ha lamentat la sortida d'Ángel Gavilán, i ha assegurat que la dimissió "no té res a veure" amb l'informe anual.

Escrivá ha assenyalat que, tal com ha explicat el mateix Gavilán, la seva dimissió en aquest moment no té res a veure amb l'informe anual. "Jo estic encantat amb el senyor Gavilán. Jo no hauria volgut que se n'hagués anat el senyor Gavilán", ha apuntat el governador durant la seva intervenció.

Escrivá ha argumentat que el director general d'economia volia "nous horitzons professionals" i va esperar, a petició d'Escrivá, a presentar l'informe anual i les projeccions macroeconòmiques –que es publiquen demà– per efectuar la sortida. "Jo li vaig demanar que el completés per poder, a partir d'aquí, començar", ha dit el governador.

El 21 de maig, després de la presentació de l'informe anual, Gavilán va comunicar oficialment la seva voluntat de deixar el seu lloc al capdavant de la direcció general d'economia del Banc d'Espanya, una decisió que serà efectiva el 12 de juny, només dos dies després que presenti les noves estimacions de l'organisme.

Escrivá ha recordat que ara hi ha obert un procés internacional perquè es presentin els millors candidats per al càrrec de nou director general d'economia, que serà elegit per un panell de "tres economistes d'altíssim prestigi". "Jo crec que això és qualitat institucional. Quan un afronta noves situacions el que ha de fer és intentar utilitzar les millors pràctiques internacionals, i és el que estem intentant fer sempre", ha subratllat.