Les baixes per salut mental es tripliquen en l'última dècada
Pimec atribueix el fort increment de les incapacitats temporals al "col·lapse" dels CAP
BarcelonaDel 2013 al 2025 les baixes mèdiques que agafen els treballadors catalans s'han més que duplicat i, d'aquestes, les que eren per motius de salut mental gairebé s'han triplicat, en aquest cas entre el 2015 i el 2024. Les dades s'extreuen d'un informe presentat per la patronal Pimec per il·lustrar l'absentisme laboral, una de les grans preocupacions actuals de l'empresariat. Mentre que fa tretze anys a Catalunya es tancaven un total de 773.000 baixes, el 2024 aquesta xifra es va disparar fins als 2.093.000. L'estudi exposa que el Principat ha passat de tenir una mitjana de 3,8 hores de baixa laboral per incapacitat temporal (IT) per mes i treballador –aquest indicador exclou les vacances i altres permisos, com el de maternitat o per motius personals– a les 8 hores registrades el tercer trimestre de l'any passat, un increment del 110%.
Així i tot, la majoria d'aquestes absències a la feina són curtes. En més d'un 75% dels casos les baixes no van superar els 15 dies de durada. De fet, la patronal també constata que si bé el nombre d'incapacitats temporals no ha parat d'augmentar (+170% entre el 2013 i el 2024), la durada s'ha reduït: són 27,2 dies, la segona dada més baixa entre les comunitats autònomes, només superats pels 26,5 dies de Navarra. Paradoxalment, la comunitat foral i Catalunya són els territoris amb una incidència mitjana mensual més alta de les baixes, de 56,4 i 52,6 treballadors per cada 1.000, respectivament. "Tenim un problema estructural. No pot ser que ens fiquem en una autopista, veiem els cotxes contra direcció i pensem que els bojos són ells", ha lamentat el president de Pimec, Antoni Cañete. De totes maneres, ha assegurat que els empresaris no pretenen "penalitzar" que un empleat es posi malalt, sinó evitar que es faci un mal ús del sistema.
Del retrat robot de les persones que no poden treballar per un problema mèdic se'n desprèn que la incidència és més alta entre els més joves: en la franja de 16 a 24 anys es demanen 68 baixes per cada 1.000 afiliats, mentre que en el global de la població catalana la xifra baixa a 40. El secretari general de Pimec, Josep Ginesta, també ha alertat d'un altre condicionant demogràfic: l'envelliment de la població. "A més edat incrementen els riscos osteomusculars, i aquest envelliment de la població treballadora fa augmentar més les baixes, perquè hi ha més desgast físic", ha dit. Les persones de més de 55 anys són les que demanen baixes més llargues, amb 58 dies de mitjana.
Llistes d'espera més llargues a Catalunya
Si ens fixem en el motiu pel qual els treballadors demanen la baixa, les més comunes són les malalties osteomusculars, seguides de les mentals i els traumes i causes externes. Aquestes tres categories representen un terç de tots els processos i sumen el 66,4% de tots els dies de baixa acumulats. En el cas de la salut mental, hem passat de 62.523 casos el 2015 a 182.753 el 2024; i els dies totals en tractament per aquesta patologia s'han més que triplicat (+228%). Ginesta ha atribuït en part aquest increment a la falta de professionals especialitzats en salut mental als centres d'atenció primària, de manera que els pacients han d'esperar més temps per ser atesos.
El greuge de les llistes d'espera, però, és generalitzat en el cas català. El 2024 hi havia 24,6 pacients esperant ser atesos per cada 1.000 habitants, mentre que a Espanya eren 17,9. En concret, aquell mateix any hi havia 141 dies d’espera en els processos quirúrgics i 104 en les consultes externes a Catalunya; en canvi, en el conjunt de l’Estat eren 124 i 100, respectivament. Segons la patronal, un dels elements que expliquen aquest temps d'espera és la inversió en sanitat. En aquest indicador, Catalunya es troba a la cua respecte a la resta de comunitats autònomes, amb una despesa pública del 5,7% respecte al total del PIB, només per sobre del 4,2% Madrid.
Des de la patronal també han apuntat que en el fons d'aquest fenomen hi ha el "col·lapse" dels CAP catalans, on hi ha "un coll d'ampolla que s'ha de tractar". En aquest sentit, Cañete ha defensat que perquè el sistema sanitari català sigui "eficaç i eficient" cal incorporar les mútues que col·laboren amb la Seguretat Social i les farmàcies. Per exemple, que aquestes últimes es converteixin en punts on el pacient es pugui fer proves de diagnòstic senzilles –com ja va passar amb la covid– i que siguin qui comuniqui al sistema la baixa, per tal de descongestionar els centres públics. Que les mútues tinguin més poder a l'hora de donar baixes és una reivindicació històrica de l'empresariat, però la proposta també planteja controvèrsies, perquè aquests mateixos actors poden estar interessats que els empleats tornin abans a la feina per no assumir el cost de la baixa.
Segons els càlculs de la patronal, aquestes absències van suposar un cost directe –en prestacions, complements i cotitzacions– per a les empreses de 2.527,89 milions d'euros el 2024. A aquesta suma Pimec hi afegeix el cost d'oportunitat, és a dir, el que una companyia va deixar de produir per l'absència d'un treballador, i que xifren en 28.758,19 milions. Finalment, estimen en 12.742,59 milions el cost per a les empreses de substituir els empleats que no van a la feina perquè estan malalts.