'Telecos', defensa, bancs o aerolínies: els tambors de fusions ressonen amb força

Madrid"Hem d'unir esforços". "Necessitem entitats financeres amb escala". "Hem de consolidar-nos i créixer per competir amb els nostres homòlegs nord-americans i asiàtics". "Es fa difícil entendre per què la UE està posant obstacles a la consolidació". Aquests són només alguns exemples d'un missatge que des de fa temps comparteixen alts directius d'empreses de sectors molt diferents, però tots ells estratègics: la defensa ferma de més integracions empresarials a Europa. Un anhel que –enmig d'un tauler geopolític en crisi– ha trobat en l'autonomia estratègica promoguda per Brussel·les una oportunitat per consolidar-se. Avui ressona amb força en sectors com les telecomunicacions, la defensa, la banca o les aerolínies.

En el cas concret de la defensa, Indra ha reconegut aquest divendres en una comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que, entre altres alternatives, està estudiant una "possible operació" amb Escribano Mechanical & Engineering (EM&E) en el marc del seu pla estratègic. Es dona la circumstància que un dels cofundadors d'aquesta empresa familiar, Ángel Escribano, és actualment el president d'Indra, de la qual EM&E Group en té el 14% del capital social. Indra ha contractat KPMG per analitzar l'operació i estima que el valor d'EM&E Group se situa entre els 1.000 i els 1.500 milions d'euros, segons explicava Expansión. La possible operació no ha estat ben rebuda pels accionistes d'Indra, que aquest divendres ha caigut un 2,32% a la borsa espanyola –el descens més gran en la sessió d'un valor de l'Íbex-35–, i ha tancat a 26,94 euros el títol.

Entre els arguments de qui defensen aquesta estratègia de fusions hi apareix la necessitat de molta més inversió privada perquè Europa i les seves empreses no es quedin a anys llum dels Estats Units o la Xina; també la millora de la rendibilitat i el fet de poder superar les dificultats financeres sense problemes. "Els diferents reguladors hauran d'actuar i fer els canvis necessaris per tenir companyies tecnològiques amb l'escala necessària per poder invertir [...], si no Europa seguirà perdent rellevància i la capacitat de seguir de forma autònoma", afirmava el president de Telefónica, Marc Murtra, durant l'última junta general d'accionistes de la companyia. Des que va aterrar com a màxim responsable a la teleco espanyola, el català ha defensat dia rere dia aquest rumb.

"S'ha de diferenciar entre tenir grans monopolis o oligopolis i empreses grans i fortes. No és incompatible", reflexiona l'economista i membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya Begoña Castro. "No és el mateix competir [a escala internacional] amb quatre empreses petites que amb una empresa gran, sobretot en l'àmbit tecnològic, que és el que marcarà la capacitat per millorar en competitivitat", afegeix l'experta, que assumeix que "[a Europa] no serem els primers, però guanyarem pes".

Persuadir Brussel·les

El fet que missatges com els de Murtra apuntin a la Comissió Europa no és en va. La consolidació empresarial sempre ha estat sota l'atenta mirada de l'executiu comunitari pel que fa al seu impacte en la competència. "Buscar aquest equilibri és el més difícil", reconeix Castro. L'economista assegura que si aquest debat està sempre latent a Europa és perquè –a diferència dels Estats Units– Brussel·les s'ha preocupat perquè un alt grau de concentració no doni peu a "pactes alegals" com per exemple fixar preus. "Seria perjudicial per a la societat", anticipa.

De fet, no cal mirar fora de les fronteres espanyoles per trobar un exemple recent de com una integració empresarial pot acabar descarrilant per les objeccions de la Comissió Europea per l'impacte en matèria de competència. L'agost de l'any passat Iberia decidia abandonar la compra d'Air Europa. Oficialment, l'aerolínia apuntava que "en l'actual entorn regulador continuar amb l'operació no suposava un benefici per als accionistes". Tanmateix, fonts de la companyia precisaven que al darrere hi havia els compromisos en matèria de competència de la Comissió Europea sobre Iberia per donar llum verda a l'operació.

En tot cas, el context actual ha abocat l'executiu comunitari a encetar aquest meló. A banda de les múltiples pressions empresarials per avançar cap a una desregulació, també hi ha ajudat l'informe Draghi, en què directament es demana posar punt final al veto de fusions entre les empreses de telecomunicacions, on la fragmentació ha guanyat pes amb comptagotes. La Comissió Europea preveu aquest segon trimestre de l'any obrir a consulta pública una reforma de les directrius que regulen les concentracions empresarials.

"S'ha posat en marxa un procés de revisió de les directrius de les fusions horitzontals i no horitzontals", indica la portaveu de Competència de l'executiu comunitari, Lea Zuber, en declaracions a l'ARA. En concret, la Comissió Europea es planteja si la forma actual d'avaluar una fusió horitzontal (quan afecta empreses iguals que competeixen pel mateix mercat) i una de no horitzontal continua tenint sentit. En general, l'executiu comunitari sempre s'ha mostrat més reticent quan les integracions són horitzontals. "Les realitats del mercat actual, com els ecosistemes digitals i les complexes cadenes de subministrament, difuminen les línies d'una fusió entre competidors o entre actors amb interessos diferents", apunta Zuber.

Per a Castro, donar ales a integracions de companyies complementàries té "més sentit". De fet, posa d'exemple la recent compra d'Hispasat, l'operador de satèl·lits del govern espanyol, per part d'Indra. "Si et fusiones amb algú amb el mateix model de negoci, acabes tenint dues persones [treballadors] fent el mateix. Un se n'acaba anant al carrer", apunta l'economista, que creu que el resultat sol ser "diferent" quan es tracta d'una fusió complementària: "Per exemple, entre una matriu que fa telèfons i algú que col·loca cables".

El salt a les fusions transfrontereres

Qui pilotarà aquesta tasca és l'exministra espanyola Teresa Ribera, actual vicepresidenta primera de l'executiu comunitari i comissària europea de Competència. Més enllà de tenir en compte la resiliència, la sostenibilitat o la innovació a l'hora d'estudiar una integració, en la reforma també es volen incloure l'impacte en la productivitat i la competitivitat de l'economia. "L'objectiu és proporcionar els paràmetres que guiaran l'avaluació de la Comissió en futures fusions empresarials", explica Zuber.

Mentre aquests canvis no arriben, els països miren dins de les seves fronteres, o això donava a entendre la presidenta del Banco Santander, Ana Botín, durant la presentació dels resultats del 2024: "No hi ha un marc europeu que afavoreixi compres transfrontereres", afirmava la banquera a finals de febrer. En el cas de la banca, un sector on històricament Brussel·les no ha posat grans reticències pel que fa a les integracions, l'exemple més evident d'això és el que es viu a Espanya amb l'opa del BBVA al Banc Sabadell. Així i tot, no és l'únic: el govern italià acaba d'autoritzar l'opa de Monte dei Paschi sobre Mediobanca, tots dos bancs italians.

El fet que els primers passos es puguin fer dins dels estats membres va més enllà de l’àmbit financer. "La consolidació europea ha de començar dins dels països. Si no és així, no tindrà racionalitat econòmica", va afirmar Murtra fa unes setmanes. En el cas del sector de la defensa, el president d'Indra, Ángel Escribano, ha situat a la diana dues empreses del mateix sector: l'asturiana Santa Bárbara, i l'empresa i accionista d'Indra EM&E Group, de la qual Escribano és el cofundador.