Les borses no s'immuten (per ara) davant els aranzels de Trump
Els mercats contenen la respiració durant l'últim capítol de la guerra comercial iniciada pels Estats Units
Barcelona / WashingtonDesprés de sembrar el pànic als mercats durant setmanes amb els seus girs de guió imprevisibles, almenys durant les primeres hores les principals borses del món no semblen patir massa per l'efecte dels nous aranzels de Donald Trump sobre la Unió Europea. Els selectius més importants del continent, a excepció de Londres –el Regne Unit és fora de la UE–, han tancat la jornada d'aquest dijous amb guanys moderats, malgrat l'entrada en vigor dels nous gravàmens imposats pel president dels Estats Units.
Durant l'inici de la sessió, l'Íbex-35 pujava un 0,65% i ha acabat tancant el dia amb un increment de l'1,06%. Mentrestant, Frankfurt ha tancat el dia amb un increment de l'1,12%, Milà del 0,93% i París del 0,97%. Londres, per la seva banda, va caure un 0,69%. Al llarg d'aquesta jornada també es coneixeran les decisions de política monetària del Banc d'Anglaterra. L'Euro Stoxx 50, en què cotitzen les empreses europees de més capitalització, va pujar un 1,31%. La major part dels parquets europeus, doncs, han mantingut l'optimisme, després d'una sessió positiva a l'Àsia, que ha imitat la tendència de Wall Street. La Borsa de Nova York va tancar ahir amb guanys importants i ha tornat a obrir de color verd aquest dijous.
Aquest dijous tots els ulls també estaven posats en les empreses tecnològiques, després que Trump hagi amenaçat amb uns aranzels del 100% a les importacions de semiconductors: amb una excepció, no s'aplicaran a les empreses que fabriquen als EUA o que s'han compromès a fer-ho. Així doncs, les accions de les tecnològiques europees, en particular les dels fabricants de xips, han pujat alleujades pel fet que no hi haurà cap recàrrec per a empreses com Apple, que ha promès que els produirà als Estats Units. Els fabricants de xips europeus BE Semiconductor, ASML Holding i SAP s'han alçat més d'un 2%.
Per la seva banda, la Comissió Europea ha instat aquest dijous Trump a aplicar "com més aviat millor" l'aranzel del 15% a les exportacions europees de cotxes, semiconductors o productes del sector farmacèutic (que ara són més alts). El portaveu de Comerç de l'executiu comunitari, Olof Gill, ha recordat en roda de premsa que el president dels EUA es va comprometre també a abaixar els gravàmens a aquests productes, però encara no ha signat aquesta ordre i l'executiu comunitari confia que arribi "aviat". Després que Trump amenacés amb apujar els aranzels al 35% si no s'inverteixen 600.000 milions de dòlars als EUA, Gill ha deixat clar que el pacte "no comporta en cap cas obligacions vinculants". Segons l'acord entre tots dos blocs, els aranzels dels EUA a les exportacions europees han de ser del 15%, amb "tot inclòs", segons insisteix Brussel·les.
Per ara, però, hi ha molts detalls que es desconeixen i encara no s'ha publicat el comunicat conjunt entre Washington i Brussel·les amb els detalls de tot plegat. Trump tampoc ha signat l'ordre executiva que hauria de rebaixar els aranzels als cotxes del 27% al 15%, i que legalment era independent dels aranzels recíprocs. El portaveu comunitari de Comerç ha recordat que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va plantejar a Trump "intencions" expressades pels estats membres i les empreses, però que "en cap cas són compromisos jurídicament vinculants".
Reunió d'urgència a Suïssa
Un dels països europeus més perjudicats per l'entrada en vigor dels aranzels de Trump aquest dijous és Suïssa. Després que el president dels EUA hagi aplicat un gravamen a les importacions del seu producte del 39%, un dels percentatges més alts, el govern helvètic va decidir que mantindrà oberta la porta a futures negociacions aranzelàries Washington. Així doncs, per ara la presidenta suïssa, Karin Keller-Sutter, segueix decidida a no dictar gravàmens contra productes nord-americans en represàlia. "La decisió final està en mans del president nord-americà", va indicar en roda de premsa després d'una reunió d'emergència per analitzar l'impacte de la guerra comercial.
Igual que Suïssa, desenes de països que no han aconseguit arribar a acords amb Washington s'enfronten als nous gravàmens. El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, ha afirmat aquest dijous que el país està disposat a "pagar un preu enorme" per defensar els seus agricultors, en unes declaracions que coincideixen amb l'última mesura de Trump d'imposar-los un 25% addicional d'aranzels per la compra de petroli a Rússia. El país asiàtic ja afronta fins a un 50% d'impostos a les seves importacions. Els gegants tecnològics i farmacèutics de l'Índia, juntament amb altres sectors clau d'exportació, van obrir amb pèrdues a les borses aquest dijous, com a reacció a aquesta mesura de pressió.
A Catalunya, el conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, ha instat les empreses catalanes amb interessos als Estats Units a diversificar els seus mercats, davant de l'entrada en vigor aquest dijous dels nous aranzels i la imprevisibilitat de Trump, a qui acusa d'exercir "xantatge" comercial. En una entrevista a Europa Press, Sàmper explica que preveu que aquest últim capítol de la guerra comercial impacti en unes 3.300 empreses catalanes, amb una afectació d'uns 4.000 milions d'euros; una xifra que assegura que "no és menor". De totes maneres, el conseller recorda que el 85% de les exportacions catalanes es dirigeixen a països amb acords de lliure comerç com el Regne Unit, el Japó, Corea del Sud, el Marroc i Mèxic.