La guerra a l'Orient Mitjà rebaixa fins a dues dècimes el creixement mundial
Espanya és la gran economia de l'eurozona que més creixerà però amb més augment de preus
BarcelonaL'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà rebaixa dues dècimes el creixement de l'economia mundial per a aquest any. Si bé en l'últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI) –publicat al gener– es preveia un impuls del 3,3% a escala global, després de l'esclat del conflicte i la derivada de la crisi energètica, ara es preveu un avanç del 3,1%. La previsió de l'entitat es basa en el supòsit que la guerra es resoldrà a mitjans d'aquest any, però l'organisme també planteja dos escenaris més adversos en què l'impacte del conflicte seria encara més gran: un d'intermedi en què l'economia es reduiria vuit dècimes, fins al 2,5%, i el pitjor, en què el creixement global cauria fins al 2%. La nova previsió també suposa un creixement tres dècimes menor al registrat durant el 2025, quan es va créixer un 3,4%.
Pel que fa a la previsió per a Espanya, l'FMI ja va actualitzar a finals de març el seu pronòstic de creixement tenint en compte l'impacte de la guerra. Ara, amb el nou informe de l'abril, manté les perspectives en el 2,1%. El pronòstic, però, sí que suposa un retrocés en comparació amb l'increment esperat abans que esclatés el conflicte: el gener passat, l'FMI pronosticava un creixement del 2,3% de l'economia espanyola. Respecte a l'informe del darrer mes, tampoc varia el producte interior brut (PIB) estimat per a l'estat espanyol de cara al 2027, quan s'espera que avanci un 1,8%, també una dècima inferior a les previsions fetes per l'entitat al gener.
L'impacte a les economies
Segons les dades de l'FMI, aquesta rebaixa de les perspectives de creixement impactarà, sobretot, en els mercats emergents i les economies en desenvolupament. De fet, l'informe de l'entitat amb seu a Washington no preveu un gran impacte sobre les "economies avançades", que engloben tant la zona euro com els Estats Units, el Canadà i el Japó, entre altres potències. En concret, no actualitza les dades de creixement per al total d'aquests països, que manté en l'1,8% de cara al 2026. Però si es desgranen una per una les economies que l'engloben, sí que es veuen diferències notables. És el cas, per exemple, del PIB estatunidenc, que està previst que creixi una dècima (2,5%) més que el que s'apuntava aquest mateix gener. L'altra cara de la moneda seria el Regne Unit, que respecte a l'informe del primer mes de l'any es preveu una caiguda del creixement d'aquest país de 5 dècimes, fins al 0,8%.
Pel que fa a l'eurozona, l'FMI redueix una dècima la seva previsió de creixement per a aquest 2026, fins a l'1,2%. A més, aquesta rebaixa s'amplia de cara al 2027, quan la perspectiva s'enfonsa dues dècimes en comparació amb l'informe del gener. De les grans economies de la zona euro, destaca com cau l'increment previst a Alemanya, que se situa en el 0,8% (-0,3 respecte a la previsió anterior). En canvi, malgrat el retrocés del creixement espanyol per l'impacte de la guerra, tal com valora el ministeri d'Economia, l'Estat "continuarà liderant el creixement econòmic dels països de l'eurozona". "Espanya afronta el xoc pel conflicte a l'Orient Mitjà des d'una posició de fortalesa", celebren.
Tendència inflacionària
Com era d'esperar, les economies més afectades pel conflicte són les de l'Orient Mitjà. Tal com recull l'informe de l'entitat, es preveu que el creixement de la zona caigui un 1,9% respecte a les darreres projeccions i que tan sols pugi un 2%. Aquesta davallada de les previsions contrasta amb la línia que havien mantingut fins ara: l'any passat, per exemple, van créixer un 3,6%. En concret, l'economia de l'Iran passa d'un creixement previst de l'1,1% a una contracció del 6,1% el 2026. Altres grans exportadors d'energia que depenen directament de l'estret d'Ormuz, com l'Iraq o Qatar, es contrauran un 6,8% i un 6,2%, respectivament.
El tancament de l'estret d'Ormuz arran del conflicte també impulsarà una tendència inflacionària a escala mundial. L'FMI pronostica que enguany els preus pujaran un 4,4% al món –sis dècimes més que el previst al gener–, mentre que de cara al 2027 preveu que el cost de la vida s'enfili tres dècimes més, fins al 3,7%. A la zona euro, la inflació se situarà enguany al 2,6% mentre que es reduirà fins al 2,2% de cara a l'any vinent. Espanya, però, és la gran economia de la zona euro que patirà un increment més elevat (+3%) del cost de la vida. Fonts del ministeri d'Economia, però, asseguren que les darreres mesures per combatre l'escalada dels preus dels combustibles i fertilitzants "tindran un efecte directe de fins a un punt percentual de moderació en la inflació de l'abril, el maig i el juny".