Catalunya, cinquena pitjor comunitat en bretxa salarial de gènere
El 19,51% de diferència al Principat supera el 17,09% de la mitjana estatal
Catalunya registra la cinquena pitjor xifra de l'Estat en bretxa salarial de gènere, amb un 19,5%, i supera la mitjana estatal del 17%, segons un estudi de l'Institut de les Dones. Els homes obtenen un guany mitjà anual de 29.381,84 euros, mentre que el de les dones és de 24.359,82 euros, una diferència de 5.022,02 euros.
L'estudi destaca que la bretxa salarial de gènere està present en totes les comunitats autònomes i activitats econòmiques, però és més accentuada en els grups de més edat i en els més joves, en el sector privat, en les jornades a temps parcial i entre la població estrangera.
Entre 2012 i 2022 la diferència salarial es va reduir en 6,83 punts: a aquest ritme serien necessaris 25 anys més per assolir l'objectiu de bretxa zero a Espanya.
Edat i nacionalitat
Amb motiu del Dia per a la Igualtat Salarial, que se celebra el 22 de febrer per conscienciar la societat espanyola sobre la persistència de la diferència salarial entre homes i dones, l'Institut de les Dones ha publicat el monogràfic La bretxa salarial existeix, que no et confonguin per analitzar aquesta realitat.
L'estudi revela diferències significatives per gènere en la bretxa segons la nacionalitat dels treballadors: entre la població espanyola és del 17,3%; a la UE, del 20,8%; entre l'europea de fora de la UE, del 33,7%; entre l'americana, del 17%; i entre l'africana, del 28,9%.
L'informe assenyala l'edat com un factor que també influeix en la bretxa, que és més pronunciada entre les persones de menys de 20 anys (28,6%) i les de més de 65 (25,5%), mentre que la diferència és menor en els rangs d'edat de 25 a 29 anys (9,8%) i de 30 a 34 (12,9%).
En el sector públic es registra una bretxa retributiva més baixa que en el sector privat (8,4% enfront del 13,4% el 2021). Les diferències són més acusades en les jornades a temps parcial que en les jornades a temps complet.
Diferència entre comunitats
Els homes guanyen més que les dones en totes les comunitats autònomes de l'Estat, però hi ha notables diferències de bretxa per territori: les comunitats més igualitàries són les Canàries (4,3%), les Balears (7,4%), Extremadura (10,9%), el País Basc (16,4%), Andalusia (17%) i el País Valencià (17%). A la cua, amb valors de desigualtat salarial més grans, hi ha Múrcia (20,1%), la Rioja (19,7%), Aragó (19,6%), Astúries (19,5%) i Catalunya (19,5%).
Activitat econòmica
Segons l'estudi, els homes perceben ingressos mitjans més alts que les dones en gairebé totes les seccions d'activitat econòmica, i les bretxes retributives més importants es donen en les activitats administratives (26,6%) i en les professionals, científiques i tècniques (26%).
A més, mentre que el 24,8% de les dones perceben guanys iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, entre els homes aquest percentatge no arriba a l'11%. Segons dades de la UGT Catalunya publicades el 14 de febrer, a Catalunya un 18,9% de les dones treballen amb aquest tipus de contracte, mentre que per als homes la xifra es redueix fins al 7,1%.
La UGT va assegurar que l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) era d'"essencial importància" per tal de reduir la bretxa. A banda, també va explicar que la desigualtat real en els salaris dels homes i les dones s'ha reduït en només 200 euros des del 2008.
Maternitat
L'Institut de les Dones també recorda que la maternitat té un impacte negatiu en l'ocupabilitat de les dones. La taxa d'activitat de les dones entre els 24 i els 54 anys és del 83,6%, i la dels homes, del 91,6%. A més, les dones agafen el 88% de les excedències i opten pel treball parcial per a les cures en el 92,4% dels casos.
A aquestes dades cal sumar-hi, incideix l'Institut, que les dones dediquen 4 hores i 7 minuts diàries a les activitats de cures i tasques domèstiques, enfront de les menys de dues hores ocupades pels homes (1 hora i 54 minuts).
El document assenyala que els convenis col·lectius no estan exempts de la reproducció de desigualtats a través de categories professionals feminitzades i masculinitzades, a més de complements salarials que generen discriminació indirecta. Finalment, posa l'accent en el fet que la socialització diferenciada en funció del gènere provoca segregació horitzontal del mercat de treball.