Espanya, líder en bretxa salarial: els immigrants cobren un 29% menys que els autòctons

BarcelonaLa diferència salarial entre els treballadors autòctons i els immigrants, causada principalment per la dificultat d'aquests últims per accedir a professions més ben pagades, és una constant arreu del món. En el cas de les principals economies europees i nord-americanes, on hi ha els països amb ingressos més alts, els immigrants cobren de mitjana un 18% menys que els treballadors locals. Aquesta dada s'accentua en el cas d'Espanya, que lidera l'estadística amb una diferència del 29%.

Així ho recull un estudi publicat a la revista científica Nature, que posa de manifesta que, si bé és sabut que els immigrants dels països amb ingressos alts sovint afronten dificultats persistents en el mercat laboral, mentre que els seus fills experimenten un progrés, no és tana coneguda la causa d'aquestes les diferències salarials. És a dir, si aquesta disparitat entre immigrants i autòctons prové de la desigualtat salarial per fer la mateixa feina per al mateix empresari o bé ve motivada pels processos del mercat laboral que classifiquen els treballadors immigrants en llocs de treball amb sous més baixos.

L'article analitza les dades de nou països (els Estats Units, França, Alemanya, el Canadà, Dinamarca, Països Baixos, Noruega, Suècia i Espanya) i, més enllà de classificar-los segons el nivell de bretxa, demostra que la desigualtat en l'accés a llocs de treball amb sous més alts és el principal motor de la bretxa salarial entre immigrants i nadius en una sèrie de contextos institucionalment i demogràficament diversos. "Aquí, utilitzant dades de nou països europeus i nord-americans, mostrem que la segregació dels treballadors amb orígens immigrants en llocs de treball amb sous més baixos representa aproximadament tres quartes parts de les diferències salarials totals entre immigrants i nadius", recull l'estudi.

El biaix de l'empresari

Aquestes troballes, diu l'estudi, destaquen la importància de les polítiques destinades a reduir la segregació entre llocs de treball, com ara la formació lingüística, la formació laboral, els programes d'assistència a la recerca de feina, la millora de l'accés a l'educació nacional, el reconeixement de les qualificacions estrangeres i els programes d'assentament destinats a millorar l'accés a la informació i les xarxes rellevants per a la feina.

Alhora, la publicació acadèmica també assenyala que les polítiques orientades al biaix de l'empresari en les decisions de contractació i promoció també és probable que siguin efectives, mentre que les destinades a garantir la igualtat salarial per la mateixa feina poden tenir un abast més limitat per a futurs progressos en la reducció de la bretxa salarial entre immigrants i autòctons.

Menor diferència en la segona generació

Espanya, amb un 29,3%, i el Canadà, amb un 27,5%, són els països on els immigrants de primera generació i els autòctons tenen una bretxa més elevada, seguits de Noruega (20,3%), Alemanya (19,6%), França (18,9%) i els Països Baixos (15,4%). En canvi, les diferències més petites en relació amb els nadius es van trobar als Estats Units (10,6%), Dinamarca (9,2%) i Suècia (7,0%).

Per a la segona generació, la bretxa salarial s'havia reduït a una mitjana del 5,7%, tot i que cal tenir en compte que l'estudi no disposa dades en dos dels països amb una bretxa més alta, com és el cas d'Espanya i França.

Per regió d'origen de la immigració, les bretxes salarials mitjanes globals van ser: Àfrica subsahariana (26,1%), Orient Mitjà i Nord d'Àfrica (23,7%), Àsia (20,1%), Amèrica Llatina (18,5%) i Europa, Amèrica del Nord i altres països occidentals (9,0%).