El núvols sobre l’economia que han provocat la derrota de Bayrou
La qüestió de confiança d'aquest dilluns era també un plebiscit al pla del primer ministre per reflotar França econòmicament
BarcelonaLa debilitat de l'economia ha portat França a la crisi política? O és a l'inrevés, i la crisi política ha debilitat l'economia? Sigui com sigui, la segona economia de la Unió Europea i la setena del món no travessa el seu millor moment, i hi ha núvols que amenacen tempesta. Un creixement molt dèbil del producte interior brut (PIB), un deute creixent i el dèficit en augment són els indicadors d'una economia debilitada, tal com mostra l'evolució els últims mesos de la prima de risc.
El cert és que des d'aquest mateix dilluns, la crisi política ja és total. El primer ministre, François Bayrou, ha perdut la moció de confiança que havia plantejat davant l'Assemblea Nacional francesa per, precisament, rebre el suport o la desaprovació –i que implica la seva dimissió– del seu pla de xoc econòmic per reflotar una França que, a l'horitzó també té altres amenaces, com la necessitat de fer retallades per intentar fer sostenible la despesa, i la guerra comercial desfermada pel president dels Estats Units, Donald Trump, i el consegüent encariment dels productes francesos (alguns tan reputats com el vi i el xampany) en els mercats internacionals. L'última amenaça és l'acord comercial de la Unió Europea amb Mercosur, que ha posat en peu de guerra els pagesos francesos.
La Borsa de París, rebatejada com a Euronext París, igual que el seu índex de referència, el CAC 40 –que aglutina les 40 empreses de més capitalització del mercat francès– han viscut la jornada amb tranquil·litat i inclús han tancat en positiu abans que Bayrou perdés la moció de censura, que era l'escenari més probable.
La supervivència del país, "en joc"
La veu d'alarma la va donar el passat mes d'abril el mateix Bayrou, quan va alertar de l'estat catastròfic de l'economia del país, sobreendeutat, sense prou producció i amb un nivell de treball per sota dels seus competidors, cosa que obliga a un pla de xoc. Bayrou, acompanyat de bona part dels seus ministres, va assegurar que la situació del país està agreujada per les crisis internacionals, que obliguen a un increment de l'esforç en defensa, i per la guerra comercial llançada pel president Donald Trump. "La supervivència del país està en joc", va advertir el cap de l'executiu, que va reunir parlamentaris, agents socials, associacions, administracions locals i de la seguretat social per buscar abans de l'estiu solucions duradores per a aquesta crisi.
Bayrou també va apel·lar directament a l'opinió pública, enmig de la precarietat parlamentària i de les crítiques de l'oposició: "Només la presa de consciència dels nostres ciutadans pot donar suport a l'acció pública", va assegurar. El primer ministre, que ja va haver de fer concessions als socialistes i a l'extrema dreta per als comptes del 2025, va demanar anar més lluny en l'austeritat i el suport popular a falta del polític.
El ministre d'Economia, Éric Lombard, va avaluar en 40.000 milions d'euros l'ajust necessari als comptes de l'any que ve per mantenir el dèficit públic al 4,6% del PIB, després del 5,4% que esperen aquest any. Bayrou va dibuixar un panorama catastrofista, el d'una França que "no produeix prou i no treballa prou", però que té "el nivell de despesa pública més elevat del món", que no genera satisfacció a la ciutadania però es tradueix en un endeutament que amenaça amb estrangular el país. Una situació agreujada per les crisis recents, des de la invasió d'Ucraïna, que obligarà a incrementar la despesa en defensa en 3.000 milions d'euros, fins a la guerra comercial de Trump.
Complicades finances públiques
Però quina és la realitat de l'economia francesa? França és la setena potència econòmica mundial (segons dades del Fons Monetari Internacional del 2024). L'any passat, el PIB de França va créixer un 1,1%, igualant la taxa del 2023. El 2026 es preveu un repunt de l'activitat econòmica, amb un creixement del PIB de l'1,1%, per la reducció dels ajustaments fiscals i el descens dels costos del crèdit. El creixement estarà impulsat per la demanda interna privada, ja que la taxa d'estalvi disminueix i la inversió privada es beneficia de la relaxació monetària. Pel que fa a les finances públiques, el dèficit fiscal es va estimar en el 6,1% del PIB el 2024, davant el 5,5% el 2023. Les mesures de sanejament pressupostari anunciades per al 2025 pugen a l'1,4% del PIB. Els pagaments d'interessos augmentaran 0,3 punts percentuals. Després de caure fins al 109,9% del PIB el 2023, s'estima que el deute públic augmentarà fins al 112,3% el 2024. I s'espera que segueixi augmentant gradualment fins a assolir el 117,6% el 2026 (FMI).
Malgrat els núvols sobre l'economia, el mercat laboral és ferm. La taxa d'atur, lleugerament per sobre del 7%, se situava a finals del 2024 prop del nivell més baix des del 2008, mentre que la taxa d'ocupació va assolir un màxim històric del 74,7%. Segons dades de l'INSEE (l'institut d'estadística de França), el quart trimestre del 2024 el nombre d'aturats va disminuir en 63.000 persones respecte al trimestre anterior i va arribar als 2,3 milions, cosa que es va traduir en una taxa d'atur del 7,3% per a l'any.
Però, tot i aquestes perspectives, el segon trimestre d'enguany el PIB ha crescut un 0,3%, per sobre del que s'havia previst, segons l'INSEE. I no tothom veu la tempesta tan a prop. Els economistes Philippe Dessertine i Mathieu Plane ho deien a Franceinfo: la crisi és més política que no pas econòmica. Philippe Dessertine, especialista en finances i professor de la Universitat París 1, alertava de l'elevat deute públic, però afegia que "no se sap on és el precipici". "Crec que hem de ser molt clars –continuava l'especialista financer–. A més de l'aspecte tècnic i el risc de precipitar-se pel penya-segat, hi ha un desordre polític que sembla que durarà almenys dos anys, fins al 2027. Crec que hem de dir que sí, que el precipici és davant nostre".
En canvi, l'economista Mathieu Plane creu que la situació és preocupant "perquè hi ha una crisi política important i un dèficit molt elevat i insostenible". L'economista, però, creu que França no està "en una crisi econòmica", sinó "en una crisi política". "França té un problema pressupostari que ha de resoldre", reblava.