El Cercle d'Economia reclama ordenar l'entrada d'immigració

BarcelonaEl Cercle d'Economia ha decidit entrar en una matèria central que provoca debats i fins i tot enverina la política: la immigració. En una nota d'opinió, un document a través del qual aquesta entitat es pronuncia sobre qüestions essencials, el Cercle reclama al PSOE i al PP un pacte per ordenar la immigració, que requereix, argumenta, ser tractada com una política d'estat. El document, titulat La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social, retreu la manca d'una "veritable política immigratòria" a Catalunya i Espanya i l'aplicació "d'una successió de respostes reactives i fragmentàries", com ara la regularització anunciada pel govern espanyol, que veu necessària però alhora com "la constatació d'un fracàs, que no hauria de perpetuar errors del passat". Una de les recomanacions del Cercle és revisar la política d'arrelament, poc utilitzada en altres països, i que tot i ser concebuda com a excepció s'ha convertit en la via més ordinària d'accedir a la residència i al treball. l, a més, contribueix a precaritzar el mercat laboral, a fomentar un model econòmic de salaris baixos en el qual no creix prou la renda per càpita i a generar un efecte crida que incrementa la immigració irregular. Sense definir com, el Cercle defensa "modular" l'entrada d'immigrants i alinear-la amb l'objectiu de canviar cap a un model econòmic de més productivitat i menys intensiu en mà d'obra de salaris baixos.

A la nota d'opinió, de 17 pàgines, la primera de la junta que Teresa Garcia-Milà presideix des del juliol, el Cercle reconeix els efectes positius de la immigració, que a més diu que serà un fenomen creixent, però al mateix temps recorda que el seu flux sense control suposa "una pressió creixent sobre el mercat de l'habitatge i els serveis públics", tot i que els nouvinguts acostumen a fer-ne un ús més reduït que els autòctons perquè, de mitjana, són una població més jove. Així, el document presentat aquest dijous recomana "modular el ritme d'arribada per fer-lo compatible amb les capacitats reals d'acollida i integració del país" i alinear-lo amb el canvi cap a un model econòmic de productivitat més elevada en lloc del basat en la mà d'obra massiva i de poca qualificació, com fins ara. "Des d’una perspectiva de benestar col·lectiu, l’aposta hauria de ser clara per un model més intensiu en productivitat, compatible amb una immigració més moderada en volum, més ordenada i alineada amb les necessitats i les capacitats reals del país", afirma.

A la presentació de la nota, Garcia-Milà ha resumit que es tracta d'apostar per modular els fluxos migratoris, revisar mecanismes com l'arrelament i facilitar l'arribada de personal més qualificat, facilitant per exemple la convalidació de títols. Ha defensat una "entrada més ordenada" i vinculada a un model econòmic més productiu. Ha descartat que es tracti de fomentar "una immigració a la carta", si no d'avaluar com s'ha gestionat fins ara. Garcia-Milà ha assegurat que estan en contacte amb els partits, als quals faran arribar les seves propostes, i que no descarten Vox i Aliança Catalana. El director general del Cercle, Miquel Nadal, ha dit que Catalunya avui és un país "essencialment diferent" de com era el 2000, ja que s'ha passat de 200.000 persones nascudes fora d'Espanya a dos milions. I a Espanya l'evolució ha estat similar i, a més, amb molta més rapidesa que als països de l'entorn, i se situa a la banda alta dels països desenvolupats, que en lloc d'una quarta part de població immigrant en tenen entorn del 10%.

Discursos populistes

Nadal, que ha defensat alinear "les necessitats i les capacitats del país", ha admès que la immigració és necessària, però ha dit que la seva intensitat i la seva composició no ve donada de forma exògena, sinó que depèn de decisions que cada país pot prendre. I ha posat exemples: si es retarda l'edat de jubilació caldrà que arribi menys gent. En tot cas, sabent que la immigració continuarà creixent, caldrà una política "ben estructurada", ha dit. I ha recordat que el creixement dels darrers anys no ha incrementat la renda per càpita i, per tant, el progrés, i "genera dubtes sobre la viabilitat de l'estat del benestar". I ha destacat que l'impacte de l'arribada massiva d'immigrants afecta essencialment les rendes baixes i alimenta els discursos populistes. A parer del Cercle, en la política migratòria cal tenir en compte el model productiu que es vol, en què la immigració "creixi una mica menys". El debat, ha afegit, no apel·la només al PP i al PSOE, sinó també a la resta de partits, davant del debat migratori "que aquest país necessita".

El Cercle, que exigeix fugir tant del populisme, "que simplifica i instrumentalitza el malestar", com del "bonisme, que tendeix a negar tensions reals i a ajornar els debats incòmodes", admet que "una capacitat més elevada de gestió en l'àmbit català podria contribuir a una administració més ordenada i ajustada a la realitat del país, sempre que vagi acompanyada de recursos i s’insereixi en un marc coherent amb l’Estat i la Unió Europea". El text destaca la importància de facilitar la integració dels immigrants i d'enfortir la cohesió social. "La clau és assegurar la igualtat d’oportunitats a partir d’un bon funcionament de l’ascensor social", afegeix. Això exigeix garantir drets efectius d'accés "al treball legal, a l’educació, a la sanitat, a l’habitatge i, progressivament, a la ciutadania", a través d'inspeccions de la contractació il·legal i altres, així com facilitar l'arribada de talent qualificat.

Catalanitat no imposada

En tot cas, l'arribada també implica deures, com "el coneixement i l’ús de la llengua catalana, així com l’assumpció dels valors democràtics bàsics –igualtat de gènere, no confessionalitat de l’Estat, respecte als drets humans, entre d’altres–". Segons el Cercle, "la catalanitat, entesa com una identitat cívica oberta i canviant, no es pot imposar, sinó que s’ha de construir preferentment a partir de l’orgull de pertinença, propiciant la participació en institucions cíviques i espais compartits de socialització". I aquest és un punt en el qual l’escola pública té "un paper estratègic com a motor d’integració de les segones generacions, però afronta avui dificultats importants –no només de recursos sinó també de funcionament–, que, si no es corregeixen, poden acabar accentuant les desigualtats en lloc de corregir-les". I també destaca el rol que han de tenir els governs locals, als quals, agrega, s'hauria de "dotar dels mitjans necessaris".

"La inèrcia de la piràmide demogràfica és molt marcada i portaria primer a un descens de la població activa i, en última instància, a un decreixement de la població si no és compensada per un augment del nombre d’immigrants. La dimensió d’aquests decreixements és tan gran que fa segurament inevitable que els fluxos continuïn els pròxims anys –sense perjudici d’algun ajust temporal a la baixa si el cicle econòmic empitjora–, i en aquest sentit és indubtable que podem dir que més immigració és necessària", afirma. En tot cas, adverteix que el país, "des d'una perspectiva de mitjà i llarg termini, té la capacitat d’incidir sobre la intensitat del flux, modulant-ne el volum i la composició. I segueix: "En particular, tant l’un com l’altra dependran en gran part del model socioeconòmic pel qual optem com a país i, també, de com modulem variables clau que incideixen sobre la disposició de la població autòctona a treballar. La immigració no és, doncs, una variable exògena sobre la qual no tenim control".