La renda familiar al municipi més ric de Catalunya duplica la del més pobre

BarcelonaSant Just Desvern, al Baix Llobregat, i Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell, van ser els municipis amb la renda familiar més alta i més baixa de Catalunya el 2022, respectivament, segons dades publicades aquest dimecres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. La diferència entre la renda de les dues poblacions va ser del 144%, la qual cosa significa que la mitjana de les famílies del municipi més ric dobla els ingressos de la del més pobre. A escala comarcal, el Barcelonès i les comarques de la regió metropolitana de la capital catalana van ocupar, un any més, els primers llocs en renda per habitant.

De mitjana, les llars catalanes van tenir fa tres anys uns ingressos de 19.140 euros per persona, un increment de 782 euros (un 4,2% més) en comparació amb el 2021. La comarca del Barcelonès va registrar la renda per habitant més alta, amb 21.297 euros per càpita, mentre que a l'altre extrem s'hi va situar el Montsià, amb 14.415 euros. El Baix Llobregat, tots dos Vallès, el Garraf i el Maresme, es mantenen com les comarques amb les llars amb més ingressos disponibles, totes per sobre dels 19.000 euros per càpita.

En canvi, a l'altre extrem del rànquing hi va haver quatre comarques de tres extrems diferents del país, totes amb rendes familiars inferiors als 15.000 euros. El Montsià es va tornar a situar a la cua i va tancar el 2022 amb una mitjana de 14.415 euros per habitant, seguida, en sentit invers, per l'Alt Urgell, l'Alt Empordà i la Terra Alta.

Les xifres publicades per l'Idescat corresponen a la renda familiar disponible bruta, que la mateixa institució defineix com "els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi –i aclareix–: Aquesta renda depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), però també està influïda per l'activitat de l'administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials".

Diferències més acusades entre municipis

Per municipis, Sant Just Desvern va desbancar Matadepera (Vallès Occidental) com la localitat amb la renda mitjana més elevada del país. Aquestes dues poblacions tenen unes rendes per habitant de 30.352 i 29.265 euros, més d'un 50% superiors a la mitjana catalana. Els segueixen tres municipis del Maresme –Tiana, Alella i Teià–, seguit per dos del Vallès Occidental –Sant Cugat i Sant Quirze– i per l'Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental. Tots van superar en un 30% la renda mitjana catalana, entre els 26.539 i els 24.932 euros disponibles per càpita.

Aquests municipis acostumen a ocupar les primeres posicions dels rànquings de renda familiar que elaboren tant l'Idescat com el seu organisme equivalent d'abast estatal, l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En aquest sentit, l'Atles de la distribució de la renda de les llars per al 2022, que va publicar l'octubre passat l'INE, va situar Matadepera al primer lloc dels municipis catalans en renda anual mitjana per habitant, seguida per Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès i Alella. Les dues institucions elaboren els rànquings amb metodologies diferents, cosa que explica les diferències de resultats.

Quan es comparen aquestes dades amb les dels municipis més pobres queden paleses les desigualtats entre poblacions. La renda familiar de Sant Just Desvern va multiplicar per 2,5 la de Montferrer i Castellbò, el més pobre, on cada família va comptar el 2022 amb una renda de 12.421 euros per persona. La diferència, doncs, va ser de 17.931 euros per càpita.

Al final del rànquing, just per damunt del municipi de l'Alt Urgell, s'hi va situar Lloret de Mar (Selva), que havia ocupat durant diversos anys l'última posició com a localitat més pobra. Aquests dos municipis, juntament amb Riba-roja d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, són els tres on la renda per persona no va arribar als 13.000 euros el 2022. Els van seguir Salt (Gironès), la Jonquera (Alt Empordà), el Perelló (Baix Ebre) i Castelló d'Empúries (Alt Empordà), tots amb rendes que no arriben al 70% de la mitjana catalana.

Per comarques, la més rica, que és el Barcelonès, supera en un 11% la mitjana catalana, mentre que el Montsià, la més pobra, s'hi troba quasi un 25% per sota.